El Parlament celebra el primer ple de la legislatura

El Parlament celebra aquest dijous el primer ple de la legislatura i ho fa sense haver resolt encara la investidura. Així, el primer plenari servirà per debatre les propostes de resolució presentades per Cs, JxCAT, PSC, CatECP i PPC, en un plenari iniciativa inicialment de Cs i CatECP. La proposta de JxCAT és la que ha generat més debat ja que posa sobre la taula el reconeixement del president cessat pel govern espanyol Carles Puigdemont i a la que la CUP ha presentat esmenes en considerar-la massa tova i "autonomista". La Mesa ha admès a tràmit aquest dimecres les esmenes dels cupaires amb els vots en contra de Cs i PSC, que demanen reconsiderat aquesta tramitació. A banda de la proposta de JxCAT, la de Cs denuncia el "bloqueig i la paràlisi" de les institucions i demana posar-hi fi amb la investidura "immediata" d'un president seguint el que marca el reglament, l'Estatut i la Constitució, la del PSC-Units reclama que es doni per iniciat el compte enrere de dos mesos per negociar la investidura d'un president, la del PPC vol que es forci la posada en marxa d'aquest compte enrere i la de CatECP demana que s'engeguin totes les iniciatives per assolir un govern "efectiu".

JxCAT va registrar en solitari la seva proposta, al marge d'ERC tot i mantenir les negociacions per a la investidura. Amb el text, Junts per Catalunya vol que el Parlament "ratifiqui la confiança a Carles Puigdemont com a president de la Generalitat, i exigeix que cessin les ingerències del govern de l'Estat davant les instàncies jurisdiccionals i el Tribunal Constitucional que pretenen impedir la materialització d'aquesta voluntat democràtica dels representants del poble de Catalunya".

La CUP però ha presentat esmenes a aquest text en considerar-lo "autonomista". En la seva proposta, reconeixen la proclamació de la independència i reivindiquen la "República catalana", deixant de parlar d'"autogovern", com fa la proposta de JxCAT. En la més arriscada de les esmenes, la CUP proposa que es voti que el bloqueig de la política catalana actual està "motivat pel cop d'Estat del 27 d'octubre del 2017, l'aplicació de l'article 155 de la Constitució i la repressió sobre el moviment republicà i democràtic". A més, també es demana engegar un debat sobre el futur de al situació "respectant i aplicant el mandat democràtic del Referèndum de l'1 d'octubre del 2017, les reivindicacions socials expressades massivament a les vagues generals dels dies 3 d'octubre i 8 de novembre i la posterior proclamació de la República el dia 27 d'octubre del 2017 per part del Parlament". 

La formació cupaire també planteja en un altra esmena que es canviï la reflexió sobre la necessitat de recuperar l'"autogovern" de Catalunya que fa JxCAT a la seva proposició, per un text que diu que l'"autodeterminació de Catalunya és l'encarnació d'una llarga aspiració i alhora una eina de la que ens dotem els catalans per la construcció d'una societat més justa, més lliure i més democràtica". En una altra plantegen la "urgència d'establir un govern efectiu a partir d'una presidència elegida sobiranament pel Parlament per encarar el restabliment de la República de Catalunya actualment intervinguda". 

En la reunió de la Mesa que aquest dimecres ha acceptat a tràmit aquestes esmenes, els representants de Cs i PSC han expressat el seu total desacord amb la tramitació en considerar que poden ser contràries a la carta magna i la seva acceptació podria entrar en conflicte amb les indicacions del Tribunal Constitucional (TC).

Contra el "bloqueig" i per iniciar el compte enrere de la investidura

A banda d'aquesta proposta i les posteriors esmenes, Cs ha registrar la seva que denuncia l'intent de "patrimonialització" de les institucions en general i del Parlament en particular, i del "bloqueig i paràlisi" de les institucions per part dels partits independentistes. Demana proclamar que el deure últim de la presidència del Parlament és "el compliment de l'ordrenament jurídic, el bon funcionament democràtic de la institució i el respecte dels drets de tots els diputats i grups parlamentaris". Per últim, constata que "ha de terminar la situació de bloqueig de la investidura" e insta el president de la cambra a arbitrar els mecanismes necessaris perquè aquesta es faci "de manera immediata" segons consta al reglament, l'Estatut i la Constitució. 

En el cas del PSC, el text clama que el Parlament doni per iniciat el termini de dos mesos establert per la llei de Presidència de la Generalitat, que determina que un cop esgotats, i si no s'ha investit un president, s'hauran de convocar eleccions. La proposta reclama també que la cambra catalana manifesti la necessitat que el Parlament "investeixi el més aviat possible un president o presidenta que pugui exercir legalment i plenament les seves funcions i sigui capaç de formar un govern estable" amb "respecte al marc constitucional". Els socialistes defensen que l'aprovació d'aquesta proposta seria equivalent a l'acte d'iniciativa dels grups que els lletrats de la cambra feien constar al seu informe per posar en marxa el rellotge de la investidura. 

Pel que fa als comuns, insten el president del Parlament "a emprendre totes aquelles iniciatives que permetin un desbloqueig efectiu de la situació actual de l'autogovern de Catalunya", declara la "urgència" de l'establiment d'un govern "efectiu" a partir d'una presidència "elegida pel Parlament per encara el restabliment de l'autogovern de Catalunya actualment intervingut". A més, proposa que s'enceti un debat públic per avaluar els diferents escenaris per sortir d'aquesta situació. En un altre punt estableix que el Parlament és qui representa la ciutadania de Catalunya i que aquesta "no pot ser substituïda per altres organismes", emplaçant la Mesa a "preservar" aquesta representació i totes les funcions que se'n deriven. En un altre, defensa el model d'escola pública catalana i el seu model lingüístic, reiterant també el rebuig a la segregació per sexes. 

Per últim, el PPC ha registrat una proposta a través de la qual reclamen explícitament que el Parlament es posicioni sobre el termini de dos mesos per negociar una investidura abans que es convoquin automàticament eleccions. La idea és demanar al ple que corrin els terminis per negociar aquesta investidura.