Reus, la ciutat dels símbols

La rutina i la pressa fan que molt sovint caminem pels carrers de Reus sense adonar-nos dels secrets que viuen a les façanes dels seus edificis. La capital del Baix Camp és, en aquest sentit, "una ciutat especial", carregada d'elements que de manera força freqüent ens passen desapercebuts però que tenen rere seu una història curiosa. Aquest és el parer del 'Messies Juantxi', Ariel Santamaria, i del seu amic Ramon Farre, especialista en l'estudi de símbols i el seu significat. "Les finques de finals del segle XIX n'estan plenes", assegura aquest últim. 

La lògia 'La Amistad'

El 'simbòleg' (així es fa dir a la xarxa) apunta que és al nucli antic reusenc on poden trobar-s'hi cases antigues "de pedra vermella, amb cert aire victorià" que contenen peces decoratives i embellidores com "mussols, flors o similars". Una de les icones maçòniques per excel·lència, Hermes, és en diverses zones. "El símbol de l'abundància, la cornucòpia, també és força present arreu", matisa. Amb tot, la icona maçònica més cèlebre a casa nostra és la de l'antic temple de la lògia 'La Amistad' als números 4 i 6 del carrer de Roig, on l'actual bloc d'habitatges ha conservat l'entrada de dues columnes i el triangle superior. 

La petjada maçònica al Camp, amb tot, és àmplia, tal i com fa constar Santamaria. De fet, un dels homes forts del moviment primer a Anglaterra i posteriorment al continent i a l'Estat, el duc de Wharton (1698-1731), és enterrat a Poblet. "S'ha dit que Franco va anar-hi i va demanar que la tomba es destruís, però tan sols la van amagar", detalla. Altre cop a Reus, tots dos destaquen la presència "constant" de la figura de l'estrella al col·legi Maria Cortina. "Pensem-hi. Vivim envoltats d'estrelles. Tenim els diners en un banc que té l'estrella com a símbol. Bevem una cervesa que també l'usa com a tal. I fem onejar l'estelada", manifesta Farre. 

La Casa Boule

A banda, ambdós posen l'accent "la bellesa" i la "complexitat" dels símbols que poden trobar-se, posem per cas, a la Casa Boule, al carrer de Llovera. S'hi poden veure les inicials 'JB', una altra de les constants maçòniques. El seu arquitecte, Francesc Borràs, és també el responsable del bloc "esòteric" del número 14 del raval de Jesús, on als baixos hi ha el bingo. Menció especial mereixen per a la parella els picaportes de moltes portes. "La llàstima és que els retiren o els roben. Però solen ser la mà de Fàtima o un lleó, símbols de protecció contra qualsevol tipus de mal", subratlla Farre. 

Tots dos destaquen també la presència del jueu del raval, ben a prop de la redacció d'aquest mitjà, que atrau les mirades i les càmeres de no pocs turistes. Instal·lada el 1763, sempre s'ha explicat que el propietari de la casa va fer penjar la figura tot assenyalant cap on vivia qui li havia guanyat un plet abans. "Hi ha altres teories al respecte, però. I força eixelebrades", apunta el 'Juantxi¡. La popularitat del jueu va arribar a ser tal que fins i tot va donar lloc a un sainet que es va representar al teatre. 

Sobre l'esplendor reusenca entre finals del segle XIX i principis del XX, Farre apunta una altra curiositat. "Fixeu-vos-hi que hi ha certa competició. El Círcol i el Centre de Lectura. Tots dos amb les seves seus, amb els seus teatres. O les cases Rull i Gasull, gairebé a tocar", esmenta. És la via on es troben, al carrer de Sant Joan, on es produeix "un estrany fenomen" lumínic. "El sol hi incideix a totes hores, amb una intensitat molt particular. Si som malpensats, qualsevol diria que el carrer es va projectar amb aquesta intenció", argumenta Santamaria. 

És Reus, en aquest sentit, una ciutat única, amb cert halo misteriós? "Sí", responen de manera rotunda. "Valls també té símbols i racons molt peculiars, però", precisa Santamaria. Després de tot, sigui pel vent, per les mines o les galeries subterrànies que condueixen l'aigua, "aquest és un indret que transmet una energia molt forta". Aquest, però, ja és un altre assumpte que de ben segur podrem tractar en una altra conversa amb el 'Messies' i el 'simbòleg'.