-
La Sala Ramon Amigó acollirà l'espectacle
Cedida
L'any Amorós culmina el pròxim 12 de novembre a les 6 de la tarda, al Teatre Bartrina amb la representació de 'Guardeu-me la paraula", un viatge per la vida del poeta reusenc, des dels anys 20 fins a la mort de Franco el 1975.
El títol 'Guardeu-me la paraula' recupera el del primer llibre individual de poesies d’Amorós, publicat el 1962, i s’ha triat homenatjant la trajectòria cívica de l’escriptor, enguany que se’n commemora el centenari del naixement. El prologuista del llibre explica que “el títol ja n’insinua l’abast. A Reus, pagesos i comerciants solen guardar-se la paraula en tractar llurs afers, d’acord amb l’ètica professional més estricta. És una expressió popular que indica no sols la vinculació del poeta a una població determinada, ans també una estricta voluntat ètica de relació social.” Avui, parlar de pagesos i de 'Guardeu-me la paraula' remet nostàlgicament al temps en què la paraula donada i una encaixada valien més que un contracte signat, però també palesa com el testimoni d’Amorós ens connecta amb el passat encara pròxim però que el temps esborra inexorablement.
L’espectacle escenifica només textos del mateix Amorós, tret d’una exposició discursiva del seu fill Xavier Amorós Corbella, crític, poeta i bon coneixedor de la poesia paterna, analitzant en persona la trajectòria poètica del progenitor.
El muntatge d’El Trole s’estructura en dos blocs. El primer, centrat en la poesia, repassa la biografia d’Amorós des del final de l’adolescència —quan, amb divuit anys, la mort del pare li comporta l’entrada a l’edat adulta— fins a la quarentena —quan decideix abandonar el conreu de la poesia. Presenta el mateix Amorós, ja gran, amb setanta-cinc anys, reflexionant sobre el paper de la memòria i de l’objectivitat en la seva escriptura, que el duu a evocar els ancestres familiars. I acaba amb la reflexió analítica del fill envers la poesia del pare.
La segona part agrupa deu esquetxos que, amb un to més desenfadat, actuen com a contrapunt a la “seriositat” de la primera part i alhora tradueixen la voluntat memorialista de la prosa d’Amorós. Escenografien, de diferents maneres sempre àgils, episodis no exempts de càrrega esperpèntica sobre variades relacions socials observades de prop per ell. Les anècdotes acostumen a tancar-se amb una moralitat exemplificadora del que va comportar viure sota el franquisme i acaben, significativament, amb un episodi verídic i grotesc protagonitzat pel mateix general Franco.
Dos dies abans, el 10 de novembre, a les 7 de la tarda, a la sala Ramon Amigó del Centre de Lectura, el professor Magí Sunyer i el director de l'obra Ramon Llop explicaran aspectes literaris de Xavier Amorós i de l'obra que es representa.
Etiquetes:
