La temporada del CF Reus pot qualificar-se de positiva, tot i les tres últimes derrotes a la Lliga. Amb la permanència assegurada i sense res en joc més enllà de poder batre el registre aconseguit per Natxo González ara fa un any (55 punts a la classificació), els homes de López Garai han abaixat els braços i amb l'excepció del partit a casa contra el Córdoba han mostrat una lògica relaxació. La llibreta de Parés és plena de deures. Ha de renovar el bloc de la plantilla i ha de fitxar, un cop més, sense els recursos d'altres. L'estiu serà ben intens, a Can Reus.
Les últimes informacions situen l'encara tècnic roig-i-negre en l'òrbita de l'Albacete. Si és el cas i la cúpula opta pel que té a casa, Xavier Bartolo pot ser davant la seva gran oportunitat. Si el basc opta per quedar-se al Baix Camp, la base del seu projecte és ferma. El de la campanya 2017/ 2018 és un CF Reus que potser perd als punts la comparació amb el del debut a Segona, però el novell a les banquetes ha estat capaç de conjuntar moltes peces noves i ha apostat pel joc de combinació. Se n'ha sortit. Enguany, a l'Estadi s'hi han vist moments de molt bon futbol.
En essència, el projecte del club per al futbol professional el va armar González i López Garai l'ha adaptat al seu propi estil. S'ha perdut solidesa defensiva, és cert, però Badia ha pogut completar moltes actuacions amb la porteria a zero. Al mig del camp, el pivot format per Folch i el basc no s'ha trobat a faltar. La polivalència de Gus Ledes i l'experiència de Juan Domínguez han estat una molt bona notícia per als aficionats. Cal destacar també l'aportació del jove Carbonell. Quan ha tingut minuts, ha demostrat que té una enorme projecció. Esperem que el Barça B no el pugui recuperar, finalment.
És la davantera, amb tot, la línia més justa de l'equip. Cámara va començar amb intensitat però s'ha diluït; El coratge d'Edgar ha estat insuficient; els petitons Haro i Carbia han estat intermitents, i el Máyor d'aquest campionat poc s'ha assemblat al que va ser capaç d'aguantar l'equip a la segona volta de la temporada anterior. Lekic, per qualitat i gol, ha estat motiu de somriure per als seguidors. Parés assenyala sempre que a la Segona A el gol es paga car, i que el club ha d'optar sempre per altres vies a l'hora de lligar futbolistes. Tres temporades al futbol professional i un projecte ja reconeixible haurien de posar les coses més fàcils a la direcció tècnica a l'hora de seduir jugadors.
Aquesta pot ser la clau, de fet. Si l'oferta del CF Reus (diners a banda) és atractiva, els retocs que s'hagin de fer ara poden donar lloc a una plantilla realment competitiva per abordar la campanya que començarà a l'agost. L'afició de ben segur que farà costat un cop més a qui es quedi o qui arribi i s'enfundi per primer cop la samarreta roig-i-negra. Si els deures de Parés són a la gespa, els de la directiva són a la graderia. Un tracte millor al soci i als penyistes seria d'agrair. Però aquesta ja és una altra història.
