Dilluns, 14 d'Octubre de 2024

El temps de les clíniques a Reus (1)

Fill d’Osca, el doctor Josep Maria Ibarz Grao va ser el primer fundador d’un d’aquests centres a la ciutat

16 d'Abril de 2019, per Isabel Martínez
  • La ciutat va tenir diverses clíniques, al segle XX

    Cedida

  • Cedida

  • Cedida

  • Els doctors Pont i Frias, en una imatge d'arxiu

    Cedida

El proper mes de juny es preveu que el Centre Mèdic Quirúrquic (CMQ), actualment instal·lat a la que va ser la clínica Fàbregas durant dècades, es traslladi a l’edifici del que va ser l’hospital Sant Joan de Reus fins el 2010, si bé la posada en marxa s'ha ajornat uns mesos, cap a la tardor. D’aquesta forma, una part de l’antic centre sanitari recuperarà els anteriors usos assistencials i donarà continuïtat a la tradició mèdica d’aquest cèntric equipament que es va perdre en traslladar-se a les noves instal·lacions de la zona de Bellissens.

La derivada del trasllat de la societat CMQ creada el 1998, però, representarà abandonar les instal·lacions d’una de les moltes clíniques que la ciutat va tenir fins fa relativament poc quan la sanitat no era (en absolut) universal. Nascuda arran de la iniciativa del metge J.A. Fàbregas Montpeó durant la postguerra, el centre es va afegir a una llista d’equipaments que va arribar a ser força nodrida durant el segle XX. A principis dels anys 20, el doctor Ibarz Grao ja va obrir el primer d’aquests centres que es completaria en les següents dècades amb nous establiments regentats pels doctors Pont, Savé, Prats, Aluja, l’esmentat Fàbregas o la clínica Vidal i Jané.

Inicialment, les clíniques més antigues (la Ibarz i la Nostra Senyora de Misericòrdia) es van instal·lar en petits xalets a prop dels passejos, on també hi residia la família del facultatiu i on el metge podia vigilar 24 hores el malalt de les diverses operacions quirúrgiques que es realitzaven. Cal pensar que en les dècades dels anys 20 i 30 del segle XX i també posteriorment, els centres hospitalaris encara s’identificaven amb funcions més pròpies de la beneficiència. “Els hospitals eren com una barreja d’asil, de lloc d’acollida dels transeünts, o a on anaven els malalts en cas d’epidèmia”, explica el doctor Eduard Prats, autor juntament amb el periodista Pere López del llibre ‘Medicina, metges i malalts’.

Una afirmació que també corrobora el doctor Agustí Pont Bonastre, fill del metge Antoni Pont Molins, qui precisa que “la gent que tenia més recursos anava a les clíniques”. Malgrat aquesta diferenciació de tipus econòmic, cal precisar que molts dels metges que instal·laven una d’aquestes clíniques compatibilitzaven aquesta tasca professional amb l’exercici a l’hospital de Reus i, posteriorment, amb la seguretat social. “Sempre eren cirurgians, perquè les malalties mèdiques s’assistien a domicili” matisa Eduard Prats, qui també recorda que aquest fet implicava que s’havien d’atendre operacions molt diverses tenint en compte que encara restaven dècades per a què, més enllà de les especialitzacions clàssiques, els metges tinguessin una parcel·la concreta d’atenció específica a la inversa del que passa actualment.

“Cirurgià volia dir que ho feien quasi tot”, hi concideix Pont Bonastre. Tot i que molts d’aquells metges no havien nascut a la ciutat, majoritàriament van crear nissagues familiars mèdiques avui plenament identificades amb la professió mèdica de la capital del Baix Camp. Molts dels descendents d’aquells fundadors encara passen visita a centres sanitaris de Reus, o mantenen el negoci familiar, tot buscant adequar-se al nou mercat sanitari i a les actuals especialitzacions.

La Ibarz, la clínica més antiga

Fill d’Osca, el doctor Josep Maria Ibarz Grao va ser el primer fundador d’una d’aquestes antigues clíniques, desapareguda tal i com ell la va concebre durant els anys 90. En el solar d’aquell centre, el nét d’aquell pioner regenta avui un centre especialitzat en la fecunditat, fruit d’un temps en què les dificultats per a la concepció han augmentat en moltes parelles. Abans de venir a Reus, Ibarz Grao ja va passar consulta a Barcelona, Vilanova i la Geltrú i Camarasa, indret aquest darrer on ‘La Canadenca’ construia l’embassament.

Provinent d’aquest destí a muntanya, Ibarz Grao va instal·lar-se a Reus el 1921. “El van animar a establir-s’hi perquè atengués personal d’aquella empresa”, va relatar el seu descendent Antoni Ibarz el setembre de 1996 en un article al ‘Nou Diari’. Inicialment, el matrimoni Ibarz, que ja tenia dos fills petits que més endavant seguirien la nissaga familiar, van llogar un xalet de dues plantes, terrat i torratxa situat al passeig de Mata. Un ferit greu per arma de foc i un parell de malalts de gravetat van ser alguns dels primers pacients que van trencar el gel de la confiança del públic amb el nou doctor en una ciutat d’on no era originari, segons el mateix testimoni publicat al diari.

Tan sols un any després del seu establiment a la ciutat, Ibarz va editar, amb intencions publicitàries, un llibret en què a banda d’imatges de la clínica (sala d’operacions, de l’habitació d’esterilització i anestèsia, del gabinet Röetgen o dels jardins) es van detallar també els 100 primers casos atesos amb una breu explicació. Un recurs que, d’altra banda, seria habitual per part de totes les clíniques al llarg de les properes dècades. Entre les atencions que el fulletó publicitari va subratllar, cal destacar les de “cirurgia general, malalties de la dona, vies urinàries, raigs X i diatèrmia”.

Falset, Arbeca, Alforja, Montblanc o Riudoms són alguns dels municipis que, juntament amb Reus, es trobaven entre els pobles de procedència dels pacients de la clínica, segons aquest document històric. Poc després de complir una dècada a la ciutat, el diari 'Foment' va publicar, el setembre de 1934, un ampli reportatge sobre la nova clínica del doctor Ibarz construïda en un “vistós edifici” del carrer Pròsper de Bofarull, amb façanes als passeig de Mata i de Sunyer. El diari republicà va lloar “la prestigiosa inventiva artística de l’arquitecte Josep Simó” i va recordar que la Generalitat havia concedit l’honor de concedir-li la categoria de centre sanitari intercomarcal.

A efectes merament assistencials i tècnics, el servei del nou equipament va ser a la primera planta on, a la dreta, hi va haver instal·lades les habitacions de preferència “dotades de tot comfort”. En aquesta mateixa línia de destacar les comoditats i novetats de l’espai, la crònica periodística va enumerar, a més dels avantatges tècniques habituals (raigs X, diadèrmia, i laboratori fotogràfic), condicions com la completa xarxa telefònica de servei interior o la instal·lació d’enllumenat elèctric. L’alegria d’estrenar el nou espai va durar poc. Segons el descendent del fundador, la Guerra Civil va malmetre la clínica, una circumstància que es va agreujar amb la mort sobtada per un atac de cor del fundador del centre.

Per a la família, el panorama va ser molt negatiu perquè “la butxaca estava escurada”, “la clínica destrossada per les bombes i els saquejos”, i amb els tres fills en edat estudiantil. De fet, un d’ells va començar la carrera de Medicina i l’altre va preparar tot just l’ingrés. Tot i aquest panorama, la clínica va aconseguir tirar endavant i la nova generació mèdica de la família, Antoni i Josep M. Ibarz Brunet, van impulsar de nou el projecte.

Pont Molins, sota el padrinatge inicial del doctor Frias

Amb pocs anys de diferència respecte a Ibarz, el doctor Antoni Pont Molins (Sant Celoni 1897-1962) va instal·lar-se a Reus, el 1925, provinent de Barcelona. Especialitzat en toco-ginecologia i amb experiència professional a l’hospital Clínic i a la maternitat de Les Corts de Barcelona, el seu fill i també doctor Agustí Pont Bonastre recorda que el trasllat a Reus del seu progenitor va estar vinculat a l’interès del doctor Frias per, a través de l’atenció a les embarassades, influir en l’alta mortalitat infantil que formava part dels seus objectius mèdics essencials.

“En venir aquí es va guanyar bé la vida i es va poder casar”, resumeix el seu fill. El 1927, el mateix any que va néixer Pont Bonastre, la publicació ‘La Unión’ va citar Pont Molins com a metge de l’hospital, on ajudat pel doctor Barberà Xatruch va efectuar una intervenció d’alta cirurgia en el part d’una dona. Precisament, el doctor Barberà Xatruch va ser el fundador de la clínica Nostra Senyora de Misericòrdia en un xalet situat al passeig de Prim número 30, el mateix emplaçament on encara avui hi resta l’edifici tot i que amb canvis substancials que fan, per exemple, que els jardins i la tanca hagin desaparegut fa molt de temps.

Posteriorment a la posada en marxa de l’equipament, Barberà Xatruch va posar-lo a la venda i el va oferir a Pont Molins, qui no va disposar dels diners per fer-se càrrec directament. Tan sols amb el suport del doctor Frias i d’altres col·legues que van crear una mena de societat, Pont Molins va poder adquirir la clínica i va començar a retornar els diners als socis. Segons la memòria de Pont Bonastre, aquest retorn va ser molt ràpid, de manera que l’any de la proclamació de la República, el 1931, Pont Molins ja havia retornat els fons econòmics prestats.

Inicialment, la Nostra Senyora de Misericòrdia “tenia vuit o 10 habitacions”, un espai en el qual el doctor Pont Molins va anar fent “moltes obres” que prosseguirien dècades després. Amb l’exhibició de dos anuncis, Pont Bonastre va mostrar també l’esperit catalanista del seu pare, que el 1933 va publicitar en català la clínica al ‘Semanario Católico de Reus’. Entre els diferents mèrits mèdics que la professió atribueix a Pont Molins, destaquen que va practicar la primera cesària i la primera transfusió de sang a la capital del Baix Camp.

De forma similar al que va passar amb la clínica Ibarz, els efectes de la Guerra Civil van afectar profundament el negoci de la família Pont. Molt a prop de l’edifici, al jardí, va caure-hi una bomba durant el transcurs del conflicte bèl·lic que, sense afectar les parts estructurals, va fer malbé els envans, les portes i altres parts de la propietat. “Durant tot el 39 i principis del 40 és quan vam reformar tota la clínica”, comenta Pont Bonastre, qui es queixa de la propaganda franquista que es va fer sobre les ajudes destinades a “les regions devastades” per ajudar a la reconstrucció dels espais malmesos. “No en van donar cap”, conclou respecte al seu edifici.

Després d’estudiar medicina a Barcelona, Pont Bonastre va incorporar-se de ple a la clínica tot coincidint amb la mort del seu pare el 1962. Al igual que ell, va compatibilitzar l’atenció privada amb la pertinença a la seguretat social en el camp de la maternitat i l’atenció als parts, un àmbit en el que relata l’explosió demogràfica que es va viure a partir d’aquells anys i que durant uns anys va representar 3000 parts anuals a la ciutat. “Dia sí, dia no”, recorda avui, el cridaven per atendre parts a les 2 o les 3 de la matinada, una atenció de la qual tan sols s’encarregava a nivell públic un altre toco-ginecòleg i ell a tot Reus.

Després de totes les reformes efectuades al llarg dels anys, la clínica va acabar per tenir 25 habitacions totes amb llit d’acompanyat. D’aquest número, quartre eren per parts. Entre els records gràfics que atresora del centre que va dirigir, Pont Bonastre mostra una targeta sota el lema ‘Enhorabona’ destinada a les famílies en la qual adjuntava una fotografia de l’infant i la mare que ell mateix efectuava amb una polaroid.

Aquest és el primer article dels dos previstos i redactats per la periodista Isabel Martínez per a Reusdigital.cat en què ha repassat la història de les clíniques a la capital del Baix Camp. El segon i últim capítol de la sèrie es publicarà en aquest mitjà el proper dimecres. 

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

reus reusdigital reus diari digital clínica salut
clínica ibarz reus reusdigital reus diari digital
metges reus reusdigital reus diari digital

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit



COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Reportatges