Reeditat el llibre de Salvador Vilaseca sobre les estacions de sílex del Priorat (1936)

El Priorat va ser, sens dubte, una de les principals zones de recerca arqueològica de Salvador Vilaseca. A l'estudi de la prehistòria i la protohistòria d'aquesta comarca va dedicar una part molt important de la seva activitat vocacional i un bon nombre de les seves publicacions més destacades. La proximitat i l'excel·lent relació del Priorat amb Reus, juntament amb les mateixes característiques morfològiques de la comarca (amb multitud de coves i avencs) i la seva relativament escassa població moderna, van facilitar aquesta decidida i constant dedicació científica, ja des de la seva primera època d'excursionista i geòleg, que es va veure incrementada arran de cada excavació realitzada. Al llarg de més de cinquanta anys, Salvador Vilaseca va explorar pràcticament tot el territori prioratí, sense que quedés cap municipi a fora del seu abast investigador. Hom pot trobar esmentats, efectivament, tots i cadascun dels pobles de la comarca en la seva densa i extensa bibliografia arqueològica, farcida de dades, notes i observacions puntuals, però també d'anàlisis i conclusions generals sobre els diversos poblaments primitius del Priorat.

Ja l'any 1919, al seu primer article de temàtica arqueològica, Vilaseca esmentà –tot seguint les passes d'un dels pioners de la prehistòria catalana, Josep Massot i Palmers– diverses troballes fetes pels volts de Siurana. Durant les dècades dels vint i dels trenta, fins a l'esclat de la guerra civil, s'abocà a l'estudi metòdic de les aleshores anomenades "indústries" o "tallers" de sílex prioratins. El dia de cap d'any de 1936 es va acabar d'imprimir el llibre que l'Associació d'Estudis Reusencs reedita ara en facsímil, La indústria del sílex a Catalunya. Les estacions tallers del Priorat i extensions, en què Vilaseca presentava una primera i molt reeixida síntesi de les recerques portades a terme fins aleshores, convenientment il·lustrada amb cent cinquanta-dues figures i un mapa plegat, i amb un preu de 12 pessetes.

L'obra portava un prefaci signat pel catedràtic d'Història Antiga i Medieval –i també, aleshores, rector– de la Universitat de Barcelona i fundador de l'anomenada Escola Catalana d'Arqueologia, Pere Bosch Gimpera, amb qui Vilaseca havia col·laborat des de la dècada anterior i amb qui mantindria sempre una cordial relació, fins i tot en la distància obligada per l'exili del professor barceloní. Entre altres consideracions, i després d'esmentar la recerca arqueològica realitzada en diferents contrades del país, Bosch Gimpera considerava que "cap investigació de la prehistòria comarcal ha estat perseguida amb tanta tenacitat com la del Dr. Salvador Vilaseca qui, des de Reus, ha explorat durant una quinzena d'anys les comarques del Priorat, de [les muntanyes de] Prades i altres del S. de Catalunya. Difícilment trobaríem un altre exemple que pogués comparar-se-li en rigor científic". Era un elogi molt significatiu, venint de qui venia, però també just i adient.

Dissortadament, l'esclat de la guerra civil –succeït pocs mesos després de l'aparició de Les estacions tallers del Priorat i extensions– va dificultar-ne la distribució i la difusió científica que sens dubte mereixia. I no cal dir que les circumstàncies de la postguerra van acabar d'impedir que circulés i fos atesa amb la mínima normalitat una obra que havia estat publicada en una llengua que era especialment perseguida pel Nuevo Régimen. Val a dir que moltes persones, entre les quals hi ha lamentablement força arqueòlegs, suposen que la consulta del llibre de 1936 és innecessària perquè la informació que conté –certament extraordinària, tant en text com en il·lustracions– és pràcticament la mateixa que la que hom pot trobar a Las industrias del sílex tarraconenses, imprès el 1953, o als dos volums de Reus y su entorno en la prehistoria, editat el 1973. Esperem que aquesta nova oportunitat de consulta permetrà reconèixer uns quants errors i moltes mancances en determinades referències historiogràfiques.