Pels volts del 2017, la llicenciada en Història per la Universitat de Barcelona, Maria del Carme Bigorra Trill, i la llicenciada en Ciències Religioses per la Facultat de Teologia de Catalunya i amb màster en Història de les Religions per la URV, Maria Josep Salvadó Carraté, van voler posar en marxa un estudi sobre el General Prim. Ambdues es descriuen com a "seguidores" de la seva figura, així com de la seva vida i mort, com anirem veient al llarg de l'article. En aquest sentit, van elaborar l'estudi anomenat 'El Mausoleu del General Prim. Una lliçó històrica', un material que fem ressorgir des de Reusdigital.cat amb motiu del 150è aniversari de la seva mort.
Aquest contingut va comptar, també, el maig del 2019, amb una mostra expositiva al cementiri reusenc, dedicada a esbrinar la vida del personatge i els "secrets amagats" del seu sarcòfag. Aquesta mostra, gestionada pel Servei Funeraris de Reus i Baix Camp, es va emmarcar en els actes organitzats per part de l'Associació Europea de Cementiris Significatius.
Grans estudiosos, d'altra banda, han parlat de la trajectòria de Joan Prim i Prats (Reus, 1814-Madrid, 1870) i Bigorra i Salvadó consideren que "és una gran història la vida que va tenir Prim". "Plena de llums i també d'ombres; així com una mort envoltada d'un cert misteri. Vam fer una passa endavant quan va ser traslladat de Madrid a Reus (1971), al Cementiri General de la ciutat. El mausoleu, Bé Cultural d'Interès Nacional, conté una obra funerària única, es pot repassar la història des del vessant artístic i simbòlic", destaquen i ensenyen la seva investigació, en aquest cas, una publicació editada pel Centre d'Amics de Reus. L'estudi, però, va estar autofinançat i d'aquest en van sorgir tant versions en castellà (les quals van ser enviades cap a Madrid) i en català.
'La mort forma part de la vida'
Els objectius de la publicació són fer divulgació i donar valor al patrimoni que hi ha a la ciutat. En aquesta línia, Salvadó reivindica el següent sobre la cultura de la mort: "Cal que la societat es torni adulta i miri a la cara la mort; cal que se'n parli més, perquè forma part de la vida, convivim amb ella. Altres cultures la tenen més normalitzada". Dit això, recorden totes les hores invertides en l'elaboració de l'anàlisi històrica, alhora que simbòlica, d'un llegat artísticament molt ric. "Vam passar temps al mausoleu, tot desxifrant i interpretant detalls, amb una lupa i, de vegades, amb una escala, fins i tot. Vam trobar a faltar un mirall a la banda superior de la figura jacent, per poder veure millor els detalls d'aquesta. Podríem dir que, gairebé, vam treballar mitjançant assaig i error i vam acabar considerant Prim part del nostre dia a dia, almenys durant una temporada", enraonen les dues autores.
Per tal d'elaborar l'exemplar, Salvadó i Bigorra es van dividir les tasques: la primera es va encarregar d'interpretar els símbols i la segona va filar la història. Repassen al volum, doncs, la biografia de Prim, introdueixen en què va consistir l'enterrament al Panteó d'Homes Il·lustres de Madrid i, a continuació, aprofundeixen en la descripció del mausoleu, tot parlant de la figura jacent (obra d'Émile Hébert) i del sarcòfag (elaborat per Plácido Zuloaga i més de trenta artesans, segons aporten a l'estudi), allà on són les despulles del general. L'escrit conclou amb un apartat sobre el trasllat i enterrament de Prim a la capital del Baix Camp. Les imatges són un element clau i omnipresent a l'obra monogràfica, ja que donen suport a tota la investigació.
"Prim era maçó", recorda Salvadó i, al llarg de l'anàlisi que fan en destaquen diversos elements relacionats: és el cas de detalls artístics, com ara les fulles d'acàcia, les "que simbolitzen la immortalitat de l'esperit i la resurrecció", "d'allò més emprades pels maçònics a l'hora de realitzar les cerimònies fúnebres", exposa. Però també enumera d'altres motius presents: el rellotge de sorra i unes calaveres, entre altres.
Per la seva banda, Bigorra posa en relleu que la figura jacent de Prim es tracta d'un treball "molt realista". Van elaborar una descripció acurada de la seva indumentària a l'estudi, van fixar-se en les condecoracions i en l'espasa, entre altres complements. "Tots els detalls parlen dels seus èxits, de tot el que va aconseguir", indica. Sobre el sarcòfag, destaquen la presència de querubins i molta ornamentació floral i una altra de relativa a éssers i figures mitològiques. Quant a la presència floral, Salvadó esmenta, a tall d'anècdota, que "al sarcòfag, a la part inferior, hi vam trobar el que semblaven unes magranes, però vistes amb més atenció, vam identificar uns cascalls, una mena de rosella, significat de la qual ens remet al son etern".
'Aquests treballs artístics no tornaran'
Les creadores apunten que seria "important" apropar aquests continguts als joves que estudien història de l'art o quelcom relacionat amb l'art i la història patrimonial de Reus. L'estudi, de fet, 'El Mausoleu del General Prim. Una lliçó històrica' es pot trobar disponible a la Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus. Consideren significatiu, per un altre costat, fer aquestes publicacions, perquè cal "arrelar la societat reusenca a la seva ciutat", perquè la coneguin i perquè se l'estimin.
"És important donar valor a aquesta mena de treballs artístics, com ara el mausoleu de Prim, perquè aquests no tornaran a fer-se, són empreses que ja no es duen a terme, especialment per manca de diners. Per tant, cal conservar allò del passat. Cal donar a Reus el valor artístic que es mereix", conclouen.
