Temps de República al Museu del raval de Santa Anna

És aquest dimecres quan es compleix el 90è aniversari de la proclamació de la Segona República. A la ciutat, per commemorar-ho, s'hi han previst diversos actes. Ja fa unes setmanes, amb tot, que al Museu Salvador Vilaseca del raval de Santa Anna pot visitar una mostra anomenada 'Ciutadanes de la República. Imatges i condició femenina, 1931-1939', on s'hi apleguen desenes de cartells propagandístics i altre material de l'època. Tot plegat evoca l'anhel de llibertat que els règims anteriors havien frustrat. En essència, com s'observa en la descoberta de les imatges i les composicions, van ser dies d'esperança, dies en què els models imposats fins llavors van trontollar per donar pas a un temps millor. No obstant això, la sublevació i la guerra van aconseguir el somni d'una societat més justa i igualitària. La dictadura franquista posterior no va fer sinó afermar-se al poder a través de la repressió. 

L'ensenyament, la política, la salut

La mostra s'ha nodrit dels cartells republicans a la col·lecció del Museu de Reus, amb la voluntat de posar en valor el rol de la dona en la construcció i l'establiment de la República. D'aquesta manera, les administracions o els sindicats, posem per cas, van dotar la figura femenina d'una representativitat de la qual no havia gaudit fins al moment, i la va fer aparèixer en missatges propagandístics d'àmbits diversos com l'ensenyament, la política i la salut. L'exposició és igualment interessant en subratllar la simplicitat i l'eficàcia del cartell com a element per difondre missatges ideològics, quelcom que per tant en subratlla el seu paper cabdal com a mitjà de comunicació del segle XX fins a l'actualitat. 

L'anàlisi dels cartells inclosos en la mostra permeten, a banda, distingir dos tipus de representacions femenines en funció de la matèria o de la finalitat de la transmissió. D'una banda, i si parlem de política, la dona hi apareix com a símbol, tot lluint túniques, banderes o indumentàries tradicionals; de l'altra, més real, és present en l'àmbit domèstic, o al carrer, el que la converteix en una figura responsable, solidària i compromesa amb tot allò que l'envolta, amb la societat de la qual és un element indispensable. És, de fet, el motor de la República, i un valor per a la mobilització de les classes populars. 

L'exposició permet fer un viatge dels anys 1931 al 1939 a partir, doncs, de la rellevància de la dona en diferents contextos. Cal subratllar, a més, que a la mostra s'hi destaquen les trajectòries de cartellistes femenines del moment. És el cas de Carme Millà (1911-1999), dibuixant i publicista vinculada a la CNT que es va haver d'exiliar a Mèxic amb la victòria feixista fins que va poder tornar a la seva Barcelona natal als 60. D'aquesta es pot veure una composició per promoure un acte al Palau de la Música Catalana, el juny de 1937, per donar suport al poble basc. 

Dret a vot i lluita

També s'inclou a l'exposició un altre cartell, aquesta de la pintora i il·lustradora valenciana Manuela Ballester (1908-1994), integrant de l'anomenada Generació valenciana del trenta. Militant comunista, com en el cas de Millà es va exiliar a Mèxic fins que l'any 1959 es va establir a la República Democràtica d'Alemanya. A Berlín hi va poder tornar a activar la seva producció artística. De la seva feina com a cartellista, a l'espai del raval s'hi ha recuperat un treball per al Partit Comunista en què es fa una crida al vot al Front Popular "per portar el pa a les llars dels aturats i dels represaliats". 

Finalment, la visita posar l'accent en els cartells que evidencien un dels grans canvis fonamentals que van arribar amb la Segona República: el dret a vot per a les dones. En aquesta línia, les explicacions de l'exposició detallen el temor que tenien certs sectors de l'esquerra en reconèixer el sufragi femení, per la por a la influència que l'església tenia sobre moltes dones. 

Més informació dels horaris de la mostra, que es pot visitar fins al 30 d'abril, aquí.