Robert Bonet: ‘Com a compositor, estic preparat per assumir reptes’

Parla’ns una mica dels teus inicis com a compositor

Vaig començar a composar cap als 12 anys. Tenia la il·lusió de produir una col·lecció de quatre àlbums, i l’he anat realitzant poc a poc. Vaig gravar dues maquetes, després vaig llençar el meu primer disc d’estudi, ‘Temptacions’, i ara busco cada cop més la independència musical. He sortit d’Urban Culture Studios perquè crec que afegir terceres persones amb interessos propis només suma costos. Sempre li estaré molt agraït dels camins que m’ha obert, però la meva carrera ja va per lliure. He muntat la meva pròpia productora, N&S Productions, i ara mateix som un equip de 50 persones.

Ha estat difícil obrir-se camí?

Em trobo molt sol perquè he engegat iniciatives molt pioneres. He estat el primer en editar en format digital a Catalunya, sóc l’únic que segueix l’estil de la ‘nova simplicitat’ a l’Estat, i el format dels meus directes és molt diferent al que la gent està acostumada. Tot això ha xocat, però més que difícil ha estat complicat, com un ‘puzzle’ que s’ha d’anar encaixant a poc a poc. No m’agrada l’adjectiu difícil perquè les coses no són difícils; és un mateix qui s’ho fa així. Un ha de saber què vol a la vida i simplement esforçar-se per aconseguir-ho.

Quant costa llençar un cd al mercat? S’amortitza?

Jo sóc una persona que no pensa gaire en allò material. Per algú altre amortitzar seria gastar-se 20 mil euros i guanyar-ne 30 mil. El meu objectiu era que els diaris passessin de dir ‘un pianista de Reus’ a ‘Robert Bonet’, o passar a treballar amb productors com el de Malú, Pablo García Motos o el de Mònica Naranjo, Ivan Torrent. I pel que fa a les vendes, vaig fer mil còpies, però el meu propòsit era vendre’n 300 i les he venut. Les 700 restants les reservem per vendre-les als directes, rebaixades de preu. Ara que el 80 per cent dels ingressos musicals vénen dels concerts, estic satisfet perquè els estic omplint, en tinc un cada mes. I allà es veu la qualitat real del músic. Tot i així, sóc un amant del CD i seguiré gravant perquè m’agrada innovar.

Així doncs, s’han complert totes les expectatives que tenies? Quin seria el balanç de l’experiència de ‘Temptacions’?

La part negativa és que he vist la cara real de molta gent. Quan treballes amb un grup de cinquanta o seixanta, les paraules ja no valen, sinó que l’important són els fets. Hi havia gent que no estava preparada per tot això i ha anat caient pel camí. M’ha sabut greu, però d’altra banda estic contactant amb gent de molta alta qualitat, que mai m’hauria imaginat treballant amb ells. Una de les meves pors era que la premsa, les discogràfiques o els mateixos oients no em volguessin escoltar, perquè això és una porta tancada. Però estic molt satisfet de com ha anat tot. És el primer disc on Robert Bonet diu el que vol dir.

Defineixes el teu estil com a ‘nova simplicitat’. Per a qui no ho conegui, pots explicar de què es tracta?

És un estil molt electrònic que ve d’Alemanya. El precursor és Wolfgang Rihm. Volia trencar amb el minimalisme i va crear un tipus de música molt simple, en què es repetien molt els motius melòdics amb una base harmònica clàssica: tònica-subdominant-dominant. Jo adapto aquestes característiques al piano i a les meves influències mediterrànies i per això he rebut crítiques dient-me que jo no era ‘nova simplicitat’. El cert és que vaig definir així la meva música perquè la gent en parlés, ja que no hi havia ningú a l’Estat espanyol que ho fes, però el meu estil és més aviat una barreja entre nova simplicitat i minimalisme.

Dius prendre com a referents a Wim Mertens, Antoni Tolmos o Sussane Ciani. En què et diferencies d’ells?

Diria que estic a cavall entre Suzanne Ciani i Wim Mertens, tot i que ell és més minimalista. Jo no repeteixo tant.

A més de la música electrònica també t’agrada el funky. Has pensat en composar en aquest estil o en d’altres? Cap a on evolucionarà la teva música?

No m’agraden les etiquetes. En el fons, jo considero la meva música d’autor, i així com aquest estiu he fet una cançó pop-rock amb la Lyda ‘Canta a l’estiu’, tinc ganes de provar moltes coses diferents, gospel, peces a dos pianos, nova simplicitat pura i dura, bandes sonores, experimentar amb instruments...Sóc un artista de 24 anys que encara té molt a dir.

Vas acabar el grau mitjà al conservatori de Reus, i després vas perfeccionar la teva tècnica amb Eulàlia Solé i Edith Fischer. Tens intenció de continuar acadèmicament la teva formació musical?

Vaig intentar arribar a Berklee, la universitat de música moderna de Boston perquè volia ampliar la meva formació a nivell de producció, però no va poder ser. Com a compositor estic preparat per assumir reptes, ara per exemple he estat contractat per un grup serbi per fer tres cançons, però com a productor em sento limitat. També més endavant m’agradaria acurar la meva composició, però això ja seria amb professors particulars.

Explica’ns el projecte que vas muntar amb la Lyda per Canal Reus

Em va trucar la productora de programes de Canal Reus preguntant-me si volíem participar al concurs que triava la cançó que emetrien aquest estiu, per promocionar la ciutat. Així que ens vam reunir un parell d’amics i en una tarda la vam composar i gravar. No vam guanyar, però va ser divertit. La Lyda és la cantant de la gira, i hi tenim una gran amistat. Ella també està preparant un disc i havíem pensat de fer concerts combinant el nostre repertori.

Ara estàs preparant un LP amb diferents versions del tema que has fet conjuntament amb Pablo Delgado, ‘No Fui Yo’. Què ens pots avançar?

És l’últim senzill que presento de ‘Temptacions’ i ho vull fer en gran. Pablo volia fer una versió soul del nostre tema, i finalment vam decidir fer-ne set. Al CD sortirà doncs, la versió original, la versió soul, una dance amb Dani González, una pop electrònica que ens fa Sònika, una house, una orquestral amb Francesc Gilabert, magnífica, i una trip-hop amb Lobo, un dels millors músics del gènere rap de l’Estat, que impacta moltíssim. La gent queda al·lucinada que Robert Bonet també pugui fer rap. Quan estigui llest faré una roda de premsa i serà cap a l’octubre.

Tens altres projectes en ment?

Tenim pensat un nou LP per al 2013 i ja està bastant perfilat. Ja he començat a escriure i tinc més de set col·laboradors. Serà l’últim disc de la col·lecció de quatre que volia fer de petit. S’anomenarà ‘Ironies de l’actualitat’ i serà una crítica social. Em vull implicar amb el món on visc, i ‘no quedarà pedra sobre pedra’.

T’has fixat alguna meta màxima?

Tots tenim somnis. Em vaig posant petites metes, però el màxim per a mi seria tocar jo sol un piano de cua, amb una llum a sobre, a un auditori del Japó. Això seria el súmmum...