-
La batalla es recrea a Vilallonga del Camp
JGA
L'apassionant i transformador segle XIX va viure molts episodis de violència extrema. En aquest escrit faré referència a un episodi que va causar la mort de molts reusencs en un sol dia i que va deixar una emprenta de crisi i de dolor a la nostra ciutat: la batalla de Vilallonga. La batalla de Villalonga va succeïr l'1 de març de 1838 i va enfrontar les milícies liberals de Reus contra una fracció carlina.
L'enfrontament entre carlins i liberals posava cara a cara el món tradicional absolutista i els aires de modernitat que arribaven a través de la revolució industrial a Anglaterra i de la revolució francesa. Això va comportar que en el món rural fossin majoria els partidaris dels carlins i, en l'urbà, els liberals.
Isabel II, filla de Ferran VII i motiu pel qual van esclatar les guerres carlines del segle XIX, es va postular com a liberal més per interès que no pas per convicció, ja que veia en ells la possibilitat d'una modernització del país que permetés una època de prosperaritat La batalla A primera hora del matí de l'1 de març una fracció carlina comandada per Gravat de Guimerà va atacar, robar i segrestà un parell de diligències a la sortida de Reus en direcció a Tarragona.
En arribar la notícia a Reus la Milícia Nacional reusenca comandada per Viladomar i Subirà sortí amb un batalló de voluntaris per perseguir els carlins i alliberar els segrestats entre els quals hi havia l'exalcalde de Reus Francesc Mercader (1836) i l'empresari Jaume Prins. La persecució es va allargar per diversos masos del camí del Burgar fins a arribar prop del riu Francolí, a l'altura del Morell, on els liberals van aconseguir matar una dotzena de carlins.
La Milícia liberal reusenca va anar a celebrar el que semblava una victòria al Morell, però a la Pobla de Mafumet els esperava una emboscada de 1500 carlins capitanejats per Llarg de Copons. Els liberals van fugir cames ajudeu-me en totes direccions deixant un rastre de sang que es va emportar la vida de 133 reusencs. Una bona colla de liberals van arribar a Vilallonga per amargar-se en algunes cases i a l'església del poble mentre el cabdill Llarg de Copons els assetjava.
Com que no va rebre la rendició dels liberals, Copons va decidir calar foc a la porta de l'església, però just abans que els carlins poguessin entrar al seu interior, van arribar les forces del Comandant Subirà. El toc de campanes que havien fet un parell d'hores abans va ser decisiu per alertar el comandant Subirà i salvar així la vida dels liberals refugiats a l'església. El batalló del comandant Subirà era al mas de Sant Ramon, situat entre Reus i el Morell.
Aquesta circumstància els va permetre sentir les campanes de l'església de Villalonga i arribar a temps de salvar els seus conciutadans mentre els carlins abandonaven la població amb els ostatges que havien fet a la carretera de Tarragona i a la Pobla de Mafumet. Pocs dies després, els carlins van demanar un rescat pels presoners que encara tenien sota amenaça d'executar-los. El cas més angoixant va ser el de l'exalcalde Francesc Mercader que el 13 de març encara estava en mans dels carlins. Justament aquell era el dia previst d'executar-lo, però la ciutat va fer efectiu el rescat exigit i l'exalcalde va salvar la vida.
La mort dels 133 milicians reusencs va provocar una gran consternació a la ciutat. Per ajudar a les vídues i fills dels morts va sorgir una allau de propostes per recaptar diners que van arribar fins a Barcelona i Madrid. A Reus es van fer diverses funcions al desaparegut Teatre de les Comèdies, que era situat on ara hi ha el museu arqueològic Salvador Vilaseca. Tot i que inicialment 85 dels 133 morts es van enterrar a Vilallonga, al cap de dos anys es van traslladar al cementiri de Reus a una capella construïda expressament per guardar les seves restes. En aquesta capella hi figuren els noms de tots els que hi van perdre la vida.
Per recordar aquesta trista efemèride, el Centre d'estudis Dr. Pere Virgili de Vilallonga fa la recreació teatralitzada pels carrers del poble de Vilallonga dels fets que van passar en aquesta població ara fa 184 anys. Enguany s'ha celebrat la novena edició dins del cicle Les Nits de ca Nicolau. Les fotografies corresponen a l'edició d'enguany.
El conflicte
L'enfrontament entre carlins i liberals posava cara a cara el món tradicional absolutista i els aires de modernitat que arribaven a través de la revolució industrial a Anglaterra i de la revolució francesa. Això va comportar que en el món rural fossin majoria els partidaris dels carlins i, en l'urbà, els liberals.
Una altra imatge de la recreació Foto: JGA
Isabel II, filla de Ferran VII i motiu pel qual van esclatar les guerres carlines del segle XIX, es va postular com a liberal més per interès que no pas per convicció, ja que veia en ells la possibilitat d'una modernització del país que permetés una època de prosperaritat La batalla A primera hora del matí de l'1 de març una fracció carlina comandada per Gravat de Guimerà va atacar, robar i segrestà un parell de diligències a la sortida de Reus en direcció a Tarragona.
En arribar la notícia a Reus la Milícia Nacional reusenca comandada per Viladomar i Subirà sortí amb un batalló de voluntaris per perseguir els carlins i alliberar els segrestats entre els quals hi havia l'exalcalde de Reus Francesc Mercader (1836) i l'empresari Jaume Prins. La persecució es va allargar per diversos masos del camí del Burgar fins a arribar prop del riu Francolí, a l'altura del Morell, on els liberals van aconseguir matar una dotzena de carlins.
La Milícia liberal reusenca va anar a celebrar el que semblava una victòria al Morell, però a la Pobla de Mafumet els esperava una emboscada de 1500 carlins capitanejats per Llarg de Copons. Els liberals van fugir cames ajudeu-me en totes direccions deixant un rastre de sang que es va emportar la vida de 133 reusencs. Una bona colla de liberals van arribar a Vilallonga per amargar-se en algunes cases i a l'església del poble mentre el cabdill Llarg de Copons els assetjava.
Com que no va rebre la rendició dels liberals, Copons va decidir calar foc a la porta de l'església, però just abans que els carlins poguessin entrar al seu interior, van arribar les forces del Comandant Subirà. El toc de campanes que havien fet un parell d'hores abans va ser decisiu per alertar el comandant Subirà i salvar així la vida dels liberals refugiats a l'església. El batalló del comandant Subirà era al mas de Sant Ramon, situat entre Reus i el Morell.
La recreació d'enguany s'ha fet en el cicle de «Les Nits de ca Nicolau» Foto: JGA
Aquesta circumstància els va permetre sentir les campanes de l'església de Villalonga i arribar a temps de salvar els seus conciutadans mentre els carlins abandonaven la població amb els ostatges que havien fet a la carretera de Tarragona i a la Pobla de Mafumet. Pocs dies després, els carlins van demanar un rescat pels presoners que encara tenien sota amenaça d'executar-los. El cas més angoixant va ser el de l'exalcalde Francesc Mercader que el 13 de març encara estava en mans dels carlins. Justament aquell era el dia previst d'executar-lo, però la ciutat va fer efectiu el rescat exigit i l'exalcalde va salvar la vida.
La recreació a Vilallonga
La mort dels 133 milicians reusencs va provocar una gran consternació a la ciutat. Per ajudar a les vídues i fills dels morts va sorgir una allau de propostes per recaptar diners que van arribar fins a Barcelona i Madrid. A Reus es van fer diverses funcions al desaparegut Teatre de les Comèdies, que era situat on ara hi ha el museu arqueològic Salvador Vilaseca. Tot i que inicialment 85 dels 133 morts es van enterrar a Vilallonga, al cap de dos anys es van traslladar al cementiri de Reus a una capella construïda expressament per guardar les seves restes. En aquesta capella hi figuren els noms de tots els que hi van perdre la vida.
Per recordar aquesta trista efemèride, el Centre d'estudis Dr. Pere Virgili de Vilallonga fa la recreació teatralitzada pels carrers del poble de Vilallonga dels fets que van passar en aquesta població ara fa 184 anys. Enguany s'ha celebrat la novena edició dins del cicle Les Nits de ca Nicolau. Les fotografies corresponen a l'edició d'enguany.
