El dia 1 d'octubre d'enguany, o sigui en pocs dies, el Ministre d'Indústria Miguel Sebastian, està disposat a renovar la llicència d'explotació de la central nuclear Ascó 1 per deu anys més, decisió que prendrà sense tenir els resultats de les proves d'estréss; decisió què prendrà amb un informe del CSN que detecta diverses irregularitats i dóna disset instruccions tècniques; decisió què prendrà en contra del 60 % de la ciutadania espanyola i m'imagino que en major proporció de la catalana, que suporta en el seu territori les instal·lacions, com una imposició més i sobre la qual no ha estat consultada.
El darrer accident d'un forn de residus nuclears a Marcoule torna a posar en el centre del debat el tema del risc i desmunta un cop més el miratge de la seguretat a més de l'ocultisme i falta de transparència què en el cas francès s'agreuja per tractar-se d'un centre classificat com militar sense control civil. Un nou accident a 289 km de la frontera catalana què segons diuen no ha provocat fuites, però ens podem fiar ? Com què després de les actuacions en aquesta matèria per part dels organismes oficials no ho tinc clar, hem presentat una bateria de preguntes al Conseller d'Interior, responsable de la Protecció Civil a Catalunya.
Amb Fukushima varem comprovar, un cop més, com el govern de torn, el lobby nuclear i l'Agència japonesa per a l'energia atòmica minimitzaven els riscos, ocultaven dades i posaven a la població civil en greu perill, 150.000 persones que durant anys no podran tornar a les seves cases, ciutats mortes i una zona altament contaminada on és impossible desenvolupar cap tipus d'activitat, tampoc econòmica.
Amb aquest context, és en què el govern del PSOE a Madrid pretén hipotecar per deu anys més el nostre territori davant el silenci còmplice i el vist-i-plau del govern de CIU a Catalunya. Un govern que quan ha de plantar cara pels símbols - importants per a la construcció del sentiment de pertinença- com la llengua i la senyera fa molt soroll apel·lant a la sobirania nacional, però què no vol entendre què sense sobirania energètica o alimentària, tampoc serem una nació. Perquè com estem veient quan es tracta de diners, quan es barregen els interessos públics amb les pressions dels lobbies privats , primer és la caixa.
Ascó 1 té vint-i-nou anys de funcionament, un reguitzell d'incidents i un dels accidents més greus com va ser la fuita de partícules radioactives al 2007, l'operadora ANAV acumula negligències palesa un abandonament progressiu de la cultura de la seguretat i ja té la instal·lació amortitzada. Avui podem prescindir d'aquest reactor ,segons les dades de Red Eléctica Española el total de potència instal·lada a l'Estat és de 97.000 MW, d'aquesta producció només 7.800 MW, un 8%, són produïts per les centrals nuclears. I la central nuclear Ascó I només representa un 1% del total de la potència instal·lada. Cal recordar que la màxima demanda, produïda el 2007, no va arribar als 45.000 MW.
Els governs del PSOE a Madrid i de CiU a Catalunya, poden no renovar la llicència i planificar els treballs de desmantellament i manteniment posterior , tasques què en els primers anys generen molta ocupació i posteriorment fer un pla específic de dinamització econòmica per a la zona què reactivi la demografia i millori la renda familiar per càpita, que a la Ribera d'Ebre és una de les mes baixes de Catalunya.
No temptem més la sort, ara ja toca, és possible tancar Ascó 1, com va ser possible aturar el transvasament de l'Ebre. Sortim al carrer aquest diumenge , omplim la plaça de Sant Jaume i que se senti la nostra veu abans que no sigui massa tard.
(Hortènsia Grau és diputada d'ICV-EuiA per Tarragona).
