La cultura que us recomana Reusdigital.cat

Arriba el cap de setmana i, amb aquest, el temps lliure. Una estona per desconnectar, reposar, sortir a escampar la boira o per quedar-se a casa, gaudint d'un bon llibre o d'aquella pel·lícula que teníeu pendent. Si opteu per això últim, a Reusdigital.cat ens agrada compartir amb vosaltres els discos, les sèries i les obres dels autors que més ens agraden. 

Us ve de gust?

Marc Busquets recomana el disc 'New gold dream 81-82-83-84', de Simple Minds

Tot i certa conyeta del meu estimat Jordi Siré quan parlo d'aquest fantàstic disc (ell és més de blues, diu), el cert és que som davant d'un dels àlbums essencials dels primers 80 i de l'anomenada new wave. Encara en actiu (i amb dignitat artística), la banda escocesa Simple Minds pot presumir d'una trajectòria fructífera i que ha servit d'escola i inspiració a molts altres conjunts del Regne Unit. Editat el 1982 i amb joies com l'homònima 'New gold dream' o 'Someone, somewhere in summertime'. 

Com va dir l'any 1998 el líder de Simple Minds, Jim Kerr, 'New gold dream' és una de les fites creatives i sonores en la història del grup. És, en efecte, la barreja perfecta i acurada entre l'experimentació i el pop més comercial, fet que els va començar a donar a conèixer entre el gran públic abans de l'esclat de la cèlebre 'Don't you forget (about me'), un himne generacional en la memòria de molts per la seva aparició a la banda sonora del film 'El club de los cinco' (John Hugues, 1985). Curiosament, un tema que no havien compost va ser el que encara avui més sona a les ràdios d'arreu del món.

Tornant a 'New gold dream', el cinquè disc d'estudi de Simple Minds, cal assenyalar que si bé el so del grup sempre ha estat de caràcter europeu, una etapa prèvia Austràlia abans d'enregistrar l'àlbum potser va endurir una mica la seva posada en escena. 

'Promised you a miracle' o 'Big sleep' són altres de les perles d'un disc únic en què Simple Minds va saber capturar el so de l'estat de gràcia pel qual passaven amb les textures sonores d'una època, la dels 80, que cal reivindicar. 

Alba Cartanyà proposa la sèrie 'Detrás de sus ojos'

'Behind her eyes' (traduit, 'Detrás de sus ojos') és una mini-sèrie recent estrenada a 'Netflix', basada en la novel·la de Sarah Pinborough. Un thriller psicològic amb elements paranormals, que comença amb un estrany triangle amorós i deriva cap a altres terrenys desconeguts. El personatge de l'Adele és realment inquietant des del principi (Eve Hewson), com també ho és el del David (Tom Bateman), i la trama convida a empatitzar més amb un o amb l'altre depenent del moment; el mateix que li passa a la protagonista, la Louise (Simona Brown). 

Tot i que hi ha certes incongruències o aspectes que no s'acaben d'entendre, és un producte audiovisual molt entretingut, que fa pensar i amb un final original. El desenllaç és inesperat, tèrbol, i queda gravat a la ment, almenys durant un temps. 

El tràiler es pot veure aquí:

Isabel Martínez exposa diferents propostes sobre l'univers de la dona

Aprofitant el proper 8-M, és un bon moment de revisitar la nostra pròpia biblioteca i parar atenció a les col·leccions relacionades amb la dona o d'autores femenines. En el camp local, el col·lectiu Reusenques de lletres és una opció molt recomanable per conèixer autores actuals que escriuen en gèneres diversos (assaig, conte, poesia...). Els que encara no hagin tastat cap obra del col·lectiu poden començar amb el primer volum, 'Lletres reusenques. Reusenques de lletres' (2013), com a introducció a la mitja dotzena editades. Les persones interessades a conèixer un estudi de cas concret poden recuperar el monogràfic corresponent al primer quadrimestre de 2020 de la Revista del Centre de Lectura en format digital i conèixer aspectes sobre algunes dones que han passat per l'ateneu reusenc al llarg de la seva història.

Si l'interès del lector se centra més en aspectes historiogràfics, la col·lecció Atenea dirigida per Montserrat Duch és una opció molt potent amb 19 volums per escollir. Personalment, recomanaria el número 17, 'El maig de les dones: El moviment feminista a Catalunya durant la transició' de Meritxell Ferré Baldrich. Per aquelles persones que busquin un llibre de referència històric sobre el tema poden consultar 'Historia de las mujeres. Una historia propia' de Bonnie S. Anderson i Judit P.Zinsser (Crítica, 2007) i aquells que vulguin llegir textos d'autores feministes des del segle XVIII poden consultar 'Antología del pensamiento feminista español' (Cátedra, 2012).

Marià Arbonès proposa escoltar el disc ‘Summerlong’, de Rose City Band

Rose City Band és un projecte musical paral·lel de Ripley Johnson, el guitarrista i vocalista de Wooden Shjips i Moon Duo, amb el qual vol centrar-se sobretot en sons dels anys seixanta i setanta, com la psicodèlia i el country-rock, encara que amb llenguatges més moderns. En el projecte l’acompanya el seu amic Ethan Miller. El 2019 treuen un primer disc homònim, que ha passat desapercebut, ja que tampoc no volien cridar gaire l’atenció, i un any després publiquen ‘Summerlong’, que ha tingut molt més ressò.

En aquest disc, Ripley Johnson fusiona aquests dos conceptes musicals i obté cançons melòdiques que transmeten bons estats d’ànim, ambients d’estiueig, que recorden fàcilment altres bandes d’aquella època, com Grateful Dead o The Byrds. ‘Summerlong’ conté vuit cançons en què destaquen les guitarres suaus i ben compensades i la veu discreta de Johnson, cosa que fa que tot plegat resulti hipnòtic.

Amb Rose City Band, Ripley Johnson també aconsegueix complir el seu desig de crear un grup de country-rock, tocar al pub cada dijous a la nit i compondre música sense pressions ni expectatives. “Música només pel gust de fer-la”, diu. El nom de la banda prové del sobrenom que rep la ciutat de Portland (Oregon, Estats Units), lloc on resideix Johnson: the Rose City.

He de dir-vos també que el pròxim mes de maig, Rose City Band edita el seu tercer disc, ‘Earth trip’.