Sempre he pensat que és una afirmació sense cap sentit quan algú diu "aquest govern no ha fet res bé". Això és senzillament impossible. Un govern, per malament que ho faci, no ho pot fer tot malament. Situat doncs en aquesta perspectiva, sóc dels que penso que la diferència entre un bon govern i un mal govern, és el balanç que al final es pot fer de com estava el país globalment abans i després de l’exercici de les responsabilitats en un període determinat. Del que es tracta és del balanç sencer, de si s’ha anat endavant o endarrere, de si ha crescut el progrés, el prestigi, les oportunitats, les realitats i la posició en el món, o pel contrari s’han perdut posicions. D’això és del que es tracta.
El primer tripartit, guiat per l’exsocialista Pasqual Maragall, tenia una situació econòmica molt millor que l’actual, va desaprofitar moltes de les oportunitats que tenia i, a banda del debat estatutari, que va fer néixer el Nou Estatut, (amb el principal i majoritari partit de la oposició, CiU, que havia guanyat les eleccions i no va obstaculitzar gens el procés, al contrari, hi va col·laborar decisivament) poca cosa més va fer que puguem considerar de gran abast per fer avançar el país per la senda del creixement, l’autoestima i la confiança en les pròpies forces del conjunt de la ciutadania.
El segon govern tripartit, fet gràcies a l’equidistància del Sr. Joan Puigcercòs, lliure ja del debat estatutari, però responsable com actor principal del mal desenllaç final de l’Estatut de 2006 i la manca d’entesa Catalunya-Espanya, cal tenir-li en consideració la mala situació econòmica general que ha fet navegar el Govern de Catalunya en unes aigües difícils en les que el timó mai ha estat conduït amb destresa pel capità de la nau, uns cops per inexperiència, altres per manca d’encert i les més, per poca coordinació del conjunt de la tripulació, quan no desavinences entre els mateixos. Ha estat un "artefacte inestable" en paraules d’un conseller del trigovern.
Els set anys de Govern Tripartit, en les seves dues oportunitats, no ha respost a les expectatives generades, ni al seu programa i, menys encara, als reptes que el país esperava del seu Govern. Per això ara es moment de canviar de rumb, de guia, de tripulació i de timoner. I la millor garantia per conduir el país, en les situacions complexes que toca viure després del "guirigall" és Convergència i Unió.
Josep Poblet és cap de llista de CiU a la demarcació de Tarragona.
