-
Imatge de l'acte
Cedida
L'espai museístic de l'Hospital Universitari Sant Joan de Reus amplia la galeria de metges i metgesses que han destacat en la pràctica mèdica a la nostra ciutat amb la incorporació de la ressenya biogràfica del Dr. Josep Laporte i Salas (Reus, 1922 – Barcelona, 2005), impulsor de l'ordenació sanitària moderna a Catalunya.
A l'acte han intervingut el Dr. Anton Benet, gerent de Salut Sant Joan de Reus-Baix Camp i el Dr. Miquel Bruguera, president del Col·legi de Metges de Barcelona (1994-2010) i del Patronat de la Fundació Museu d'Història de la Medicina de Catalunya (1995-2020). El Dr. Benet s'ha mostrat molt satisfet de poder ampliar la galeria de metges i metgesses de l'Hospital amb la incorporació de la ressenya biogràfica del Dr. Laporte, de qui ha dit que "va ser una peça clau" en el desenvolupament sanitari català. Per la seva part, el Dr. Bruguera ha indicat en que el Dr. Laporte va ser una persona "absolutament decisiva, tant en el desenvolupament de la sanitat moderna a Catalunya com en el desplegament del sistema universitari català" i ha afegit que "tot el que feia ho feia bé i Catalunya li deu molt".
Dr. Josep Laporte i Salas
El Dr. Josep Laporte i Salas es llicencià en Medicina per la Universitat de Barcelona l'any 1945 i obtingué el premi extraordinari de doctorat amb la tesi doctoral sobre hormones tiroidals. Treballà a la càtedra de Farmacologia del doctor García Valdecasas i dugué a terme estades a Oxford i a Milà, on s'especialitzà en drogues i efectes indesitjables dels medicaments.
Exercí de catedràtic a les Universitats de Cadis, València i a l'Autònoma de Barcelona, on fou escollit com a rector. El 1970 ocupà la presidència de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears.
El 1980 fou nomenat conseller de Sanitat de la Generalitat de Catalunya, des d'on promogué la creació del Mapa sanitari de Catalunya i de xarxes assistencials com Altebrat, Santa Tecla i Alpir, i va fer que a Catalunya hi hagi avui dia un centre sanitari a cada cinquanta quilòmetres. El 1988 passà a ser conseller d'Ensenyament i el 1992 formà part del comissionat d'Universitats i Recerca, on signà el Decret de noves universitats catalanes que va facilitar la creació de la Universitat Rovira i Virgili (URV), així com les de Girona i Lleida. També proposà la creació del Campus Bellissens de la URV a Reus, amb els estudis d'Arquitectura i de Ciències Econòmiques i Empresarials.
Impulsà el Diccionari Enciclopèdic de la Medicina que l'any 1990 va actualitzar el català mèdic. També va ocupar la presidència d'altres importants institucions, com la Fundació de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, la Fundació Teatre Fortuny de Reus i l'Institut d'Estudis Catalans, càrrec que mantingué fins a la seva defunció l'any 2005.
