-
Ana Badia
Cedida
Que la festa major del món de Reus sigui un autèntic fenomen que impacta en tots els àmbits ciutadans s’explica a partir d’una munió de voluntats, personals i col·lectives, per fer-la possible. Una dedicació que gairebé sempre ha estat impregnada del més absolut desinterès, emmarcada en un voluntariat convençut, amarat d’una profunda estimació a la nostra realitat més immediata, amb l’únic objectiu de contribuir a teixir complicitats per fer possible una manifestació que alimenta un sentiment identitari imprescindible per convertir la pertinença a Reus en un autèntic sentiment.
Una de les persones que exemplifica perfectament aquesta vocació de sumar en benefici d’un objectiu comú com el de la festa major, és l’Ana Maria Badia Comas que aquesta setmana ens ha deixat als vuitanta-vuit anys. El seu cas és determinant per entendre un àmbit molt concret de la festa, el del vestuari. Fa uns mesos em va il·luminar al voltant de la seva realitat una altra activista de la nostra Festa Major com és la Montse Huguet, fundadora de la Coordinadora de Danses Tradicionals i Tro de Festa de l’any 2000. La feina de Badia ha estat ingent i, alhora, gairebé sempre anònima. Per això la seva participació determinant, a ulls de la immensa majoria de conciutadanes i conciutadans, ha passat sovint desapercebuda.
Per entendre la riquesa i el rigor del vestuari d’alguns dels nostres elements festius el paper de Badia és cabdal. Professionalment fou pèrit mercantil i pianista, però va excel·lir també en la faceta de modista. Huguet sempre ha subratllat com la seva sensibilitat per la cultura popular i gust per la costura va permetre, en una època de recuperació de la imatgeria festiva, perpetuar alguns dels dissenys que avui donen forma i color a balls del seguici com la Dansa de mossèn Joan de Vic, el Ball de Prims, Cercolets, Galeres i les versions infantils de Pastorets, Cercolets i Prims. També fou la responsable del disseny i la confecció de les noves bruses del Ball de Gitanes, que serveix per corregir una imperfecció històrica que presentaven les primeres. D’aquesta manera va demostrar el seu rigor a l’hora de treballar de manera acurada i responsable, fidel a les referències històriques que inspiren cadascuna d’aquestes vestimentes.
La seva participació en la confecció del Ball de Galeres mereix especial atenció fruit d’una vivència que explica perfectament el capteniment i l’escrupolositat amb el que dirigia totes les seves creacions. L’any 2001, quatre dies abans de la presentació de la dansa per Sant Pere, quan el projecte va arribar de Montblanc, on s’havia materialitzat, la proposta no es va acceptar estèticament. Immediatament, per esmenar-ho, la senyora Badia va desplaçar-se al Port de Tarragona on es va passar hores consultant llibres sobre nàutica per fer una proposta més escaient. En aquest punt va iniciar una autèntica cursa a contrarellotge per enllestir la nova confecció d’elements, com les veles, que va acabar després de llargues jornades de treball passant nits en vetlla.
L’any 2010, per problemes de salut, no va poder treballar en la confecció del Ball de Pastorets adult, però així i tot va regalar un disseny d’armilla que és el que es va acceptar finalment. Fa tres anys va ajudar a la confecció dels gegants del seu barri, el Carme. I recentment va assessorar a la Confraria de la Verònica en la creació de la Dansa de la Mort estrenada aquesta passada Setmana Santa. Badia també fou presidenta de la Coordinadora de Danses Tradicionals, substituint a l’històric Josep Bargalló Badia (a.c.s.) amb el que també col·laborar com a vicepresidenta.
Hi ha una frase que, sovint recorda la Montse Huguet, que diu molt de la personalitat i la manera d’entendre la vida i el seu vincle ciutadà. “Ho faig per Reus, perquè me l’estimo”, sentenciava quan es negava a cobrar pels seus encàrrecs. Un pronunciament que demostra que una manifestació com la Festa Major és l’autèntica força d’un sentiment. Com el de la senyora Badia, a qui avui i sempre cal recordar i valorar per la seva determinant participació per fer de la nostra Festa Major una manifestació de primera magnitud.
Josep Baiges Gispert és periodista i segon tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Reus.
