Qohélet 21 de Juliol de 2009
Bla,Bla,Bla.....
A dalt de la piràmide uns quants amb més guants, a baix els flexibilitzts,desfavorits i pàries..Sr.Gresol,perdó Gasòliba res nou sota el sol...vanitats de vanitats.
-
Carles Gasòliba, en l'acte de la Fundació Gresol
Jordi Garcia
L'exdiputat europeu ha destacat també el missatge que la UE dóna al món, una societat cohesionada i equilibrada, model a seguir per a tots els països en vies de desenvolupament, allunyat de les desigualtats i injustícies del model nord-americà. Tot i així, ha reconegut que la crisi actual és global i que Europa no n'està al marge, considerant que les mesures preses pel Banc Central Europeu van en bon camí i que per tant s'està fent una "bona gestió de la crisi".
Sobre aquest tema, Gasòliba s'ha referit al valor que representa l'assistència social als més desfavorits, alhora que ha alertat sobre la rigidesa del marcat laboral, la falta d'aplicacions pràctiques de la recerca d' I+D i de l'envelliment de la població europea, sols pal·liat, en part, per la immigració. Aquestes circumstàncies el porten a pensar que Estats Units sortira més aviat de la crisi que no pas Europa, que considera "més conservadora", en oposició al liberalisme econòmic que Gasòliba defensa.
El polític ha posat com a exemples de la progressiva pèrdua de pes d'Europa, l'expansió d'empreses de l'Índia com Mittal en el sector siderúrgic o Tata en l'automobilístic. El missatge referent a l'economia espanyola ha esta clarament més pessimista i crític. Gasòliba considera que la crisi espanyola és més profunda perquè no s'han seguit les recomacions del Banc Central Europeu. La dependència de l'economia espanyola del sector turístic i de l'immobiliari implicarà una recuperació més lenta i complicada. Segons ell, dues dades molt negatives per l'Estat espanyol són l'alt nivell d'atur, que dobla la mitjana europea, i les taxes de morositat que poden fer trontollar un sector bancari fort i que s'ha convertit en "referència d'estabilitat".
Tot i així, no ha deixat d'elogiar el gran salt que ha fet en els últims trenta anys, on per exemple Catalunya ha passat d'una renda del 85% al 114% de la mitjana europea. Les dades són similars a l'Estat espanyol, que ha passat d'una renda de 73% a una del 98%, des de 1980 fins a l'actualitat, i que demostren l'encert d'estar a la Unió Europea.
