Pellicer, Llauradó i Vilella celebren l'arxivament de la causa pel manifest del 3-O

L'Audiència provincial de Tarragona ha dictat l'arxivament de la causa contra el batlle, Carles Pellicer; els llavors portaveus del PDeCAT, ERC i Ara, Montserrat Vilella, Noemí Llauradó i Jordi Cervera, i l'exregidora cupaire Mariona Quadrada per un suposat delicte d'odi arran del manifest del 3-O, en què s'instava les forces de seguretat estatals a deixar la ciutat després de celebració del referèndum d'independència de 2017. L'alcalde, l'actual vicealcaldessa i la regidora de Benestar Social han celebrat la decisió judicial durant una roda de premsa, duta a terme aquest dilluns a la tarda, en què el primer ha exposat que "fa tres anys que érem en aquesta situació. Hem estat enfadats i dolguts perquè creiem que el tracte rebut com a autoritats no ha estat l'adequat" durant el procés. Els investigats i la fiscalia havien demanat arxivar el cas, entre d'altres motius pel fet que el TSJC ja va descartar que el col·lectiu de policies pogués considerar-se vulnerable.

'La justícia reconeix que vam fer política', diu Pellicer

Pellicer ha volgut llegir fins a quatre diferents passatges de la sentència, alguns dels quals relatius a la llibertat d'expressió. "La sentència parla sola. Tres anys després, la justícia reconeix que vam fer política, i que la nostra conducta va ser pacífica", ha assenyalat després, tot recordant que "encara ara tenim companys represaliats, empresonats i exiliats per fer política". Per part seva, i en una línia similar, Vilella ha subratllat que la sentència evidencia "que no hi va haver cap manifestació d'odi" i ha alertat que "n'hi ha que han volgut fer política des dels tribunals". La decisió judicial, ha conclòs, "ens ha alliberat d'un pes que ens hauria pogut comportar quatre anys de presó". La regidora, com Pellicer, ha agraït la tasca del col·lectiu dels Advocats voluntaris de l'1-O. 

Finalment, Llauradó ha expressat un "sentiment contradictori" perquè a "nivell personal els que som aquí podem estar contents" però a nivell col·lectiu cal "una llei d'amnistia per resoldre el conflicte" polític entre Catalunya i l'Estat espanyol. "La lectura del manifest va ser política, no pas una acció d'odi. Vam actuar com crèiem que havíem de fer-ho, i ara tornaríem a fer el mateix perquè buscàvem el bé del poble de Reus", ha apuntat. 

La sentència apunta que a partir de la lectura del manifest no es pot assenyalar que sigui constitutiu de delicte d'incitació a l'odi, "i ni molts menys d'un delicte contra la integritat moral dels agents" dels cossos policials estatals, ja que el seu cap operatiu va declarar que no s'havia sentit assetjat. De fet, s'hi fa constar igualment que a partir de les declaracions d'altres, l'ambient de la ciutat "va ser hostil en especial a partir de l'1 doctubre" i que "les manifestacions eren pràcticament a diari". 

Una vintena de persones investigades

El cas va arrencar arran d'una denúncia de la pròpia policia espanyola i, després d'arribar a sumar prop d'una vintena de persones investigades, el desembre del 2018 el jutjat número 2 de Reus va tancar la instrucció i va deixar a un pas de judici l'alcalde Carles Pellicer i els aleshores portaveus municipals Montserrat Vilella (PDeCAT), Noemí Llauradó (ERC), Mariona Quadrada (CUP) i Jordi Cervera (Ara Reus), pels suposats delictes d'incitació a l'odi i contra la integritat moral.

Els investigats van presentar sengles recursos davant la resolució del jutjat d'instrucció per demanar l'arxivament de la causa i la pròpia fiscalia va descartar presentar acusació contra els investigats. Ara, la secció quarta de l'Audiència de Tarragona ha estimat els recursos presentats pels cinc responsables polítics, a més del ministeri públic, i ha acordat revocar les resolucions i decretar el sobreseïment lliure de les actuacions.

Sobre la concentració que es va fer després de la lectura del manifest davant l'hotel Gaudí, on s'allotjaven policies, la resolució assenyala que la multitud s'hi va aplegar llançant consignes instant a l'expulsió dels agents durant uns 40 minuts. Tot i això, precisa que cap manifestant va aconseguir accedir dins l'establiment, que no consten danys a l'hotel, ni cap altercat, incident o agressió a algun dels policies allotjats.

Els dies previs al 3 d'octubre del 2017, afegeixen els magistrats de l'Audiència, ja hi havia hagut "diverses concentracions a l'hotel Gaudí amb crits i consignes similars, de manera que les expressions utilitzades en el manifest pels investigats s'emmarquen en un context de polèmica política sobre els fets ocorreguts l'1 d'octubre del 2017". Tal com ja va indicar la fiscalia, els magistrats apunten que no consta que l'alcalde Pellicer o els portaveus municipals fessin "gestions personals i directes" perquè es cancel·lés l'allotjament dels policies en l'hotel.

En aquesta línia, recorda que el director de l'hotel va dir que no hi havia hagut cap cancel·lació anticipada i que els policies van marxar de l'hotel el dia que va acabar la reserva. En aquest sentit, el responsable policial va detallar que va ser el dia 2 quan l'encarregat del gimnàs on anaven va dir-los que no podrien acudir-hi més perquè d'altres socis s'havien queixat de la seva presència. "No pot atribuir-se als recurrents (Pellicer i els portaveus municipals) l'assetjament i humiliació que afirmen haver sentit els agents per l'actuació d'alguns ciutadans de la localitat", conclou l'Audiència de Tarragona.

En la fase d'instrucció la magistrada ja havia arxivat provisionalment la causa contra dos regidors de la CUP, dos treballadors d'un gimnàs i diversos bombers que havien estat inicialment investigats també per suposats delictes d'odi contra els mateixos agents de la policia espanyola destinats a Reus.