Crec que no és el moment d'especular però, o molt ens enganyen les autoritats científiques (les polítiques ja sabem que diuen el que els interessa, com i quan volen) o ja podem anar pensant en noves maneres de mostrar afecte, amistat o respecte, en un nou plantejament de l'esbarjo personal i social, en un nou mesurador de l'èxit d'un esdeveniment amb públic.
Les grans manifestacions al carrer és possible que, per ara, hagin de deixar pas a un altre format que substitueixi aquesta necessitat vital d'exterioritzar alegria, tristor, protesta. Els actes esportius, sessions de cinema i teatre, sales d'oci nocturn, multitudinaris espectacles, que la seva raó de ser i el seu rendiment es basa en com més gent millor, hauran de replantejar-se i quadrar números d'una altra manera.
Grans magatzems i centres comercials com a verdaderes ciutats, és possible que hagin de mesurar l'accés i esponjar l'entrada als seus locals, pel que minvarà l'afluència que necessiten per a la seva subsistència.
En fi, una vegada degudament tots espantats amb uns advertiments, que tampoc és qüestió de posar en dubte, ni de veure si les mesures adoptades es passen o es queden curtes, és una possibilitat que hàgim de reinventar-nos a l'hora de sortir de casa, de saludar-nos, de comunicar-nos.
En ser una pandèmia que ha esquitxat gairebé tot el món, queda per veure com quedarà i se'n sortirà cada país de cara a recuperar la normalitat dels seus ciutadans, restablir el teixit industrial i comercial, i el necessari ritme econòmic en general, tant pels empresaris, com pels autònoms, com pels assalariats.
Una vegada acceptada la necessitat d'un canvi de mentalitat, de rectificar hàbits i postures davant del viure i treballar de cada dia, de cadascú que conforma la ciutadania, serà interessant veure quines mesures prendrà cada govern en el seu ordre intern.
Més de cent dies després d'aquell primer brot, a la Xina, si interessa, hauria de ser motiu d'un estudi especial com s'ha propagat, en el seu inici, des d'allí a la zona del sud d'Europa. Si bé és cert que, després, s'ha estès, amb més o menys virulència, arreu.
També pot quedar en dubte el poder davant l'evidència que el PIB per càpita i la Borsa, no és sinònim d'immunitat per la tranquil·litat i salut, i que la seguretat per atacs, que també poden ser no militars, no està més garantida per un més o menys poder militar i nuclear, si més no, com el tenim entès conceptualment.
