Diumenge, 09 de Març de 2025
El Bravium Teatre, promotor de l'acte de commemoració dels cent-trenta anys del Teatre Fortuny pot estar satisfet, perquè els esforços i entusiasmes que s'han aplicat en aquesta iniciativa, que no han estat pocs, han obtingut una bona resposta. Unes cinc-centes persones han omplert, aquest divendres, el Teatre Fortuny, amb el propòsit de traslladar l'espai cultural al dia de la seva inauguració, el 16 de novembre de 1882. La reproducció ha estat perfecta i per aconseguir-ho s'han hagut d'adaptar els diferents elements, tasca gens fàcil.
El principal dels elements, els assistents, rebuts amb curiositat a l'exterior, han contribuït notablement amb els seus vestits d'època, oferint el toc d'elegància que pertoca. Cal recordar que la creació del Teatre Fortuny va ser un impuls de la classe social burgesa de la ciutat. Alguns, fins i tot han volgut accentuar la distinció i han acudit vestits de militars d'alta graduació. I la premsa, en la seva comesa de cobrir informativament l'acte, també s'ha adaptat a l'època com ha pogut. La plaça de Prim i el centenari coliseu reusenc han esdevingut un interessant aparador representatiu de la societat reusenca benestant de finals de segle XIX.
L'espectacle sobre l'escenari s'ha iniciat amb la lectura, a càrrec de l'actor Carles Bigorra, del discurs que l'any 1882 va fer el catedràtic i escriptor Isidor Frias i, posteriorment, l'Orquestra Camera Musicae ha representat l'opera 'Faust', la mateixa que es va poder escoltar en la inauguració. Tot plegat, un bon exercici festiu per commemorar aquests 130 anys de la inauguració del Teatre Fortuny.
Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives
fotos
tot molt bonic...peró sembla que us paseu les fotos els uns a els altres...a tot arreu ja les mateixe fotos i la mateixa gent, per ser que habia més de 500 persones...la resta de la gent del poble que???? les meves filles, els seus acompanyants i d'altres persones no surten en lloc, tans medis de comunicació que habia, anaveu a pels mateixos...tots tenim un lloc en aquesta societat...(es la meva opinió i orgull de mare)
L'Arcàdia feliç
I què n'era, de bonic, Reus fa 130 anys... i què feliç. Tot eren rialles i glamur... A Cal Burgès, és clar, perquè socialment són anys de lluita dels treballadors i treballadores per unes millors condicions de treball, d'ensenyament, socials, de llibertats.
I en aquests 130 anys poc s'ha avançat, tot ha estat un miratge en aquesta democràcia burgesoliberal: per als poders polític i econòmic, avui com ahir, els treballadors i treballadores, els i les estudiants, el poble, ras i curt, només són unes rates que cal estomacar quan surten al carrer a manifestar-se per a reivindicar els seus drets i denunciar el retrocés social, polític i de llibertats.
Clar que amb el govern municipal CyU-PP España también que ens governa, que ens calia esperar: circ, perquè de pa cada dia menys!
Quin goig!
Llàstima que jo no vaig poder-hi anar... estava treballant en un interessant assumpte, aquí, a Barcelona.
