Nit de gala al Teatre Fortuny de Reus amb l'Orquestra del Liceu, dirigida per Marc Minkowski, i en el marc nacional d'una gira finançada pel departament de Cultura. El repertori ha inclòs la 'Simfonia número 41' de Mozart, altrament coneguda com la 'Simfonia Júpiter', de la qual es desconeix la procedència i que podria tractar-se d'un encàrrec; i la 'Simfonia número 6' de Txaikovski, la 'Patètica', batejada d'aquesta manera pel germà del compositor rus. Prova de l'èxit de la proposta ha estat la reacció final del públic, que ha ovacionat els músics durant minuts i que ha fet que el director hagi sortit a saludar en tres ocasions.
De l'optimisme a la recerca del 'pathos'
En el seu breu parlament d'introducció a la vetllada musical, Minkowski ha brindat una trilingüe benvinguda als assistents (en català, francès i anglès) i ha comentat algunes de les particularitats de les peces que els seus músics ("les millors veus del Liceu", tal i com les ha descrites) han abordat a posteriori.
De la primera n'ha destacat el seu "optimisme", mentre que de la simfonia de Txaikovski n'ha posat en valor la recerca del 'pathos', entès el terme com la voluntat de despertar emocions en qui l'escolta.
De caràcter triomfal i en ocasions solemne, l'orquestra s'ha deixat dur pels quatre moviments de la 'Simfonia Júpiter', tot construint un ambient elegant i juganer, en un diàleg intern que ha semblat formular interrogants i aportar-hi les pertinents respostes amb naturalitat.
A la segona part de la nit, un cop han sonat els primers passatges de la 'Patètica', ha estat inevitable recordar l'anàlisi de Minkowski i percebre l'obstinació del compositor en l'assoliment de la perfecció (sense sortir-se'n, tal i com va deixar escrit). El que l'ha convertida en una peça especial és l'aparició dels estats emotius, espirituals i afectius que van caracteritzar la vida de Txaikovski, quelcom que ha evidenciat els aplaudiments finals.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics