Cookie control
Diumenge, 23 de Febrer de 2020

Suraràs com un veler, Xavi

02 d'Octubre de 2019, per Ramon Salvat

En els moments pessimistes  em sol venir a la memòria la cançó del gran Camaron, 'La leyenda del tiempo'  quan canta: “El sueño va sobre el tiempo, flotando como un velero, flotando como un velero...”.

Des d’aquesta matinada passada la cançó m’ajuda a contenir la ràbia, la impotència que provoca la pèrdua d’algú a qui vaig  conèixer un llunyà gener de 1976  formant part d’una  petita expedició de gent del Camp per  escoltar un dels mítics recitals del Llach, en un moment d’aquells que hem tingut la sort de compartir uns quants.

En Xavi Joanpere, des d’aquell dia de la nostra coneixença, que em va recordar ell no fa gaire temps, ha estat present en molts moments de la nostra vida.

Al  Xavi, conspicu conspirador, incansable, li devem  moltes coses, per comentar-ne algunes: l’activisme, amb festivals multitudinaris inclosos, de la Vilaplana de finals dels setanta, aquella taula per la pau del Baix Camp, la campanya anti-Otan amb  el memorable míting de l’Ovidi Montllor, la seva implicació en totes les lluites d’alliberament a Amèrica Llatina i aquells viatges –que no cal amagar que a alguns ens feien tanta enveja– i totes i cadascuna de les mogudes de l’Associació Cultura i Solidaritat, com aquelles botifarrades de divendres sant, ja extintes.

En el meu cas particular, vam compartir molts moments professionals, moltes tasques; fa poc més de setanta-dues hores, amb un optimisme crític que solíem compartir, analitzàvem plegats la conveniència o no d’invertir més per obtenir una futura pensió que ell ja albirava i desitjava. I en més d’una ocasió, i molt especialment, també l’orgull compartit  pel  premi que ens ha donat la vida de  gaudir de dues filles cada un de nosaltres, unes filles que  han resultat tres voltes rebels, per ser d’on són i saber d’on venen.

Darrerament, el Xavi, un d’aquells que –com canta Roberto Iniesta “Robe”– “Del tiempo perdido, en causas perdidas, nunca, nunca me he arrepentido, ni estando vencido, cansado, prohibido”, formava  part de  l’abrandat activisme per la causa patriòtica. Potser, i amb tot el dret del món, tenia ja ganes de treballar per una causa que ell creia guanyadora.

No compartíem  aquest criteri, però mai això podia ser motiu  d’altra cosa que d’unes  sempre divertides, iròniques i complaents disputes dialèctiques;  no deixa de ser curiós que alguns hem passat de l’independentisme d’esquerres i països catalans cap al federal “unionisme” i  d’altres de l’internacionalisme a la “revolució groga”. Una cosa tinc clara, però: ambdós pensàvem, pensem, que l’objectiu final de les nostres dèries  havia de ser  sempre un país i un  món més justos, més solidaris i més divertits.

Sempre suraràs en la  memòria de molta gent, com un veler,  Xavi, en la de la teva companya, de les teves filles, dels teus amics i de molta, molta altra gent.

Ramon Salvat,
Soci de federalistes d’esquerres

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics