Una Big Band amb instruments catalans

El timbre particular i característic de la cobla va cridar l’atenció a un grup de joves, que l’any 1997 formaven part de la banda del col·legi Pare Manyanet. Amb la il·lusió de materialitzar la seva, els onze membres inicials, dels quals ara només en resten dos, van iniciar una aventura musical que ja porta més de quinze anys.

Fent un repàs per la seva història, Eduard Sendra explica que “el hàndicap més important ha estat trobar un relleu de qualitat”. Més de trenta músics han passat per la Cobla Reus Jove. Molts dels músics de la primera cobla van marxar en incorporar-se al món laboral i actualment, alguns d’ells provenen de les Terres de l’Ebre, Barcelona, Esparreguera o Igualada.

Part d’aquesta dificultat resideix en el fet de no disposar d’ensenyaments d’instruments típics catalans com el flabiol o tenora a les escoles de música de la Diputació de Tarragona, considera Sendra. “Aquesta és una reivindicació de més de vint-i-cinc anys que no s’ha solventat per falta de voluntat política”. Davant d’aquesta situació, la Cobla Reus Jove ha obtat per “reciclar músics” provinents de la música clàssica i ensenyar-los a tocar els instruments típics de la cobla.

=== Una formació musical tractada injustament ===

“La cobla és l’orquestra del país, el conjunt musical autòcton per excel·lència”, respon Eduard Sendra quan se li pregunta per què d’entre tots els estils musicals van decantar-se per aquest. Sendra destaca les possibilitats instrumentals del conjunt i afegeix, amb una visió crítica, que “potser alguns antecessors no tenien gaire formació musical i per això la gent ho veia com una cosa carca i desafinada”. En aquest sentit, afirma que “la formació en la cobla ha estat maltractada injustament”.

La inquietud per buscar alguna cosa més enllà de la tradicional ballada de sardanes és un dels punts forts de la Cobla Reus Jove, especialment en els darrers anys. “Ens hem llançat a tot i no ens hem posat barreres” explica el músic, que considera que cal tenir amplitud de mires. “En essència, la cobla és una Big Band amb instruments catalans”.

Fusions amb jazz, vals, piano, corals o quartet de corda, com el que es va poder veure en el concert que van oferir el passat novembre al Teatre Fortuny amb el quartet de l’orquestra Händel de Vila-seca en el marc del Festival de Tardor de Joves Intèrprets. Aquestes són algunes de les col·laboracions que han fet. A més a més, la formació ha comptat amb la presència de diversos directors convidats.

“Convidar altra gent sempre és una experiència enriquidora, perquè aporten el seu punt de vista particular”, explica Sendra. Una de les novetats pel 2013 és la col·laboració amb el grup tortosí Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries, que es presentarà l’11 de maig. La Reus Jove es mostra il·lusionada amb aquest projecte inèdit que casarà dues formacions tradicionals amb estils diferents.

Amb nou discos al mercat, la formació reusenca es planteja treure’n un altre al mercat, a partir de micromecenatge, que reculli justament totes les innovacions i les experiències amb altres estils que han estat fent al llarg dels últims tres anys. És, a més, un mètode de supervivència.

Sendra considera que el panorama de les cobles està saturat i algunes d’aquestes hauran de plegar per falta de feina. Durant la crisi, la formació musical ha reduït en un 5%, el nombre d’actuacions anuals, però, altres l’han vist reduït fins un 30%. “Potser només resistiran les que sàpiguen reinventar-se, fent projectes suficientment atractius com perquè la gent no vegi el mateix de sempre”.

=== L’Aliga, convidada d’honor al concert dels 15 anys del Teatre Bartrina ===

Com a celebració pels quinze anys de carrera, la Cobla Reus Jove oferirà un concert al Teatre Bartrina el dissabte, 2 de febrer. El concert, però, comptarà amb la presència al públic d’algú molt especial per a la formació: l’Àliga de Reus.

Pensar en la Reus Jove comporta pensar en l’Àliga i viceversa. La formació ha acompanyat aquest element del seguici festiu des dels seus inicis. Tot i que el protocol estableix que només pot sortir uns dies determinats, com per exemple per Sant Pere, Misericòrdia i Corpus, l’estreta relació que mantenen ha deixat de banda els protocols.

Així, doncs, l’Àliga farà l’ofrena a la Cobla, com a regal pels quinze anys. Un gest carregat de simbolisme no només per la seva excepcionalitat sinó perquè agruparà en un mateix moment l’emoció dels seguicis populars juntament amb la solemnitat d’un concert al Bartrina.