El recent traspàs del cantant, compositor, productor musical i pintor Camilo Sesto, nom artístic de Camilo Blanes Cortés (Alcoi, 1946 – Madrid, 8 de setembre de 2019), ha tingut una important repercussió, fins al punt que en les darreres setmanes moltes persones de la ciutat de Reus han recordat que l’autor de ‘Vivir así es morir de amor’ va actuar a la ciutat de Reus l’any 1972 en el marc de la Festa Major de Sant Pere.
Durant la dècada dels 1960 i 1970, el CN Reus Ploms i el Reus Deportiu rivalitzaven en lluïment i assistència per organitzar les revetlles de la festa major de Sant Pere més exitoses. En aquest context, el 28 de juny de 1972 la secció recreativa dels Ploms va programar un cartell amb actuacions que aplegava alguns dels artistes més aclamats i sol·licitats de l’època a l’estat espanyol. Cal tenir en compte que Espanya encara es trobava immersa en el règim dictatorial de Franco i que existia un molt dèbil mercat artístic de referència catalana, de manera que aconseguir portar a Reus els primers intèrprets espanyols era vist com un èxit de prestigi per a l’entitat organitzadora. I, de fet, així va ser per als Ploms.
En aquella ‘Verbena de San Pedro’ els noms més destacats del cartell eren els de Carmen Sevilla i Augusto Algueró, amb el ‘Show Verano 72’, als quals seguien Albano “y su conjunto”, Tony Ronal “y su conjunto” i Camilo Sesto “y su conjunto”. Amb lletres més petites, tot i que al capdamunt del cartell, hi figuraven l’Orquestra Internacional Meravella (que es va convertir en una habitual de les revetlles dels Ploms), Mochi “y su conjunto” i Fórmula V.
El 1970, Camilo Sesto havia iniciat la seva carrera en solitari després del seu pas pels grups Los Dayson i Los Botines i d’haver participat en els cors del cantant Juan Pardo. Durant el 1971 s’havia començat a fer un nom dins el panorama artístic amb aparicions destacades com l’actuació al programa ‘Canción 71’ de 'Televisión Española'. Uns mesos després de l’actuació a Reus, Sesto seria escollit per representar Espanya al Festival de la OTI, dedicat a la cançó iberoamericana, que es va fer a la ciutat brasilera de Belo Horizonte.
Es pot dir, doncs, que els Ploms van aconseguir una vegada més atraure a la seva revetlla un dels artistes més emergents del moment, tot i que encara no es trobés en les cotes de popularitat de què ja gaudien els caps de cartell que l’acompanyaven.
