Divendres, 29 de Març de 2024

Cada cop més obesos

Els experts indiquen que en 20 anys la meitat de la població mundial patirà sobrepès

03 de Març de 2017, per Marc Busquets
  • La OMS pronostica que la meitat de la població mundial patirà sobrepès cap al 2030

    El Punt Avui

  • Cedida

"He guanyat uns 20 quilos en mig any, potser menys", admet S.F., un reusenc que tot just ha arribat a la trentena. Després de quedar-se a l'atur i de trencar una llarga relació de parella, "em vaig començar a posar molt nerviós i suposo que em vaig deixar anar". Sense una rutina en els àpats i amb massa temps lliure, s'ha trobat que menja "a totes hores" i que "un cop caus en la dinàmica d'atipar-te de tot i malament, costa molt recuperar els bons hàbits". Ha provat un parell de dietes que ha tret d'Internet però després d'uns dies "de fer bondat", l'habitual és la recaiguda. El seu cas, pel que sembla, no és únic. L'estil de vida sedentari, unit a una mala gestió de les emocions i a l'abús de plats precuinats ("em menjo unes tres o quatre pizzes per setmana", confessa) han disparat les alarmes dels experts en la matèria. L'Estat espanyol és el segon d'Europa amb major índex d'obesitat (un 25%). El Regne Unit té el dubtós honor de liderar el rànquing.

Obesitat global a l'horitzó

De fet, la OMS ha advertit recentment que al món ja hi ha més persones sobrealimentades que no pas desnodrides. Les previsions apunten cap a una dada preocupant, i és que en el termini aproximat de 20 anys es calcula que la meitat de la població global podria patir excés de pes, en un fenomen que s'ha batejat com 'globesity' (la fusió de global i 'obesity' en anglès). "Treballem de valent per evitar que això es produeixi, però és cert que cada cop mengem més i pitjor", lamenta la nutricionista i dietista reusenca Rosa Baró. Col·laboradora de diversos mitjans de comunicació locals i autora d'un premiat bloc en què proposa pautes saludables a la seva audiència, l'experta creu que "les rutines socials que tenim adquirides ens perjudiquen molt". "Moltes de les trobades que fem, les fem per menjar, quan hi ha altres opcions possibles", fa constar.

"El pitjor és quedar per sopar, perquè menges molt i no paeixes bé", indica J.S., de 24 anys, que també manté "una lluita contínua" amb la bàscula del lavabo. "Em trobava que sortia de nit i em prenia unes quantes copes, que tot és sucre, i després sentia que havia d'anar al gimnàs a cremar-ho tot", recorda. Diu, a més, que "l'entorn ho dificulta, que et cuidis". "Sí que es promou la dieta mediterrània, o això ens diuen, i que es fa més esport que abans", assenyala, però reunir-se amb la colla és "ara una calçotada, ara una cervesa i unes braves, i a l'estiu gintònics i gelats", subratlla. "Tot són fires i mostres i desgustacions, així és impossible fer bondat!", exclama tot fent broma. L'entorn que ens envolta, en efecte, "la societat del consum", tal i com la defineix Baró, no és sempre el millor aliat per mantenir les calories a ratlla "però aquesta no és cap excusa", manifesta la dietista de manera crítica.

Excuses per no fer bondat

Quines són les causes per les quals ara hi ha gent més grassa, a més de les exposades? "Hi ha moltes variables", raona Baró. "Menys exercici, més aliments calòrics i la mandra que ens fa cuinar", alerta. "Ens autoconvecem que no tenim temps per cuinar perquè anem atabalats per la feina, però fer una amanida o una crema de verdures és un moment i no és gens difícil", qüestiona. Més enllà de les condicions de cadascú, però, la nutricionista carrega amb duresa contra la indústria. "Estem perdent la batalla. Si les autoritats polítiques no s'hi posen seriosament i es regula com cal l'etiquetatge del que mengem, entre d'altres coses", hi haurà problemes de cara al futur, creu.

Per a Baró cal anar més enllà. "També és una qüestió econòmica", apunta. Les classes baixes són més vulnerables a patir transtorns alimentaris i malalties associades a aquests factors, perquè "al 'súper' és més barat el precuinat o la brioixeria industrial que no pas allò que és fresc o artesà", comenta. Si la dieta de la família es construeix a partir d'aquesta base, el risc és elevat.

"Ens cal educació i informació. Quan veiem una etiqueta amb tota la composició del producte, amb percentatges i calories, costa d'entendre". En aquest sentit, la reusenca recorda la proposta de consumidors i experts per fer que els envasos de tot allò que consumim dugués un semàfor. "Si és vermell, vol dir que menjar-ne en excés és dolent, mentre que si és groc se'n pot prendre alguna vegada", il·lustra. Finalment, ja se sap, no ha prosperat.

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

obesitat reusdigital

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

David  04 de Març de 2017

Fora excuses

Camineu una hora al día, que no costa res i Reus té carrers amples, amb pujades i baixades que van perfectes per fer exercici i baixar quilets. 5 menjades, de 5 a 7 racions entre fruita i verdura diaries, llegums, cereals arròs i pa integrals, mengeu avellanes!!!! (fruits secs naturals en general) i oblideu-vos de precuinats (les grases trans del dimoni), de brioxeria industrial (aneu a la pastisseria que en tenim de molt bones a la ciutat, carai!), de refrescos (un xute de sucre tremendo) i d'aperitius fregits.
Mengeu carn de conill, pollastre, gall dindi o llom de tocino, carns blanques principalment i deixeu les vermelles per ocasions excepcionals. Mengeu-ho tot al forn i a la planxa, oblideu-vos de fregits que multipliquen les calories. Fent això en general perdreu quilos, SEGUR.