La Maria, la nova sensació de la música d’arrel valenciana, al Bartrina

La cantant valenciana La Maria, el nom artístic de Maria Bertomeu Soria, una jove artista de la població d’Oliva (La Safor), arriba per primer cop a Reus per presentar el disc de debut L’assumpció, que l’ha situat com la gran sensació de la música d’arrel procedent del País Valencià amb una gran projecci&oacu te; a tot el país.

Amb aquest disc ha rebut el Premi al millor disc artista revelació, millor cançó per Mon vetlatori i millor producció i arranjaments dels Premis Ovidi Montllor a la música valenciana, també diversos premis a la última convocatòria dels 6ens Premis Carles Santos de la Música Valenciana, que l’Institut Valencià de Cultura (IVC) va lliurar novembre al Teatre Principal d’Alacant. A més, La Maria és finalista en els premis Enderrock 2024 que es lliuraran en uns dies a Girona. Ara, per fi arriba a Reus dins del cicle La Traca Final, dels 10 anys de l’Accents, en un concert aquest divendres 23 de febrer a dos quarts de 9 del vespre al Teatre Bartrina amb entrades anticipades a www.teatrebartrina.cat.

Música tradicional del segle XXI

La veu de La Maria, sigil·losa, trencadissa, delicadíssima, rica de besllums i subtilesa, enamorava a la primera escolta, reforçada per la senzillesa de la cançó i les amables corbatures del seu traçat musical. Educada en el cant valencià de la mà de Xavier de Bétera al Conservatori Professional de Música de Catarroja José Manuel Izquierdo, Maria Bertomeu havia fet seus els secrets de l'ofici, n'havia interioritzat les formes més esquives i exigents i les amalgamava amb la seua expressió ingràvida i sempre un poc adolorida. Per al seu primer enregistrament, La Maria ha volgut seguir pouant en la fondària del passat però serveix l'aigua fresquíssima en una vaixella nova guarnida amb cantells, colors i ornaments absolutament contemporanis.

Resulta sorprenent, en una intèrpret tan jove, la maduresa amb què incorpora el llenguatge tradicional al discurs que vol desplegar: una seqüència de peces que expliquen l'experiència d'aclaparament, creixement i assumpció que va viure amb la viralització i la sobreexposició pública. La barreja de sons orgànics i electrònics que l'envolta, hi manté un diàleg hipnòtic que sutura les fractures del temps i crea una impagable il·lusió de continuïtat. La densitat de tot plegat aborrona. Hi ha tradició i transgressió, foscor i espurneig, serenor i espasme. Una comunió de forces antigues i modernes posades al servei del sentiment, l'emoció, el calfred que eriçona pell i memòria.