-
Josep Banús Masdeu
Cedida
Puerto Banús, inaugurat el 1970, és potser el projecte més emblemàtic de la indústria del turisme de luxe a Espanya. Es tracta d'un port esportiu i un complex turístic situat a Marbella (Màlaga). Ràpidament, es va convertir en un símbol del "glamour" i l'exclusivitat, atraient l'elit mundial. Dissenyat per l'arquitecte Noldi Schreck, que també va participar en la creació de Beverly Hills a Los Angeles (EUA), Puerto Banús combina l'estil mediterrani amb una infraestructura pensada per acollir iots de grans dimensions i boutiques d'alta gamma.
Va ser justament l'èxit de Puerto Banús qui va consolidar la reputació de Josep Banús i Masdeu com un dels desenvolupadors més influents del franquisme. Un constructor nascut a la Masó en el si d'una família de paletes i petits constructors de l'Alt Camp, i que té fortes vinculacions amb la nostra ciutat on viu algun dels seus descendents indirectes, perquè de fills no en va tenir.
La família Banús, de la Masó a Reus
El pare de Josep Banús, Isidre Banús Queralt, va començar a fer-se gran com a constructor fent els accessos a l'estació de trens de Puigcerdà (Cerdanya) als anys deu del segle passat. Més endavant, s'adjudicarien la millora de la carretera de Reus a Alcover, obra que li va sortir molt rendible perquè es va estalviar molts diners gràcies a la grava que treia de la riera de Vilallonga. També van fer la carretera de Riudecanyes a Botarell i la de Vimbodí a Prades. Aquestes obres van permetre que la família Banús-Masdeu es posicionés com a contractistes locals de certa importància, i així és com van arribar a contactar amb Antoni Pascual Cugat, propietari de La Sedera Reusense i accionista del Banc de Reus, que els ajudaria a aconseguir un millor finançament a través del Banc de Reus, fet que els permetria créixer més, segons ens explica el periodista Joan A. Domèmench en un article al portal Reus Empresa.
Aquesta vinculació de la família Banús-Masdeu amb Reus, fa que s'hi traslladin a viure l'any 1920. Des de la nostra ciutat, el 1927 entren com a subcontractistes del mestre d'obres reusenc Antoni Montseny Salvat per la construcció del Palau Nacional de l'Exposició Universal de Barcelona que es va celebrar el 1929. Part d'aquestes obres comptarien amb la implicació de Josep Banús Masdeu i dels seus germans Isidre i Joan que de mica en mica entraven en el negoci familiar.
Però més enllà dels tres germans Banús també cal fer esment de Dolors Banús, la germana petita que es va casar amb Joan Miarnau, fill de Jordi Miarnau fundador de la constructora especialitzada en infraestructures ferroviàries actualment coneguda com a Construccions Miarnau SA (COMSA). Aquest gegant de la construcció també va néixer a Reus el 1891 i es va traslladar a Barcelona el 1934 quan el marit de Dolors Banús es va fer càrrec de l'empresa.
A Madrid hi falta gent
El 1930, el nostre protagonista s'independitzarà del seu pare i es trasllada a Madrid junt amb el seu germans Joan i Isidre formant la societat Hermanos Banús. Madrid oferia a Josep Banús una plataforma idònia d'expansió, especialment després de la mort del seu pare el 1945. Així i tot, la família conservarà fins a l'actualitat el seu domicili de Reus al Mas Banús, prop del passeig de la Boca de la Mina.
Durant la Guerra Civil Espanyola, Banús es posiciona al costat del bàndol franquista i dirigeix amb èxit una xarxa d'espionatge que al cap d'un temps és descoberta pel govern de la República. És empresonat i condemnat a mort, però sedueix a una infermera anarquista que l'ajuda a evitar la seva execució. Quedaven clares les seves habilitats socials i el seu compromís amb el franquisme i és per això que el 1943 va rebre l'encàrrec d'entrar en la construcció del Valle de los Caídos a Cuelgamuros. Junt amb els seus germans Isidre i Joan se'n van encarregar del subministrament de grava i de la construcció de la carretera d'accés a l'obra faraònica del franquisme. El fet que la mà d'obra utilitzada en la construcció del Valle de los Caidos fossin presos republicans que treballaven en condicions d'esclavitud els va permetre guanyar molts diners que van invertir a comprar una gran quantitat de terrenys al voltant del Madrid dels anys 40.
La compra barata d'uns terrenys que pràcticament no tenien valor els va resultar un immens negoci. Madrid va guanyar un milió d'habitants entre 1940 i 1960, i el creixement el van edificar ells mateixos sobre els terrenys que havien comprat poc abans. Banús construir i vendre 36.000 habitatges en els barris de Simancas, Villamail, La Concepción i el Pilar, nom amb el qual va homenatjar a la seva esposa Pilar Calvo.
Josep Banús i Pilar Calvo
Matrimoni tardà i filla fora del matrimoni
Josep Banús es va casar l'any 1961 amb Pilar Calvo Sánchez de León quan ell tenia 55 anys i ella 51, pocs mesos després de la mort el seu germà Isidre Banús a Alemanya afectat d'un càncer. El matrimoni amb Pilar Calvo i la mort del seu germà va provocar un gir en els negocis de Josep Banús. Si fins aquell moment s'havia dedicat a la construcció de pisos populars per la gent que arribava a Madrid des de d'altres comunitats d'Espanya, a partir d'aquell moment es va començar a fixar en les construccions més luxoses. Pilar Calvo era una dona de família acomodada, elegant i una excel·lents relacions públiques que va permetre que Josep Banús arribés a contactar amb la gent més important del moment.
El matrimoni Banús-Calvo no va tenir fills. L'avançada edat dels dos cònjuges ho va impedir, però diversos mitjans parlen d'una suposada filla de Josep Banús amb una dona d'Almeria. La noia en qüestió es diu Josefina Banús Garcia i va néixer a Madrid el 1963, poc més d'un any després de la boda de Josep Banús amb la Pilar Calvo. El 1984, Josefina Banús va aconseguir que li reconeguessin els seus drets com a legítima hereva del que quedava de l'imperi Banús a la mort del seu pare. Actualment viu a Sevilla i està casada amb l'empresari Fernando de Lastra Marcos amb el que té un fill en comú.
Puerto Banús
Els viatges d'esbarjo per la Costa Blava francesa va inspirar a Josep Banús la idea de crear un complex d'alt nivell turístic. Va adquirir una finca de 1.200 hectàrees a Marbella (Màlaga) el 1962 i hi va construir una macrourbanització de luxe anomenada Nueva Andalucía i el port esportiu que porta el seu nom, Puerto Banús, que s'emmiralla en la marina de Cannes. El 1970 Puerto Banús ja era una realitat i en la inauguració celebrada l'agost d'aquell any es va fer un sopar per 1.700 convidats entre els quals hi havia el cineasta Roman Polanski, el fundador de Playboy Hugh Hefner, Rainiero i Grace Kelly, el príncep Karim Al Hussein Xa (Aga Khan IV) i on hi va actuar Julio Iglesias.
Quatre anys més tard, Josep Banús i 10 milions de pessetes de l'època van servir per portar Liza Minnelli a fer una actuació a Puerto Banús, cal recordar que el 1972 Minnelli va aconseguir l'Oscar per la pel·lícula 'Cabaret'. Aquestes i d'altres excentricitats van permetre que Puerto Banús fos capaç d'atraure les principals fortunes procedents del petroli de l'Orient Mitjà així com la jet-set espanyola i internacional com Gunilla Von Bismark, Jaime de Mora i Aragón o Alfonso de Hohenhole.
Els últims anys de l'imperi Banús
La mort del dictador Franco el 1975 va suposar l'inici de la fi de l'imperi que havia creat Josep Banús. Sense els favors del règim tot era més complicat i la immobiliària Banús va fer suspensió de pagaments el 1977, fet que va voler aprofitar sense èxit l'empresari Ruiz-Mateos (Rumasa).
Banús conscient que el seu final vital no era lluny i que no tenia descendència legítima es va aficionar a freqüentar casinos i gastar diners a mansalva.
Josep Banús va morir a Madrid el 1984, i tot que va perdre bona part de la seva fortuna estimada en 100.000 milions de pessetes, els seus descendents van entrar en una dura batalla judicial que s'ha allargat fins al 2019 per ser-ne els legítims hereus. A més, de la no reconeguda filla extramatrimonial Josefina Banús, els descendents del seu germà Joan Banús i la resta de nebots i nets s'han anat repartint tot el que quedava del negoci immobiliari. Per Reus encara hi ha descendents que porten com a segon cognom "Banús" i que gaudeixen de les engrunes d'aquesta immensa fortuna.
