D'entrada, algú dirà que això de fer política d'esquerres amb els tributs d'un municipi no té gaire corda. Que cal deixar la ideologia per una altra guerra, que els tributs són per pagar el clavegueram, els fanals i el paviment, i que en això no hi ha gaire política d'esquerres a fer. Aquesta és una opinió molt estesa i reconec que resulta molt més fàcil parlar de despesa municipal d'esquerres que de recaptació municipal d'esquerres.
Malgrat tot, des de l'esquerra hauríem de fer un esforç per intentar concretar un model fiscal que pugui dir-se progressista, que constitueixi la primera línia de defensa contra les desigualtats i que pugui complementar-se de la millor forma possible amb les polítiques de redistribució que es portin a terme. I el municipi no hauria de quedar-ne al marge. Malgrat això, els impostos municipals solen resultar bastant solidaris, tant en la seva concepció com en el seu funcionament, ja que graven elements que sempre són actors principals en el teatre de la desigualtat, tals com la propietat o l'especulació.
Però anem a pams. Abans que res, intentarem fer una petita explicació de què són els tributs municipals. Els tributs municipals es divideixen en tres categories:
Les taxes, que són tributs que es recapten en contraprestació per algun servei directe prestat pel municipi, com per exemple, les taxes d'escombraries.
El impostos, que són tributs que es recapten sense una contraprestació directa per part del municipi. D'aquesta mena de tributs en tenim diversos: l'Impost sobre els Béns Immobles; l'impost sobre els vehicles de tracció mecànica; l'impost sobre l'increment de valor del terreny urbà, la coneguda plusvàlua; l'Impost sobre Activitats Econòmiques (l'IAE) i l'Impost sobre Construccions (ICIO).
I en darrer terme hi tenim les Contribucions Especials, que són tributs que es recapten en contraprestació a una obra de caràcter municipal i de certa entitat, que suposarà una millora i un increment de valor per a tots aquells immobles situats al voltant d'aquesta obra. Per tant, s'hi obligarà a finançar part de l'obra municipal als titulars dels immobles afectes a aquesta, qüestió bastant justa si s'hi aplica prou bé, no us sembla?
Respecte a les taxes, hem de dir que tenen un funcionament semblant als preus, et cobren per un servei, i no es pot fer gaire política d'esquerres… Excepte amb la taxa d'escombraries, dirà algú. Amb la taxa de la brossa es podria plantejar un model progressiu i que els més rics paguin més. Tanmateix, si els més rics paguen una taxa més alta per la gestió de la brossa, pot significar reduir l'incentiu a reciclar. Allò ideal seria introduir algun coeficient corrector en funció de l'activitat recicladora a l'hora de gestionar la teva brossa pròpia. Però com de moment ningú no ha donat cap solució màgica, potser hauríem de deixar la taxa d'escombraries tal com està.
Quant als impostos municipals, la casuística és molt variada. Comencem per l'IBI? Doncs bé. Com molts sabreu, l'IBI grava la propietat, i altres drets reals, sobre un bé immoble del municipi, sigui rústic o urbà. Ja de per si l'IBI és un impost que, en gravar la propietat, hauria de fer que des de l'esquerra ja es vegi prou bé. A més, tal i com indica l'Ordenança municipal sobre l'IBI, hi ha bonificacions (que acaben significant reduccions de la quota a pagar) que tenen un caràcter marcadament social, la bonificació per família nombrosa, per habitatge protegit, per immobles afectes a producció agrària, etc…. Tanmateix, és a l'apartat de les exempcions on en destacaria una d'especialment sagnant. Hi ha immobles que estan exempts de pagar l'IBI, bàsicament aquells que són propietat d'institucions públiques.
El problema i la vergonya és que a més estan exempts els béns propietat de l'Església Catòlica, i aquí no hi hauria d'haver cor d'esquerres que es resisteixi a considerar aquest fet un greuge important, perquè, exceptuant els de la Creu Roja, la resta d'edificis d'associacions i entitats no públics estan subjectes a l'IBI, inclosos també els edificis d'altres confessions religioses. Per què un edifici de l'Església no paga i un edifici propietat de qualsevol ONG sí?
Per tant, una proposició d'esquerres hauria de considerar establir l'IBI a totes les propietats de l'Església, o, si més no, a totes aquelles propietats que no fossin considerades d'interès cultural.
Respecte als altres impostos, com els de vehicles de tracció mecànica, construccions o plusvàlues poc es pot fer, ja que graven més els vehicles més potents, graven als promotors i constructors i els increments de valor del terreny quan un immoble es ven. Al cap i a la fi, tot el que es podria fer seria incrementar el tipus impositiu pels qui van cremant asfalt amb el BMW X6 o estendre la plusvàlua als terrenys rústics i que paguin també els qui es venen, per una morterada de calés, el tros de l'avi siset, a qui ningú de la família suportava, i terra que ningú no volia treballar. Però al final només serien matisos que no canviarien substancialment el sentit d'impostos, que en la seva filosofia, són bastant solidaris. Allò que ens restaria, seria insistir en mantenir i contribuir a fer més justos i solidaris aquests impostos.
Fins aquí hem arribat als tributs municipals que coneixem. Però una política d'esquerres podria considerar establir-ne d'altres. De fet, en altres municipis hi ha impostos sumptuaris, o sigui, sobre despeses no necessàries o elements infrautilitzats. Però inclòs, se'ns poden ocórrer altres impostos. I aquí la vostra imaginació i sentit de l'esquerra hauria de treballar una mica. Quins altres impostos podrien establir per fer un municipi socialment i fiscal més just? La tinença de gossos, potser? O la instal.lació d'antenes de telefonia mòbil? Pensem-hi tots.
