Hores després de la presentació dels resultats recollits al procés participatiu per "transformar" el Carrilet de Reus per part del govern, la CUP ha volgut dir-hi la seva per assenyalar que tot plegat ha estat "estètic" i un "parany per legitimar" l'objectiu inicial d'aquest, anunciat pels partits que el conformen a la campanya de les municipals de 2019. La formació cupaire ha organitzat un acte al mercat del barri, en què han intervingut l'antropòleg José Mansilla i la regidora Mònica Pàmies. Se'ls ha unit també la membre del partit Mariona Quadrada. Per a l'expert ponent, el procés en qüestió ha estat "genèric i esquemàtic", el que no ha permès "anar més enllà" a l'hora de debatre quines són les necessitats del veïnat pel que fa al futur del sud del terme.
Objectius "decidits" abans de començar
Quadrada ha estat la primera en intervenir, tot manifestant que el procés participatiu del Carrilet "estava fet i determinat d'inici". Mansilla ha comentat els resultats aportats per la regidora de Participació en funcions, Marina Berasategui, tot argumentant que "la participació ciutadana és política" i alertant que "molts processos oberts tenen una solució empaquetada" quan es formulen. En aquesta línia, l'antropòleg ha subratllat que "habitualment" l'objectiu final d'una iniciativa com aquesta "està decidit" abans de començar. "Que sigui participatiu, no vol dir que sigui democràtic", ha advertit.
Un cop ha entrat al detall d'algunes de les característiques del procés del Carrilet, ha lamentat les "barreres tecnològiques i socials" que al seu parer han limitat la participació "als veïns que tenen les eines i les competències" per poder prendre part en un projecte com aquest, "on part del seu desenvolupament és en línia". Per a Mansilla, de fet, és aquesta una qüestió que evidencia que hi ha hagut un "biaix social". En aquesta línia, ha matisat que si bé "es pot entendre" que a causa del context sanitari algunes activitats vinculades al procés s'hagin fet de manera telemàtic, "el més raonable" és que es "fomenti el debat cara a cara" entre veïns i representants polítics, "que s'han de fer responsables de les seves decisions".
"Una construcció social"
L'antropòleg ha expressat que "un procés participatiu no hauria de tenir un objectiu tancat", sinó que hauria de contribuir "a fer una construcció social, a fer un trajecte en comú, a fer xarxa". En acabat ha elevat el to per alertar de "cert fetitxisme" de la participació ciutadana per part d'algunes administracions, per concloure finalment que el procés del Carrilet ha estat "esquemàtic, sense detall" i amb paraules "molt ben escollides" per, al seu parer, "evitar cap comentari crític per part de la gent". "Esperem que els resultats no siguin un xec en blanc, per al govern", ha reblat.
La regidora Pàmies l'ha secundat al seu discurs, tot recordant que a la campanya de les eleccions municipals de 2019 els partits de l'actual govern "ja van anticipar molts dels espais i equipaments" dels quals ara es parla al procés participatiu. S'ha queixat que els grups municipals "no haguem estat convidats a participar com a tal, com a representants polítics", i que "ho haguem hagut de fer com a ciutadanes". La cupaire ha lamentat que no s'hagi pogut saber quina participació s'ha registrat en cadascuna de les tres fases del procés, i que aquest ha estat "ràpid", per tal que "el veïnat no s'hi impliquessin".
"És un procés merament estètic per tal que el govern tingui l'aval per fer el que tenia previst d'entrada" al Carrilet, ha assegurat Pàmies, qui ha apuntat també que "no entenem que les enquestes no incloguessin una pregunta directa sobre el mercat" quan "hi ha hagut una gran lluita per part de les paradistes i dels veïns" per mantenir-lo obert més enllà del 2024. Finalment ha exposat que "no sabem per què s'ha externalitzat" la confecció del web del procés "quan tenim creada una regidoria de Participació Ciutadana".
