L'Àrea Metropolitana, una decisió política

Crear l'Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona és una decisió exclusivament política. Com ho va ser l'any 1987 l'aprovació de les lleis d'ordenació territorial (LOT) de Catalunya que van permetre la creació dels primers 38 consells comarcals que han acabat sent 41. Convergència i Unió va imposar la seva majoria de 72 diputats al Parlament sense consens amb la resta de partits representats a la cambra catalana: 41 del PSC, 11 d'Aliança Popular (actualment PP), 6 del PSUC i 5 d'ERC.

Les modificacions territorials requereixen una anàlisi tècnica per no pixar fora de test i garantir-ne la raó de ser i la viabilitat, però qui les aproven són els nostres representants polítics. El mateix que hauria de passar amb la convocatòria d'un referèndum per resoldre l'encaix de Catalunya dins d'Espanya. Decisions polítiques que no sempre es prenen tot i que hi hagi realitats socials que ho reclamin i que o no arriben o es dilaten en el temps adormides en les justificacions tècniques o, pitjor, en el forat negre de les interpretacions judicials.

Faig aquesta reflexió motivada per la jornada tècnica celebrada el passat 30 d'abril a l'Escola d'Art i Disseny de Reus sota el títol "Mirades metropolitanes: l'urbanisme en el disseny de l'àrea metropolitana" i organitzada per la Diputació de Tarragona. L'acte va aplegar professionals de l'arquitectura i urbanisme i tècnics del mateix ram dels ajuntaments del Camp de Tarragona. Una de les conclusions va ser que l'urbanisme és una eina fonamental per al desenvolupament coherent i integral del territori metropolità. Hi estic totalment d'acord i deixo clar que aquest article no és pas una crítica a la mirada tècnica del projecte d'Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona, sinó un modest advertiment als polítics. Els tècnics faran la seva feina d'anàlisi de les dades, però la decisió és exclusivament política.

La mirada tècnica no pot ser parapet dels nostres representants electes per arronsar la mà a l'hora de votar. I és en aquest sentit que aquesta Àrea serà sí les mirades polítiques dels ajuntaments, la Diputació i el Parlament de Catalunya s'alineen en una de sola. L'alcaldessa de Reus, present a la jornada de l'Escola d'Art i Disseny, va afirmar de forma optimista que l'àrea metropolitana avança a bon ritme. No sé com està afectant a aquest ritme les desbarrades dels alcaldes de Tarragona i de Salou arran de la polèmica sobre l'estació intermodal que van fer tremolar els fonaments del consens del grup impulsor amb la sortida del batlle de Vila-seca.

En el meu article "La comèdia de l'Àrea Metropolitana" publicat el 15 d'abril ja m'hi vaig referir i no repetiré la meva anàlisi sobre el caos d'aquell moment. L'alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, va reclamar encertadament en la jornada celebrada a l'Escola d'Art que cal evitar que cada municipi vagi per lliure. Demanava impulsar el Pla Director del Camp de Tarragona, aturat des del 2010. Necessitem un pla director urbanístic, però encara necessitem més un pla director polític per assegurar que la mirada metropolitana s'imposa a algunes miopies locals interessades únicament en la seva rajola, no en el mosaic. Benvingudes siguin les mirades metropolitanes, però totes i coordinades. Les tècniques, les polítiques i les ciutadanes. Perquè aquesta és la tercera pota imprescindible perquè l'Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona sigui entesa i apreciada per tothom com una bona fórmula d'organització per donar millors serveis a tothom. Fa trenta-vuit anys que es van crear els consells comarcals i les llums i les ombres de la seva creació també s'haurien de tenir en compte a l'hora de crear una nova manera de gestionar el territori.

Aquests dies estic rellegint el llibre "SOS Priorat. Sumari d'un consell comarcal" que va publicar el 1999 la periodista Natàlia Borbonès. Un magnífic treball de documentació i recerca periodística sobre el majúscul escàndol viscut al consell comarcal del Priorat pel desgavell de la gestió política i també de la gestió tècnica amb casos de presumpte desviament de fons públics, presumptes irregularitats i presumptes delictes. Una pena que es malmetés temporalment la imatge d'una administració creada per la decisió política del govern d'aleshores de Convergència i Unió i que va descarrilar en el cas del Priorat perquè la confiança cega o interessada en els tècnics va arrossegar també als polítics. Estic segur que el projecte de l'Àrea Metropolitana n'aprendrà dels errors d'altres i, si tira endavant, ho farà amb un exquisit equilibri entre la política, la tècnica i la ciutadania. La sobirania resideix en el poble, no?