El Canaletes i l'Algars serviran de model en un programa Life de la UE sobre l'estat ecològic dels rius temporals

La demanda de recursos hídrics i la manca d'aquests és un problema estès arreu del planeta i que manté viu, des de fa molt temps, un tens debat a la conca mediterrània, en especial a la conca de l'Ebre. Aquesta "pressió hidrològica" recau en els grans corrents però també la pateixen els rius més petits i temporals, "poc reconeguts", amb "un particular règim hidrològic" i amb una manca de metodologies d'estudi "específiques". 

Tenint en compte que "la proporció dels rius i cursos fluvials de caràcter temporal augmentarà", segons les prediccions del canvi climàtic, i ho farà amb intensitat a la regió mediterrània, l'any 2014 es va posar en marxa un programa Life de la Unió Europea que ajudi a tenir les eines per a la seva protecció i conservació. Es tracta del projecte TRivers, que s'allargarà fins a l'any 2018, i que està coordinat pel consorci format per la Universitat de Barcelona (UB), l'Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA-CSIC), l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX).

L'objectiu d'aquest projecte europeu és estudiar la hidrologia i l'ecologia dels rius temporals, crear noves eines per millorar-ne la gestió i afavorir la presa de decisions en l'àmbit de la gestió per complir amb la directiva marc de l'Aigua de la Unió Europea. Destaca la possibilitat d'establir cabals ecològics, aigües amunt dels grans corrents, en aquells rius que són temporals degut a pressions hidrològiques per tal de poder mantenir-ne la biodiversitat així com altres aspects a tenir en compte en el proper cicle de revisió i redacció de plans de conca. També perquè puguin aplicar-se criteris més sostenibles en els rius temporals que pateixen extraccions excessives d'aigua per al regadiu però en els quals caldria respectar els mínims hídrics necessaris per a la supervivència de la fauna aquàtica.

Riquesa ecològica a conservar

I és que un dels principals motius per a la conservació dels rius temporals, com ha explicat la investigadora del Grup de Recerca FEM (en les seves sigles en anglès -Freshwater Ecology and Management) de la UB, Núria Cid, és la seva importància ecològica. Són ecològicament "molt importants i únics". Per exemple, en llocs on es queden estancades les aigües, les basses desconnectades serveixen de refugi per a espècies de peixos, molts d'ells endèmics de la Península Ibèrica. Per altra banda, els rius temporals faciliten importants processos i funcions de l'ecosistema com el processament de la matèria orgànica provinent de la fullaraca.

"Aquesta tipologia de rius no està reconeguda i a l'hora de gestionar-los, agafar l'aigua, o avaluar la qualitat de l'aigua, el problema està en què els mètodes utilitzats fins ara estan desenvolupats per a rius permanents. Aquests mateixos mètodes aplicats a rius que s'assequen, et surten sempre malament", ha apuntat Cid.

Programari de control

Amb TRivers es posarà a disposició dels gestors, com l'ACA o els parcs naturals o altres parts interessades, les eines per a la correcta gestió dels rius temporals. Es farà a través d'un programari, el software TREHS (Temporary Rivers Ecological and Hydrological Status - en les seves sigles en anglès), que recollirà l'evolució de les característiques hidrològiques del riu en funció del temps. D'aquesta manera es coneixerà per endavant en quins moments de l'any el riu s'asseca, com ho fa i en quines zones. En base a aquesta informació s'establirà un correcte calendari de mostreig i les referències que ajudin a determinar-ne l'estat. "Si anaves a mostrejar a l'agost i sempre trobaves el riu sec, es quedava sempre sense analitzar. El programa et dirà, per exemple, que has d'anar-hi al mes de març", ha detallat la investigadora de la UB.

Per altra banda, perquè el programari compti amb totes les dades necessàries, en els llocs on no hi ha dades històriques de cabals, s'estan duent a terme enquestes a la població per saber quan i com baixava l'aigua del riu. "A partir de certes estadístiques pots saber com ha canviat el riu. Si teòricament a nivell natural havia de ser riu permanent i és temporal, és perquè està impactat", ha explicat Cid. "Per una banda, es mesura l'estat hidrològic que et diu si el riu és temporal degut a impactes humans o causes naturals i, en base a això, podrem analitzar l'estat ecològic del riu i aplicar les metodologies que pertoquin", ha afegit.

Els rius dels Ports, llocs de referència

El grup d'investigadors del projecte TRivers ha escollit els rius Canaletes i Algars, tots dos naixents al Parc Natural dels Ports, com a models de bon estat de conservació i amb el mínim impacte humà. El Canaletes, que naix a Horta de Sant Joan (Terra Alta) i és afluent de l'Ebre, ha estat escollit com a exemple de riu temporal estacional -que s'asseca mantenint basses desconnectades en les èpoques més sequera-. L'Algars, que neix a Beseit (Matarranya) i és afluent del riu Matarranya, ha estat escollit com a exemple de riu permanent, que no s'asseca. "Necessitem rius en bones condicions per poder comparar la fauna amb altres rius afectats per depuradors o que els han tallat el bosc de ribera i veure com canvien les comunitats", ha explicat Núria Cid.

En canvi, també s'ha instal·lat un punt de mostreig al riu Matarranya, a Nonasp (Baix Aragó-Casp), pel fet de ser un riu impactat per l'acció humana, amb molts punts d'extracció d'aigua per al regadiu al llarg de la seva conca. TRivers també estudia rius de les comarques de Tarragona, com el Brugent i el Glorieta, que neixen a Mont-ral, a les Muntanyes de Prades, i són afluents del Francolí, o el torrent de Puig, un riu que servirà als investigadors d'exemple de corrent que era temporal però que, amb l'entrada d'aigües de depuradores, s'ha convertit en permanent i cal veure com això produeix també canvis en l'ecosistema.

La consciència ciutadana, la clau

La segona part del projecte TRivers es basa en un pla participació ciutadana de manera que, els rius que són temporals a causa de l'impacte de l'acció humana, puguin tenir uns estratègia de conservació o restauració i actuacions consensuades amb la població de la zona. Com ha destacat la investigadora del Grup FEM de la UB, aquesta és "la vessant social del projecte". A través de reunions informatives i molta divulgació, l'objectiu és que a cada regió dels rius estudiats la gent s'impliqui en la valoració d'aquests rius i veure com responen davant els diferents escenaris d'actuacions que se'ls proposin. S'instal·laran també cartells informatius als llocs on es fa l'estudi.

Cid ha reconegut que aquesta implicació ciutadana no serà una tasca fàcil però espera que sigui molt enriquidora. "Com s'ha vist amb el tema de l'Ebre i altres moviments socials és difícil convèncer a la gent que allò s'ha de protegir. Si tenim de cara als gestors i intentem revaloritzar tot el que tenim, i fer una mica més de divulgació i arribar més a les persones perquè valorin més els seus rius i els seu territori, es pot arribar a un acord. No vol dir que es prohibeixin les activitats sinó intentar gestionar-ho d'una altra maner per canviar la perspectiva", ha demanat la investigadora.