Hom tendeix a quedar-se amb les seves aportacions intel·lectuals, centrades en les seves reveladores aportacions sobre els orígens del catalanisme polític i del Carlisme a Catalunya, així com de la història reusenca i del Baix Camp en tots els seus àmbits imaginables. Però la trascendència d'una figura com Anguera va més enllà, tal i com queda demostrat en el documental produït per Àcid Factory i amb guió de la periodista Natàlia Borbonès, a través d'una trentena de testimonis que destaquen la seva capacitat per arrossegar la resta, les seves inquietuds polítiques i nacionals, el seu amor per la poesia i la literatura, la seva timidesa amb els desoneguts, i tendresa i humor amb els coneguts.
Per això, el guió del film, amb encert, no només se centra amb les seves revelacions trencadores sobre l'arrel popular del catalanisme de finals del segle XIX, sinó que també traça una visió polièdrica de l'historiador, sota paràmetres realment sorprenents i estèticament bonics. A la Wikipedia es podrà escriure tot el que es vulgui sobre Anguera, però res tindrà a veure amb les recreacions del documental sobre la detenció de diversos catalans acusats de pertànyer a Terra Lliure -amb una magnífica entrada i sortida a ritme de la música de Marcel Caselles- o amb els plànols de recurs emprats per substituir la manca d'imatges de l'historiador i els fets explicats.
La pel·lícula compta amb un ritme frenètic i una molt bona estructuració de la vida del lletraferit reusenc, mitjançant uns testimonis que, a vegades, fan riure; d'altres, plorar, i en últim terme, sorprendre per la capacitat d'Anguera de defensar els seus ideals i plasmar-los en paper. Prefereix salvar un llibre desvalgut de Cal Quer que pensar en els perills per la seva salut davant una casa en ruïnes. Escriu dos o tres llibres per any. I ja amb la mort al costat, envia correus electrònics al seu editor perquè té com a màxima il·lusió veure publicats els seus últims treballs sobre els símbols nacionals.
Davant les evidències mostrades en aquest elegant treball cinematogràfic, Pere Anguera quedarà en el record per "haver servit el país des de la seva intel·lectualitat", tal i com recorda el seu company ideològic, Josep Lluís Carod-Rovira, però també per defensar una societat democràtica més justa i menys ignorant. El seu record descansarà en pau a la nova biblioteca que porta el seu nom a la zona de Mas Iglésias i el seu llegat de ben segur que serà referència per a molts historiadors del futur. A vegades, cal valorar més el que tenim o hem tingut a casa.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics