Qui va ser primer, l'ou o la gallina? No crec que la resposta a aquesta pregunta preocupés gaire als impulsors reusencs de la indústria avícola d'ara fa 100 anys, entre els quals hi havia Francesc Artiga Sardà, fundador de la Granja Artiga.
La pròspera dècada dels anys vint del segle passat va veure el naixement d'un nou i potent empresariat a la nostra ciutat. Les empreses energètiques i la banca en són un bon testimoni, però avui us volem parlar del sector avícola. Un sector que va fer els seus primers passos en aquella dècada gloriosa i que no va ser fins després de la Guerra Civil Espanyola quan va situar la nostra ciutat al mapa com el principal nucli de producció de l'Estat.
La pràctica de l'avicultura es va començar a l'antic Egipte i a la Xina, però no va ser fins a mitjans del segle XIX en què foren introduïdes a Europa algunes races exòtiques d'ocells de corral i es pot començar a parlar d'avicultura industrial. A Catalunya, l'avicultura es va començar a desenvolupar al final del segle XIX amb la fundació de l'Escola d'Avicultura d'Arenys de Mar el 1896 per Salvador Castelló. Però l'inici de la indústria avícola a Reus va arribar amb el retorn a la ciutat de reusencs que havien emigrat anys abans a l'Argentina com és el cas de Ricard Banús, Pau Fortuny i Francesc Artiga. Va ser al voltant dels anys vint i és quan es van crear les primeres granges i s'inicia l'explotació avícola a gran escala.
La fundació de la Granja Artiga
La fundació de la granja va anar a càrrec de Francesc Artiga Sardà nascut a Reus el 1871 en una família pagesa. Va haver de fer el servei militar a València en un moment complicat perquè ja es parlava de l'inici de la guerra a Cuba que finalment va esclatar el 1895 i va acabar el 1898. Aconsellat per un amic va desertar de l'exèrcit espanyol i se'n va anar a Perpinyà (El Rosselló) per treballar en una fonda. El 1895 va emigrar a l'Argentina i es casa amb una reusenca que casualment es va trobar pels carrers del centre de Buenos Aires. Allí va muntar el seu primer negoci que va ser una botiga de queviures anomenada La Palma i poc després el restaurant El Progreso, un establiment molt maco situat al centre de Buenos Aires que recorda el Set Portes de Barcelona.
A inicis dels anys vint torna cap a Reus i compra una masia on construeix els galliners que conformaran la Granja Artiga a partir de 1924, és a dir, ara fa 100 anys. La finca era situada en el que ara es coneix com la part baixa de l'avinguda dels Països Catalans. Justament la finca era on ara trobem els carrers de les Granges, de Francesc Artiga i Sardà i el de Cèlia Artiga Esplugas, reconeguda pedagoga i filla de Francesc Artiga.
Però si el fundador de la Granja Artiga va ser Francesc Artiga, qui la va fer gran va ser el seu fill Ricard Artiga i Esplugas. Ricard Artiga va néixer a Reus el 1924, justament el mateix any de la fundació de la granja. La prematura mort del seu pare, Francesc Artiga el 1944, el va situar al capdavant de la granja i això el va obligar a formar-se en avicultura i ho va fer a l'Escola d'Arenys de Mar (Maresme) i a Madrid.
El creixement de la Granja Artiga
Va ser a partir dels anys cinquanta quan la granja es comença a fer gran i l'avicultura reusenca es converteix en el principal motor econòmic de la ciutat. Un nou impuls va ser quan a partir dels anys seixanta arriben les estirps americanes amb una genètica i unes produccions molt superiors a les races autòctones. Tot aquest creixement fa que la Granja Artiga obri unes noves oficines a la plaça de la Llibertat.
El creixement del sector avícola reusenc també provoca el naixement d'una potent indústria auxiliar de l'avicultura com a laboratoris especialitzats, la construcció d'incubadores, les bateries i les menjadores. En aquest sentit, la irrupció de l'epidèmia de leucosi que afectava els pollets, va esperonar la creació a Reus de laboratoris CENAVISA (Central Avícola Sanitària) el 1965.
Tot aquest "pool" avícola a Reus també impulsa una potent indústria agroalimentària com la importació de cereals, les farines de peix, la producció de llet en pols o les fàbriques de pinso com la planta de Hens impulsada per un altre empresari avícola, Francesc Vila, propietari de la també coneguda Granja Vila.
La industrialització i automatització del sector avícola creix a un ritme frenètic i això fa que si el 1963 un operari podia encarregar-se de 5.000 gallines, trenta anys més tard només feia falta un operari per 50.000 gallines. Ricard Artiga s'adona de l'acceleració del negoci avícola i decideix fer un viatge als Estats Units el 1966 per conèixer les últimes novetats del sector i aplicar-les a la granja de Reus. És l'època en què a Reus arriben "sexadors" japonesos coneguts per la seva rapidesa en veure si un pollet era mascle o femella. En aquest sentit, cal recordar que la granja es dedicava a la venda d'ous i és per això que el seu interès primordial era tenir les millors gallines ponedores. Disposar de les millors gallines va obrir un nou mercat que era la venda de pollets a altres petits productors avícoles de la ciutat.
D'altres iniciatives curioses de la Granja Artiga van ser l'edició d'una revista pròpia, que amb molt d'encert va anomenar "Telepico", amb l'objectiu de donar a conèixer la realitat de l'empresa i alhora fidelitzar els clients. Ricard Artiga va anar més enllà del negoci de l'avicultura de manera que també va promoure la construcció d'un edifici al carrer d'Antoni Bofarull per allotjar-hi treballadors provinents d'Andalusia i va ser un dels impulsors de l'escola Montsant de Reus, de caràcter catalanista i laic, la qual va obrir portes el 1967.
L'inici de la crisi
Però la crisi del petroli de 1973 representa un sotrac pel negoci avícola. L'encariment del transport repercuteix directament en el preu del pinso. Per tal de reduir costos els productors decideixen tendir cap a la concentració dels negocis i a l'automatització màxima dels galliners. En aquest sentit, Ricard Artiga decideix fundar l'empresa PROCASA, per produir ell mateix el pinso de les gallines i d'aquesta manera aconseguir abaratir els costos.
Però tot i els esforços dels avicultors, el sector va perdent pes a Reus. Molts galliners s'abandonen. La Granja Artiga no és aliena a aquesta situació i acaba plegant el 1992 coincidint amb la mort de Ricard Artiga i Esplugas. Els terrenys que ocupava acaben sent venuts a RYCSA per la construcció de cases.
