-
Ricard Ardèvol
Anoiadiari.cat
Sempre s'ha dit que els catalans no som gaire de la gresca, però curiosament l'establiment que millor representa la gresca en l'àmbit mundial el va fundar un català i la seva versió a catalana la va dirigir amb èxit durant tretze anys un prioratí de naixement i reusenc d'adopció. Parlem de Ricard Ardèvol i Llorens i del popular El Molino de Barcelona.
El Molino i els seus orígens
Cap altre lloc com un Moulin Rouge de París simbolitza la gresca, la festa, i l'alliberament de les societats conservadores i puritanes del segle XIX. L'esclat d'optimisme i alegria que va representar la celebració del centenari de la Revolució Francesa va transformar París i la va convertir en la capital mundial de l'oci. L'exposició Universal de 1889, la construcció de la torre de Gustav Eiffel i la inauguració del Moulin Rouge comandada pel terrassenc Josep Oller en són un clar exemple.
No gaires anys més tard, el 1898, obria les portes al barri del Poble-sec de Barcelona la Pajarera Catalana, una versió nostrada del Moulin Rouge que el 1910 passaria a denominar-se com Petit Moulin Rouge per acabar ja apuntava maneres. Per aproximar-se més a la imatge del Moulin Rouge parisenc el 1929 en què es van afegir les emblemàtiques aspes a la façana del local en una reforma que va encapçalar l'arquitecte Josep Alemany i que també va coincidir amb l'exposició universal de la capital catalana.
Amb l'inici del franquisme el 1939, el govern espanyol va obligar a castellanitzar el nom i a treure-li la paraula "roig". Un adjectiu que la dictadura associava amb els seus enemics comunistes i va ser d'aquesta manera en què el seu nom va quedar com a El Molino.
Ardèvol al capdavant del Molino
Va ser un cop acabat el franquisme quan Ricard Ardèvol, que ja tenia 55 anys, aconsegueix la propietat del Molino. El 1981 Ardèvol va comprar a "doña" Vicenta Fernández l'emblemàtic teatre barceloní, però curiosament el Molino no era la seva primera opció, ja que ell estava decidit a comprar el Teatre Arnau, també a l'avinguda del Paral·lel. En fer-se càrrec del Molino va deixar la que fins llavors era la seva principal activitat a produccions ERA de Barcelona en mans del seu fill i es va dedicar en cos i ànima al popular teatre del Paral·lel.
L'arribada de Ricard Ardèvol al Molino va significar un nou impuls gràcies a la contractació de Lita Claver "la Maña", i del còmic Pipper. Va arribar a fer tres funcions els dissabtes amb pràcticament tot l'aforament ple en totes. Els resultats econòmics eren prou bons fins a l'arribada de les televisions privades a principis dels anys noranta. Ardèvol tenia l'esperança que els Jocs Olímpics de 1992 signifiquessin una nova embranzida per al teatre, però no va ser així. A tall d'exeple dir que l'any 1993 tan sols eran capaços de fer una sola funció setmanal. Tot i les retallades que van fer les pèrdues eren molt importants i això posava en risc tota l'economia familiar i es va acabar desfent del teatre el 1994.
Però més enllà de preocupar-se pel contingut, Ricard Ardèvol també va millorar el continent tot posant en funcionament les emblemàtiques aspes de la façana que feia 50 anys que no giraven. Per assumir el cost va buscar la col·laboració de marques com ara Coca-cola, Freixenet, Cutty Sark, Gin Giró i de l'Ajuntament de Barcelona de Pasqual Maragall.
Els seus inicis
Ardèvol va néixer a Falset el 1926 i, per tant, va viure la Guerra Civil espanyola plenament conscient del que passava. D'aquell gris període sempre va recordar la trobada casual amb el Mariscal Tito, que posteriorment va ser el cap del govern de la Iugoslàvia comunista. També el va marcar el fet que el seu pare s'hagués d'exiliar a França un cop acabada la guerra per ser guàrdia d'assalt de la Generalitat republicana.
De ben jove ja va entrar en el món cultural de la nostra ciutat participant a l'Orfeó Reusenc i al Centre de Lectura. Amb només 16 anys ja feia de locutor a Ràdio Reus des d'on va saltar a Ràdio Barcelona. Allí va formar part del quadre escènic de l'emissora on va coincidir amb destacats actors com Adolfo Marsillach, Núria Espert o Encarna Sánchez. Una de les seves grans passions va ser la poesia, tant escriure'n com recitar-ne, però va arribar un moment en què va deixar de fer-ho perquè pensava "que la gent ja no està per poesies".
Durant la dècada dels setanta es va dedicar a la representació d'artistes tan coneguts com Manolo Escobar, Lola Flores, Julio Iglesias, Peret, Raphael, Joan Manuel Serrat, el Duo Dinámico, Rocio Jurado, o Sara Montiel. També va establir una relació professional molt intensa amb Los Hermanos Calatrava, l'humarista tarragoní Cassen o l'actriu i humorista Mary Santpere a la que va representar durant més de trenta anys.
Els últims anys
El 1994, un cop acabada la seva etapa al Molino, va tornar a dedicar-se als recitals poètics i a fer actuacions per tot el territori espanyol i a col·laborar amb Ràdio Terrassa i Ràdio Miramar. També es van fer càrrec de la Casa del Mar de Barcelona, on va fer presentacions de llibres, recitals i homenatges a artistes.
Cap al final de la seva carrera professional va tornar a Reus per organitzar un festival amb el seu amic i director de cinema Alejandro Ulloa, que es va fer al Teatre Fortuny. Ricard Ardèvol va morir el 2017 a Barcelona, després d'una llarga i intensa vida de 91 anys.
