Radiografia de la prostitució a Reus: testimonis

Tot i que la llei de carreteres tipifica com una infracció greu la presència de prostitutes i clients a les carreteres, per la qual cosa es poden sancionar conductors i meretrius amb multes de fins a 30.000 euros, l'arribada del bon temps i la calor han fet que rotondes i cunetes de vies interurbanes tornin a ser l'escenari de trobades i contactes sexuals. De fet, un trajecte de Reus a Cambrils per la TV-3141 així ho evidencia. Durant el recorregut, de tot just una dotzena de quilòmetres, el redactor que signa aquesta peça n'ha comptades tres i les ha contactades sense èxit. "No vull parlar, no vull problemes", apunta la Claudia (és d'esperar que es tracti d'un nom fals) tot pregant que me n'allunyés. L'altre focus de problemes a la ciutat, en especial per les queixes dels veïns, és a la carretera de Salou.

De l'Europa de l'Est a Reus

"He tingut la sort de no haver de ser mai a la carretera", explica l'Angelina (nom fictici, és d'esperar), que va arribar de l'Europa de l'Est a la ciutat anys enrere. "Primer vaig ser a Madrid una temporada, però per aquí hi tinc família". Ara treballa pel seu compte a la ciutat, en hotels i a domicili, després d'haver exercit en diversos clubs nocturns de la demarcació. "Vaig haver d'aguantar moltes coses però vaig poder estalviar prou com per posar-me pel meu compte", expressa satisfeta. "No, no m'han agredit mai però era del tot habitual que m'insultessin", recorda sobre el seu passat.

"En un mes em puc treure entre 7.000 i 8.000 euros", exposa. Ara bé, "no són diners fàcils", matisa. S'anuncia en webs de contactes i per les recomanacions dels seus clients. "La majoria són homes que se senten sols, i aquests són els qui millor paguen", revela. "Podria haver fet qualsevol altra cosa, però si he acabat fent això és perquè guanyo molt", exposa. L'Angelina va per lliure, però assegura que troba necessari "que ens agrupem per ser més fortes" per fer sentir la seva veu. "I jo he tingut sort. Altres companyes són al carrer i tenen molts problemes", confessa.

A favor de la legalització

Tampoc és gens fàcil que el seu entorn accepti la seva feina. "La meva família no ho sap, i millor que sigui així", lamenta. I, per acabar-ho d'adobar, l'amor l'esquiva. "Crec que si un home t'estima de debò no ho permet, que et dediquis a la prostitució", diu. "Ho he intentat, d'estar amb algú, però finalment he decidit estar sola", indica. L'Angelina també és rotunda a l'hora de valorar la situació del seu col·lectiu. "Clar que estic a favor de la legalització de la nostra feina", declara. El problema, segons ella, "és la societat". "Són uns hipòcrites. Els qui més carreguen contra nosaltres són els qui després et vénen a veure", critica.

En aquesta mateixa línia, la Lucía (el nom amb el qual ens demana que se la citi) demana que el seu col·lectiu laboral tingui els mateixos drets i deures que qualsevol altre. "No és pas per nosaltres, en molts casos, que estiguem en aquesta mala situació. El que passa és que als clubs i als xulos tot això ja els està bé", denuncia. Com l'Angelina, atén els seus clients en hotels, pensions o a domicili. "Coses que abans feies per 100 euros ara les fas per la meitat, però tot i així se segueix guanyant molt", revela. I on són, els límits? "Jo no em deixo fer qualsevol cosa. Sempre demano al client què és el que vol, abans de començar", subratlla. Això sí, res ha estat senzill. "M'he sentit i em sento molt sola", lamenta.

La unió fa la força

La Asociación de profesionales del sexo (Aprosex) va recollir anys enrere aquesta demanda i l'ha convertida en la seva missió. Si bé amb base a Barcelona, l'entitat assessora i guia les professionals del sexe d'arreu per tal que puguin exercir la seva feina "amb total llibertat", segons exposa PaulaVip. "Encara ara ens hem de justificar pel que fem, no hi ha cap altra professió que s'hagi d'ocultar", diu. Així, i per normalitzar la seva situació, Aprosex promou accions formatives per a les seves integrants. "Les ensenyem a gestionar-se els ingressos, a organitzar-se l'agenda i els donem consells fiscals", apunta. "Es tracta de donar-los les eines adequades perquè puguin fer bé la seva feina", detalla.

I és que des de l'organització la postura és rotunda. "Sí, som putes i no ens n'amaguem", assenyala PaulaVip. "Algunes de nosaltres som autònomes, però d'altres volen poder treballar per a una empresa", matisa. "Això demanem. Que les companyes que treballin en pisos i clubs puguin estar donades d'alta", segueix. El problema, segons sembla, és "la doble moral". "Se'ns persegueix a nosaltres i se'ns criminalitza, però potser s'hauria de posar l'accent en els empresaris del sexe" que no sempre actuen d'acord amb la legalitat. Aquest és, des d'Aprosex, l'objectiu final. "Volem que la societat canviï el xip. Aquesta és la nostra feina, sense més. I la volem poder fer sense por", rebla PaulaVip.

Amb aquest reportatge, Reusdigital.cat inicia una sèrie de peces dedicades a reflectir l'estat actual del sector a la ciutat i al territori i que es veurà ampliat amb dos nous lliuraments. Així, i aquest dimarts, es publicarà el segon capítol, centrat en l'actuació dels serveis socials locals en aquest assumpte i la seva col·laboració amb una unitat específica de la Creu Roja.