'Per la unitat d'Espanya tot s'hi val'

L'extrema dreta i l'espanyolisme transversal s'han unit perquè des de l'inici del procés han vist perillar "la sagrada unitat de l'Estat". Aquesta ha estat la màxima de la ponència que aquest dissabte a la tarda han brindat el fotoperiodista Jordi Borràs i el doctor en Història contemporània Carles Viñas, i que ha tingut lloc en una sala d'actes del Centre de Lectura que s'ha quedat petita. Tots dos, a més, han alertat de l'auge dels populismes de dretes a Europa, "i també a nivell global". "Han canviat el seu discurs. L'han modernitzat, l'han adaptat a l'actualitat i han connectat amb gent que s'ha sentit òrfena, a nivell polític", ha advertit l'últim. La trobada ha estat introduïda per l'historiador local Joan Navais, que ha assenyalat que "la república que estem construint ha de ser antifeixista" i que "Reus, que ara per ara és la capital del delicte de l'incitació a l'odi, serà una de les capitals del nou país que tindrem". 

Un relat cronològic de l'extrema dreta espanyola

D'entrada, Viñas ha establert un relat cronològic de l'extrema dreta a l'Estat per subratllar que un cop Fuerza nueva va perdre el seu escó al congrés, abans de les eleccions de 1982, "l'extrema dreta va convertir-se en marginal". En aquest punt, ambdós ponents han revelat que "la transició espanyola no va ser pas modèlica, com se'ns ha dit, perquè hi va haver violència morts". De fet, Borràs ha anat més enllà tot assegurant que "només a Romania" es va viure un procés similar cap a la democràcia en què es va vessar més sang. Sense líders clars, en aquella dècada van proliferar els grups de caps rapats que van organitzar-se a Barcelona, Madrid i València. "I mentre, a França, Le Pen pare començava a tenir una força rellevant" al panorama polític gal. 

Viñas s'ha referit a la "dreta populista" per explicar l'auge de segons quins formes, especialment en clau municipalista. "A Plataforma per Catalunya, Anglada va seduir segons qui perquè tenia un discurs propi, modern", ha detallat. Amb tot, Borràs ha matisat "els punts febles" de determinada extrema dreta i que impedeixen que saltin a l'escena parlamentària. "A més de la manca de lideratge, alguns dels seus eixos ideològics han estat assumits pels grans partits, com ara en el cas de la unitat territorial i les polítiques contra la immigració", ha dit. A partir d'aquí, el fotoperiodista ha descrit els moviments de l'extrema dreta des de l'inici del procés (que ha establert a la consulta feta a Arenys el 2009) fins a l'actualitat, tot passant per la creació de Societat Civil Catalana (SCC) el dia de Sant Jordi d'ara farà quatre anys. 

Cal denunciar la violència de l'extrema dreta, diu Borràs

"Volen fer-nos creure que ells són els bons catalans perquè volen ser dins d'Espanya", ha argumentat. Per a Borràs, "SCC és un 'lobby' que busca la seva quota de poder i de representació en determinats mitjans"  i ha apuntat que "no ha estat fins després del referèndum, el 8 d'octubre, que han muntat grans manifestacions perquè de debò han vist perillar la sagrada unitat de l'Estat". El fotoperiodista ha analitzat també els vincles de la plataforma amb C's i PP. Ha estat especialment irònic quan s'ha referit al líder taronja, Albert Rivera, que "sempre ha negat que sigui nacionalista i tinc fotografies seves en què signa banderes espanyoles dels seus simpatitzants". 

La part final de l'acte ha tractat les preguntes i consultes dels assistents. Abans, però, Borràs s'ha manifestat sobre "els esclafits de violència" que hi ha hagut al país des de l'1-O. "Les agressions de l'extrema dreta s'han de denunciar, i no és l'habitual. En canvi, el que sí que es denuncia són els suposats delictes d'odi que cometem nosaltres", s'ha queixat. "El que molesta a segons quins partits és la foto. Que se'ls vegi al costat de grups de l'extrema dreta no els agrada, però després els veus junts en determinats actes", ha raonat per incidir altre cop en els lligams entre uns i altres. "I uns i altres han legitimitat l''a por ellos'. Justifiquen la violència en nom de la unitat d'Espanya. I és que, pel que sembla, per la unitat de l'Estat tot s'hi val", ha reblat.