Hem deixat enrere un 2021 més aviat plàcid, en clau política, per al govern que lidera el
batlle Carles Pellicer. La majoria de la qual gaudeix al ple, gràcies a l'entesa amb Esquerra i Ara Reus, han fet que els comptes hagin pogut tirar endavant sense inconvenients, així com
projectes "estratègics" de ciutat, tal com s'hi refereix de manera habitual l'alcalde de la capital del Baix Camp.
En alguns casos, l'any passat va servir per posar la
primera pedra de construccions que s'allargaran més d'un mandat, com ara la transformació del
carrer Ample i el seu entorn. En altres, com ara el
procés participatiu del Carrilet, s'esperen resultats abans.
Urbanisme: la transformació del carrer Ample i el seu entorn
Va ser a finals de juliol de 2021 quan el govern va presentar, a grans trets, el projecte d'urbanització del passeig de Mata, el carrer Ample i altres vies de l'entorn. Tot plegat, en paraules de la regidora del ram,
Marina Berasategui, part d'un projecte "a 10 anys vista" que contempla poder fer part de les obres en aquest tram final de mandat.
En essència,
són quatre les actuacions que es volen dur a terme a la zona: una nova plaça de l'Estació; una transformació del passeig de Mata (que inclou un aparcament subterrani); la "pacificació" del carrer Ample; i una reordenació a la plaça del pintor Fortuny (
Condesito) amb la plaça de la Llibertat.
Farà un parell de mesos, Pellicer i Berasategui van anunciar, a peu de carrer, que preveuen que l'inici dels treballs tingui lloc passat l'estiu d'enguany. El
pla d’inversions del 2022, segons es va apuntar en aquell moment des del consistori reusenc, ja es reserva una partida de 668.000 euros per a l’execució dels treballs.
Participació ciutadana: el Carrilet i el pla estratègic
Quant a la participació ciutadana, aquesta és protagonista en dos projectes importants del govern per a l'actual exercici i els posteriors. Pellicer va descriure la transformació prevista al Carrilet (i, per extensió, al sud del terme) com un "projecte potent" per al qual es preveu l'establiment d'un
punt de venda de producte fresc, entès aquest com un nou mercat o similar per a la zona. Entès com un pla "renovador", s'articula a partir de cinc eixos: el jovent, la cultura, la mobilitat, l'impuls de l'economia i l'habitatge. Tot plegat, acompanyat d'un procés participatiu.
Aquest va arrencar el setembre de l'any passat, per allargar les seves fases "deliberatives" fins el dia de Sant Esteve. Ha comptat amb diverses accions presencials i d'altres en línia (com una enquesta) i donarà pas, en endavant, a les fases d'avaluació i seguiment. En el seu moment, alguns veïns van mostrar cert escepticisme sobre l'aplicació real del projecte de transformació de l'àrea, en especial pel que fa a les propostes que precisament puguin venir de particulars.
També cal destacar les evolucions del Pla estratègic de ciutat, batejat com
Reus Horitzó 32, i en el qual s'ha comptat amb les aportacions de 200 ciutadans que han fet aportacions diverses. Es va presentar als mitjans l'abril de 2021, amb un termini de confecció de 18 mesos per dibuixar les "línies mestres" de la ciutat que s'ha d'establir a una dècada vista, en paraules de la
vicealcaldessa, Noemí Llauradó.
Els components del fòrum ciutadà s'han anat reunint de manera periòdica, i del pla estratègic en penja igualment un altre fòrum, aquest territorial, per copsar "què n'esperen de Reus" poblacions de l'entorn.
Habitatge: l'antiga Hispània
planteja els primers anys de l'activitat de l'empresa com els del desplegament de l'activitat comercialitzadora i generadora, amb l'objectiu de gaudir d’energia més barata i per poder optimitzar els resultats i poder disposar de recursos econòmics per ampliar encara més la capacitat de generació.
Un dels grans projectes del govern Pellicer és el de l'antiga Hispània. Va ser a l'octubre quan el batlle, la regidora Berasategui i la responsable d'Economia i Habitatge, Teresa Pallarès, van exposar els detalls del que serà una promoció de pisos de protecció oficial, un aparcament municipal, un equipament per als veïns (encara per concretar) i una nova plaça.
El projecte preveu la construcció de 63 habitatges, 60 dels quals seran amb protecció oficial (95%) i tres de renda lliure (5%). Dels 60 amb protecció oficial, 48 seran gestionats per Redessa en règim de lloguer (76%), i 12 per un operador privat (24%). Els tres de renda lliure també seran gestionats per l’operador privat. La inversió total de tot el complex és de quasi 16 milions.
Esports: el parc de lliscament i el nou centre de "fitness" a tocar del pavelló olímpic
Si a finals de l'any passat es va aprofitar, per part del govern, per inaugurar un parell de polilleugers, la regidoria d'Esports de Josep Cuerba té a la taula un parell de projectes per desenvolupar equipaments com el parc de lliscament i el nou centre de fitness al costat del pavelló olímpic, amb piscina coberta inclosa.
En el cas del parc de lliscament, les obres ja són en marxa. Se'n va anunciar l'inici a finals d'octubre, i llavors es va indicar que el termini d'execució seria de 10 mesos. El parc esportiu inclourà les noves instal·lacions per a la pràctica d'esports de lliscament, així com noves pistes de petanca i elements de cal·listènia. La zona verda de l'entorn preveu la naturalització i la creació de noves zones d'estada entre el barranc dels Capellans i el carrer de la Ginesta. La instal·lació central és el nou
skate park, de 1.066 metres quadrats. El cost és d'uns 900.000 euros.
Pel que fa al centre de
fitness, la licitació, al setembre, va sortir. amb un valor estimat del contracte de 82.083.591,50 euros, una aportació màxima municipal de 1,4 milions d'euros i un cànon anual inicial de 10.000 euros. Dels 82 milions d’euros de valor del contracte, 8 corresponen als costos de construcció i 74 a la xifra de negoci de l’explotació de l’equipament.
Serà un centre multidisciplinari i obert a totes les franges d’edat i condició física que podrà absorbir la xifra de 4.000 abonats. Tindrà espais de recepció, vestuaris diferenciats segons els seus usuaris (abonats, personal propi de la instal·lació), vas principal, vas complementari, vas infantil i de lleure, zona termal, infermeria, sala de fitness, sala d’activitats dirigides, sala gran per activitats que aglutinin més usuaris, sala de gimnàstiques dolces per activitats que fan un treball més específic de cos i ment, sala de
cycling, magatzem de material, o fins i tot alguns espais comercials, entre d’altres.
I encara en clau esportiva, cal apuntar que la ciutat ha d'acollir dos open del
World padel tour el 2022 i el 2023. En aquest cas, l'aportació municipal per a cadascun dels campionats és d'uns 135.000 euros.
Mobilitat: l'estació de Bellissens
El ple de juliol de 2020 va aprovar el conveni entre ADIF i el consistori, que contempla la construcció d'una estació ferroviària a Bellissens. Es preveu que l'equipament entri en funcionament el 2025.
El pressupost que es contempla per a aquesta construcció i per a la redacció dels informes previs és de 10,7 milions d'euros. D'aquest, l'Ajuntament n'haurà d'assumir 1,92. Aquestes despeses municipals es faran durant els exercicis anuals de 2023, 2024 i 2025. La resta del pressupost anirà a càrrec d'ADIF.
A banda, cal tenir en compte que l'estació intermodal ha tornat a l'agenda. Ara per ara, la seva ubicació resta per esclarir-se. A l'octubre, el secretari general d'infraestructures del ministeri de Transports, Sergio Vázquez, va dir que fer la futura estació intermodal del Camp a
Vila-seca ofereix "més funcionalitat ferroviària i més intermodalitat" que l'opció de construir-la a tocar de l'Aeroport de Reus. En tot cas, la previsió és que l'equipament pugui ser una realitat el 2025.
Universitat: el trasllat de la Facultat de Medicina a Bellissens
Al desembre, el consistori va adjudicar a la UTE Ferrando Gallego Recio els estudis previs per a la construcció d'una nova Facultat de Medicina i Ciències de la Salut al Campus Bellissens. El contracte s'ha adjudicat per un import de 19.481,00 euros (IVA inclòs).
Aquests estudis, que es fonamentaran amb el pla funcional aportat per la pròpia universitat, seran la base per a la redacció dels documents tècnics per a la construcció del futur edifici i la urbanització de l’entorn. L’encàrrec municipal té el seu origen en el conveni signat entre l’Ajuntament de Reus i la Universitat Rovira i Virgili per al desenvolupament del Campus de Bellissens.
Medi ambient: el desenvolupament de Reus energia
A l'octubre de l'any 2020 es va validar el conveni entre el consistori i l’empresa Reus Serveis Municipals S.A per a la concessió d’una subvenció de capital de 478.626 euros per desenvolupar l’activitat de comercialització d’energia elèctrica de Reus energia, per al període comprès de 2021 a 2023.
Mitjançant aquest acord, Reus Energia iniciarà la seva activitat per assumir els projectes d’instal·lacions de generació d’energia elèctrica previstos sobre les cobertes del Mas Carandell i dels col·legis Isabel Besora, Pi del Burgar, La Vitxeta, Rubió i Ors i Alberich i Casas. El que es planteja en endavant, segons el regidor del ram, Daniel Rubio, és el desplegament de l'activitat comercialitzadora i generadora, "amb l'objectiu de gaudir d’energia més barata i per poder optimitzar els resultats i poder disposar de recursos econòmics per ampliar encara més la capacitat de generació".
Lògicament, l'Ajuntament i el govern tenen altres projectes per desplegar al llarg de l'exercici que tot just camina. En són alguns, posem per cas, la conversió del raval de Santa Anna en un espai per a vianants, la implantació del nou servei de la brossa, Reus net, o la construcció de quilòmetres bici. En aquesta línia, mesos enrere es va anunciar que la partida prevista per a inversions, de cara al 2022, és de 19,5 milions.
