Dimarts, 23 de Juliol de 2024

L'art de formar persones

Reus Circ Social és iniciativa oberta a tothom, a la qual s’apunten alumnes que provenen de centres de menors

20 de Novembre de 2018, per Alba Cartanyà
  • Galeria d'imatges d'una sessió del Reus Circ Social

    Alba Cartanyà

  • A.C.

  • A.C.

"Quants animals hi caben, dins d'una balena?", pregunta Rafa Arencón als alumnes de Reus Circ Social abans de començar la classe. Un per un li xiuxiuegen les seves respostes a l’orella, tot esperant encertar-la. Els nois es col·loquen en rotllana i el Rafa revela l’enigma: “Cap, perquè va plena" ('Ninguna porque ba-llena', en castellà). Les rialles s’escapen immediatament, tot i que alguns ho entenen una mica més tard perquè no dominen del tot l’idioma. Al final però, tots llueixen un somriure.

Un projecte d'integració

Llavors comença el ritual de benvinguda: “Aixeca la mà dreta i saluda el teu company de la dreta, tot dient-li que estàs content que hagi vingut!", indica, i tots fan cas. “Ara aixeca la mà esquerra i saluda a l’altre company, digues-li que te n’alegres de la seva presència!”, segueix. Fa tres anys que Arencón fa classes de circ, setmanalment, a les instal·lacions del Giny, un centre situat a l’antiga Escola Sant Bernat Calbó. Reus Circ Social va néixer com un projecte educatiu d’integració social a través de les possibilitats que ofereix l’art del circ: “No es tracta de formar artistes (que tant de bo en surtin), la idea és més aviat formar persones”, expressa.

És una iniciativa oberta a tothom, no pas orientada a col·lectius determinats, tot i que últimament s’apunten molts alumnes que provenen de centres de menors. El grup també està integrat pels anomenats MENAS (Menors estrangers no acompanyats), a qui Arencón s'estima més anomenar 'Dreamers': “No ens podem referir a les persones mitjançant unes sigles”, denuncia.

El Moussa i el Said també prefereixen ser somiadors. Són dos nois de 17 anys que han vingut sols des del Senegal i del Marroc, deixant enrere les seves respectives famílies. Fa uns mesos que viuen aquí, estudien i assisteixen sempre que poden a les classes de circ. El Said ja feia circ al seu país, però no tenia res a veure amb aquest, explica: “Allò era un circ professional i hi havia molta competència, aquí tots som iguals”. A ell li agraden les acrobàcies i, en canvi, el Moussa prefereix els malabars, però els dos coincideixen en una cosa: “El Circ social omple l’espai de la nostra família”.

“Dels 14 als 18 anys és l’època més difícil, quan més es necessita estar a prop de la família”, constata el Said amb una frase tan certa com colpidora: “Aquesta edat ja està perduda per a nosaltres, mai més tornarà”. Quan parlen, el Said i el Moussa desprenen una maduresa gairebé imposada. Els dos van marxar de casa seva amb l’esperança de trobar una vida millor: “Vénen perquè tenen gana de futur; tothom vol un futur”, indica Arencón. Que afegeix: "Hem de crear sinergies entre tots els que ens toca al cor la injustícia dels joves que busquen futur i es troben les portes tancades”.

En aquest món salvatge, “hem de salvar-nos tots junts”, expressa el professor de circ: “Podem construir un futur a les seves esquenes, sí, però no és un futur autèntic, sinó un que tapa la realitat i reprodueix les mateixes injustícies de què fugen”. El circ és la gran excusa, la perfecta: “Una paraula petita que per a nosaltres és molt gran”, assegura mentre, al seu costat, el Moussa i el Said assenteixen.

La torre humana

S’intenta aprofitar els valors d’aquest art per extrapolar-los a la vida: “Si s’ha de fer una torre humana, els més forts es posaran a baix i els més àgils a dalt. Amb aquesta pràctica física és molt fàcil explicar que el món a vegades funciona a l’inrevés: els forts estan a dalt trepitjant els dèbils. I nosaltres volem construir un món diferent, on els forts estiguin sostenint i no aixafant”, indica el Rafa.

A través d’una mena de joc, també reflexionen sobre l’abisme que apareix automàticament quan es col·loca una etiqueta a algú altre: “Estranger, per exemple, és una paraula molt lletja. Estranger, de què? Tots som estranys fins que ens coneixem”, reivindica Arencón. El Said narra algunes experiències passades, com la seva estada a un centre amb 50 menors més on, reconeix, se sentia sol.

“Ells només demanen trobar algú aquí, un acompanyament en el seu camí de fer-se grans”, aclareix el Rafa. Els alumnes de Reus Circ Social no van cada dimarts i dijous a fer només acrobàcies i malabars; s’emporten moltes altres coses, especialment els somiadors. Però la sort és mútua, un descobriment per a tots. “No és que ells hagin estat acollits per la família del circ, sinó que amb ells hem construït aquesta família”, indica el Rafa.

Tornant al principi de la classe, quan tots en rotllana s’han donat les mans i s’han abraçat, quan aquest dimarts de tardor l’acudit de la balena els ha fet riure, quan el Said i el Moussa han confessat sobre un matalàs blau que el Rafa omple absències, està clar que sí, que aquest ambient és propi d’una família que ha tingut la sort de trobar-se.

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

reus circ social reusdigital reus diari digital
reus circ social reusdigital reus diari digital

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit



COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Reportatges