El monòlit de la plaça de la Llibertat: de liberal a franquista

Temps enrere vàrem publicar un article sobre la batalla de Vilallonga, que amb tant d'encert recreen actualment els habitants d'aquesta població del Tarragonès. En l'article s'explicava els tristos fets que va posar fi a la vida de 133 reusencs l'1 de març de 1838.

El record en la memòria col·lectiva d'aquella data es va allargar en el temps i es van fer a Reus actes d'homenatge coincidint amb el primer de març de cada any. Per commemorar el centenari d'aquella matança es va projectar el 1936 la construcció d'un monòlit que havia d'anar rematat a la part superior amb una estrella de cinc puntes il·luminada, segons explica l'Antoni Zaragoza, en un article publicat a la 'Guia de Reus'. L'Enric Tricaz va afegir que dins de l'estrella hi havia d'anar el rostre de Francesc Subrirà, conegut com el "rosset", i comandant de l'exèrcit liberal que va aconseguir alliberar els integrants de la milícia liberal refugiats a l'església de Vilallonga.

Curiosament, la plaça dels Quarters, lloc on es va erigir el monòlit, va tenir un paper important durant la tercera guerra carlina. La caserna militar que hi havia des de 1760 va ser clau a l'hora de sufocar els alçaments carlins que es produïren en les poblacions del voltant de Reus, com va ser el cas de l'esmentada Batalla de Vilallonga.

L'ajuntament republicà de Reus hi destinà 10.000 pessetes, però l'esclat de la Guerra Civil Espanyola va impedir que el 1938 es pogués aixecar el monòlit tal com estava previst. En aquell període, l'Ajuntament de Reus també va obtenir la cessió de les edificacions militars per falta d'ús i es decideix l'enderroc de la caserna amb la idea de fer-hi una gran plaça on posar el monòlit en record als 133 liberals morts durant la Batalla de Vilallonga.

Però la Guerra Civil Espanyola va impedir que es finalitzés l'enderroc de tota la caserna i el 1939 encara quedava dempeus l'edifici principal que els franquistes van utilitzar com a camp de concentració per a presos republicans.

Pocs anys després, i com també en altres ciutats de l'Estat, a Reus es va erigir un monument en honor als morts franquistes durant la guerra. En el cas de Reus, es va crear una comissió presidida per Joan Juderias Cano que va escollir posar la primera pedra de l'obelisc la data del 15 de gener coincidint amb el primer aniversari de l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat. La inauguració va coincidir amb el dia dels caiguts, el 29 d'octubre.

El monòlit en forma d'obelisc es va ubicar a la nova plaça reanomenada dels Màrtirs per les autoritats del nou règim. La plaça va quedar completada després de l'enderroc de les casernes el 1945. Com ja haureu deduït, el monument per homenatjar els caiguts franquistes no seria cap altre que el monòlit previst per homenatjar les milícies liberals de Reus, això sí, degudament reinterpretat per les autoritats franquistes. Les modificacions van consistir a substituir l'estrella de la llibertat pel jou i les fletxes, element essencial de la simbologia franquista.

Amb el retorn dels ajuntaments democràtics es va començar a pensar a retirar el monòlit de la plaça, però no seria fins al juliol de 1998 en què es va fer el trasllat al cementiri, lloc on descansa en l'actualitat. L'any 2004 es va procedir a col·locar-hi una placa a la base del monument en record de totes les persones que van morir i lluitar en la guerra de 1936-1939, amb el següent text: "La ciutadania de Reus a tots els homes i a totes les dones que van lluitar i que van morir en la Guerra del 1936-1939. Perquè el seu record es mantingui viu per sempre i ens alliçoni en el camí de la convivència i de la pau". Com veieu i per desgràcia sense cap referència als 133 milicians reusencs morts a la Batalla de Vilallonga.