Pere 26 d'Abril de 2010
Si és veritat
Els meus pares parlaven d'aquests esdeveniments, "corregido y aumentado " y molts fets coincideixen, un bon reportatge de la veritat...Reus va ser víctima d'un Objectiu Militar...Mai més.
-
Bombardejos a Reus
-
Reus va ser una de les ciutats catalanes amb més bombardejos durant la Guerra Civil
-
Portada del llibre
Per a elaborar aquest treball de recerca els dos autors es van repartir les tasques. Mentre que Palomar es va encarregar de recollir la memòria oral, Gort es va centrar en recopilar la documentació. El resultat és un exhaustiu treball que recorda els tràgics esdeveniments que van sacsejar la ciutat de Reus ara fa setanta anys.
El 74% dels refugis del nostre país se situaven entre Reus, Tarragona i, evidentment, Barcelona. Tot i que els bombardejos a la capital del Baix Camp no van començar fins al 1937, un any abans ja es van construir els primers refugis. Quan els bombardejos van començar a sovintejar, Reus va aixecar ràpidament una autèntica ciutat subterrània que comptava, com a mínim, amb 150 refugis.
Durant els primers mesos la gent va continuar anant a treballar, però tot es va paralitzar aviat. Els reusencs que no van abandonar la ciutat es limitaven a intentar aconseguir alguna cosa d’aliment i anar passant els dies. L’arxiver explica que durant aquest període la gent "no vivia, sinó que s’havia de conformar en sobreviure" ja que les senyals d’alerta eren continues. Havia començat un nou concepte de guerra, l’inici de "les guerres contemporànies". Era la primera vegada que la població civil sofria atacs aeris.
Malgrat que la guerra va deixar com a llegat a Reus un continu degoteig de bombardejos, l’hivern entre 1937 i 1938 va ser especialment dur per les conseqüències de les bombes. Els dos bombardejos que més víctimes mortals van deixar daten d’aquell gener. El 21 d’aquell mes una bomba va caure a l’entrada d’un dels refugis, abans que els civils hi entressin. Quaranta-quatre persones van morir esmicolades. L’escena és recordada pels presents "perquè la Creu Roja va haver de recollir les restes mortals dels cossos amb pales". Al llarg de l’any 1938 les conseqüències de la guerra no van ser tan cruels, encara que els avisos i els bombardejos van ser constants. "Els límits de tensió es mantenien", recorda Salvador Palomar.
En aquesta època, l’etnòleg situa el cas d’un reusenc que va optar per anar a dormir sota dels avellaners dels seus camps a les afores de la ciutat, en una zona que actualment quedaria pels volts de la Biblioteca Central.
També existeixen documents que certifiquen que alguns gossos de la ciutat identificaven si els avions anaven plens o buits de munició "pel soroll que feia el motor". "Quan encara no se sentia res els gossos començaven a córrer cap als refugis i alertaven al poble de que els avions s’acostaven’ explica Gort, mentre afegeix que ‘quan els avions no eren enemics els gossos no es movien de lloc, ho detectaven".
Durant les darreres setmanes de la guerra, quan el front ja s’apropava, Reus va viure un altre episodi especialment dur ja que les bombes no cesaven i l’incertesa augmentava. Els bombardejos no van acabar fins el dia en que les forces franquistes van entrar a la ciutat. El 15 de gener de 1939 va ser l’últim dia en que els reusencs es van tancar en els refugis. Uns refugis que es van tornar a obrir l’any 1944 "davant la possibilitat de que els aliats entressin a la península". L’any 1945 es van tancar per sempre.
Reus va ser la tercera ciutat catalana que més bombardejos va patir ja que posseïa l’aeròdrom i una fàbrica d’avions, i per tant, bombardejar la ciutat era colpejar amb força la rereguarda republicana. El balanç de la guerra va ser esfereïdor: més de 67 bombardejos i un mínim de 214 víctimes mortals, més de 300 cases van ser destruïdes i més de 1000 en van quedar afectades. Encara ara, són molts els edificis del casc antic que conserven les empremtes d’aquella guerra.
Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives
