Dissabte, 24 d'Agost de 2024
La mort de Ramon Amigó ens va sorprendre ahir amb la contundència amb què ens arriben les males notícies inesperades. La seva figura, la seva obra, el seu compromís sempre i a tothora amb la vida cultural —de la ciutat però també del país, especialment en els anys difícils—, el van convertir en una referència per a tos nosaltres.
De formació autodidacta, seguint l'exemple de Teresa Miquel, va ser mestre de català i va treballar en favor de la llengua des de diversos fronts. La vida associativa, especialment destacada en el si del Centre de Lectura, el món de l'excursionisme, seguint l'estela de Josep Iglésies, i de manera especial els estudis sobre onomàstica i toponímia van ser els seus grans centres d'interès, sempre minuciós, sempre rigorós, atent als detalls i als arguments. Sortosament, la seva obra ens és propera amb l'àmplia bibliografia que ens ha deixat, entre la qual destaquen els reculls sobre els noms de lloc i de persona del terme de Reus.
Poques ciutats com la nostra han tingut l'honor de ser estudiades amb tanta passió i des del coneixement que ell tenia d'una disciplina que va contribuir a convertir en ciència. I sempre, com s'escau només al savi, en disposició de posar el seu saber al servei de la ciutat i de la gent, explicant i proposant el per què dels noms dels carrers. Permeteu-me que recordi la seva batalla per què la plaça del Pintor Fortuny es rebategés com a plaça d'Il Contino. Una mostra, al capdavall, del seu compromís i de la intensiat amb què va viure la seva passió per l'estudi.
El 1994, Ramon Amigó va ser distingit amb la Medalla d'Or de la ciutat, un reconeixement merescut amb el qual els reusencs i les reusenques expressaven el seu agraïment i el seu respecte. Un agraïment i un respecte que des d'aquestes ratlles vull reiterar novament.
(Carles Pellicer i Punyed és l'alcalde de Reus)
