Un llibre recordarà la trajectòria política de l’exdirigent del PSUC a Reus, Josep Colomé Cufí

Traspassat el passat novembre a les comarques gironines, els companys de l’exdirigent del PSUC a Reus durant la transició, Josep Colomé Cufí,  han recollit la tasca que va deixar inacabada fa uns mesos en morir i editaran properament el llibre ‘Cor de comunista’, segons ha confirmat a Reusdigital.cat un dels impulsors de l’edició de l’obra, Ramon Salvat.

Integrat per cinc capítols autobiogràfics escrits pel mateix Colomé i  nou més elaborats per la periodista Jordina Salvat, el secretari general del PSUC-Viu, Albert Miralles i l’exalcalde de Palafrugell, Lluís Medir, la publicació pretén donar “una visió clara de l’evolució del comunisme des de la transició fins els nostres dies” i detalla, en clau local, la lluita antifranquista a Reus durant les dècades dels seixanta i setanta. Edicions Baix Empordà serà l’encarregada de publicar l’obra en col·laboració amb la Fundació Josep Recasens i les agrupacions del PSUC a Reus i Girona.

Vinculat familiarment a la lluita antifranquista per l’acció dels seus pares, Colomé va protagonitzar fets excepcionals durant l’etapa franquista, juntament amb altres reusencs (Ramon Llop, Arcadi Vilella i Jordi Bacaria). Detinguts el 1971 per la policia espanyola per fer campanya contra les eleccions a procuradors a Corts franquistes, van ser processats pel Tribunal de Orden Público que, finalment, va arvixar la causa. Colomé va presentar una querella contra la policia per maltractaments i el judici, el 1972, va ser el primer contra la policia per tortures que se celebrava a l’Estat espanyol.

Justament, aquest va ser el punt en què les memòries de Colomé van quedar inconcluses en traspassar, segons comenta Salvat i, a partir del qual els tres altres autors van encarregar-se de tractar les diferents parts de l’obra. En aquest sentit, la periodista Jordina Salvat s’encarrega de narrar l’època d’alliberat i màxim responsable del PSUC a Reus; Miralles descriu la seva etapa de treball polític a les comarques de Girona i, finalment, Medir, escriu una glossa política sobre la figura de Colomé. Pel que fa al pròleg del llibre, la redacció va a càrrec de l’escriptora Rosa Regàs, amiga de Colomé i persona que el va animar a iniciar la redacció de les memòries, segons Ramon Salvat.  

El llibre s’inicia amb un capítol sobre el referèndum de la Ley Orgánica del Estado (1966), que porta com a suggerent títol ‘Temps d’ignoràncies’, on recorda figures de l’antifranquisme com Isabel Llàcer del PCE que, a finals dels seixanta, va traslladar-se a Reus amb l’objectiu de reconstruir el partit. Anys més tard, Colomé, que va ser alumne de Llàcer a l’Institut Gaudí, va impulsar també la creació d’organismes antifranquistes, com l’Assemblea de Catalunya i el Consell de Forces Democràtiques del Baix Camp. Colomé va prendre part en el primer míting democràtic celebrat a Reus després de la Guerra civil, el juliol de 1976, i va participar activament en la política local durant la transició.