El Museu de la Impremta Antiga obre portes a Marçà

En un món cada dia més digital com el nostre, volem fer una mirada enrere per repassar la història de la impremta. Aquest invent va revolucionar el món i va permetre l'accés més fàcil al coneixement, que va deixar de ser patrimoni de l'elit per començar a difondre's entre àmplies capes de la població.

Per fer aquesta mirada no hi ha res millor que visitar algun dels museus de la impremta que hi ha al món. Un dels més famosos és a Magúncia (Alemanya), ciutat d'on era originari Johannes Gutenberg i d'on l'any 1455 va sortir la primera obra impresa, la Bíblia de 42 línies, de la qual es conserven 49 exemplars dels 180 que se'n van editar. El segon més important d'Europa el tenim molt més a prop, concretament al Puig de Santa Maria (Horta Nord), a tocar de València.

Més modest i molt més pròxim hi ha el nou Museu de la Impremta Antiga de Marçà. Aquesta iniciativa, inaugurada recentment, l'ha posat en marxa l'impressor de Marçà Josep Maria Piqué, que ens n'ha obert les portes per conèixer tot el material que ha pogut recopilar per construir aquest patrimoni.

La mostra de material d'impremta de Marçà no comença amb Gutenberg, sinó que es remunta al segle IX, quan els monjos xinesos van inventar la xilografia, el primer mètode d'impressió conegut, en què s'utilitzaven blocs de fusta entintats sobre els quals es pressionava un paper. Piqué en té un i ens ensenya com funciona.

Poc abans de la invenció de Gutenberg, l'holandès Laurens Coster va crear la primera impremta de tipus mòbil de fusta. Segons s'explica, un dels seus deixebles la va destruir i es va establir a Magúncia, on va conèixer Gutenberg. L'alemany va millorar notablement l'invent de Coster gràcies als tipus mòbils de plom que substituïen els de fusta. El primer llibre que va sortir de la impremta de Gutenberg va ser la coneguda Bíblia de 42 línies.

En els següents 350 anys l'invent de Gutenberg va variar poc. No va ser fins a l'inici de la revolució industrial quan, a Anglaterra, Charles Stanhope va aconseguir fer un salt important millorant la velocitat i l'eficiència de l'invent de Gutenberg. Gràcies a Stanhope, es podien imprimir vuit fulls al mateix temps, fet que doblava la velocitat de les seves immediates predecessores. Al museu de Marçà podem veure una reproducció a escala de l'invent de Gutenberg i una impremta de Stanhope.

El 1851 va sorgir una nova millora a través del nord-americà Stephen Ruggles. El seu principal avenç va consistir en l'autoentintatge sobre una superfície metàl·lica circular. Es tractava d'una impremta molt més senzilla i petita que des de Boston es va fer arribar a tot el món, i en especial a Europa, on es van vendre 14.000 premses d'aquest tipus. En podem trobar una a Marçà provinent de Terrassa.

Una altra impremta que podem veure al Museu de la Impremta Antiga és la Goldwin, inventada el 1895 i que ja incorpora pedals i motor. Això permetia als impressors tenir les mans lliures, cosa que accelerava la velocitat d'impressió.

La impremta més moderna que podem admirar al museu de Marçà és l'anomenada Vietnamita. Aquesta impremta casolana de finals del segle XIX permetia reproduir textos de manera ràpida, silenciosa i barata en un aparell petit i fàcilment transportable. Van ser molt populars i àmpliament utilitzades per l'oposició al franquisme. Podem considerar-la el precedent del ciclostil.

Però més enllà de les impressores també hi podem descobrir com funciona una màquina de tallar paper del model Massicot del 1856, un invent que va permetre millorar la qualitat de les edicions. Aquesta guillotina, provinent de Bellestar (Alt Urgell), és una de les últimes incorporacions del museu.

Si us interessa fer-hi una visita, podeu gestionar-ho a l'Ajuntament de Marçà.