14-F: les eleccions de les incerteses

Aquest diumenge, 14 de febrer, se celebren unes eleccions atípiques al Parlament de Catalunya. Ho són per les circumstàncies que l'envolten: convocades a conseqüència de la inhabilitació del president Torra; les incerteses en el calendari; la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) resolent que s'han de fer aquest diumenge per ser un "cas d'urgència i que Catalunya no pot estar buida de govern". En aquest sentit, caldria recordar-los els quatre anys que l'Estat espanyol va romandre sense un govern efectiu, a partir del 2015. Cal afegir-hi també la greu situació de pandèmia i la seva evolució, que ha obligat a fer els mítings telemàtics, a més, d’un trasbals en l’organització, sobretot en les meses electorals. En les últimes setmanes han estat constants les al·legacions presentades a la Junta electoral per no formar-ne part.

Un aspecte que marcarà el resultat d'aquest diumenge serà la participació, i tot apunta a una davallada que podria arribar al 60%. És molt difícil que s’arribi a una xifra tan alta com la del 2017, quan es va fregar el 80%. Durant molt de temps en la campanya, les enquestes han indicat un alt nombre d’indecisos que complica les prediccions. En els últims dies de campanya, els partits han centrat el seu reclam de vot útil cap aquest segment indecís.  

Les enquestes, fins al començament de la setmana, apuntaven a un empat entre ERC, Junts i PSC, sobre els 31-32 diputats, en un escenari imprevisible. Aquesta nit ens podem trobar amb una fragmentació de l'arc parlamentari encara superior a l'actual. Es pot arribar a tenir fins a nou partits amb escó, en la pròxima legislatura. Una situació que, segons els resultats, pot portat a la ingovernabilitat de la Generalitat i qui sap si a la repetició de les eleccions si les línies vermelles que ara anuncien la majoria dels candidats són certes. Però és sabut que la política fa estranys companys de llit, especialment si això permet dirigir la principal institució del país. 'L'ara dic blat, ara dic ordi' és una pràctica habitual entre els polítics. El que està clar, és que siguin quines siguin les combinatòries, la majoria absoluta dels partits que defensen la independència de Catalunya es continua produint. Les enquestes donen més de 68 diputats al bloc sobiranista. Però això només és una de les diverses lectures que es poden fer.

Els canvis de cromos han estat a l'ordre del dia en els mesos previs al 14 de febrer. La incorporació de Lorena Roldán a les llistes del PP, provinent de Cs, ha estat dels canvis més comentats. A Tarragona i a Cs, hem d'afegir el cas de Rubén Viñuales, que s'ha incorporat al PSC. Un PSC que alhora, ha perdut Carles Castillo, que ha anat a ERC. Però el canvi més destacat l'han protagonitzat el duet Salvador Illa-Miquel Iceta sense moure's dels socialistes. Els dos es van passar mesos negant la possibilitat que Illa fos el candidat a la presidència de la Generalitat fins que es va fer públic. L'anomenat 'efecte Illa' ha tingut el seu 'tempo' i ha afavorit l'estratègia per als socialistes, que han preferit no endarrerir les eleccions.

Salvador Illa ha marcat el seu ritme i ha insistit en “obrir una nova pàgina”: "Sóc el candidat de les persones que estan fartes d'haver d'explicar per què se senten tan catalans com espanyols o més una cosa que l'altra". Alejandro Fernández vol ser una alternativa a l'independentisme i al possible tripartit d'esquerres. Mentre que Ciutadans proposa que els primers 100 dies del seu govern es faci una auditoria per "detectar el malbaratament del nacionalisme". El partit guanyador de les últimes eleccions té molt complicat repetir victòria i els sondejos indiquen que podrien perdre bona part dels seus diputats.

ERC es troba davant una nova oportunitat històrica per convertir-se en primera força en unes eleccions al Parlament i aconseguir la presidència de la Generalitat per al seu cap de llista, Pere Aragonès. Els republicans han fet un gir en aquesta legislatura i sense deixar la via unilateral han prioritzat el diàleg amb l’Estat. Una aposta per eixamplar el suport social a l'independentisme que situa els republicans en una perillosa centralitat. Però si ERC vol ser el seny, JuntsxCat és la rauxa. El partit de Puigdemont vol tornar a protagonitzar una remuntada que el dugui a superar novament ERC i que converteixi Laura Borràs en la primera presidenta de la Generalitat de la història. JuntsxCat aposta per la "confrontació" democràtica amb l'Estat i ha insistit a contradir ERC en la seva negativa d’associar-se a un tripartit, per guanyar quota electoral. Mentrestrant, qui millor representa el perfil postconvergent i el reivindica és el PDeCAT d'Àngels Chacón i el reusenc Marc Arza, que té possibilitats d'entrar al Parlament en una candidatura que s'ha centrat en  el "bon govern".

Per la seva banda, En Comú Podem ha defensat el seu vot útil i la garantia de polítiques d'esquerres, amb l'aposta de formar el tripartit (ECP, ERC i PSC) com una de les prioritats. Això, els és complicat pel context actual de govern que tenen a Madrid. I per la seva banda, la CUP ha situat a l’exalcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, com a cap de llista gràcies al seu pacte amb Guanyem. Els cupaires han fet una campanya amb la voluntat de millorar la representació de la formació al Parlament i no perdre pistonada per la crida al vot útil de JxCat i ERC. La CUP ha apel·lat a un “nou cicle" en què està disposada a agafar responsabilitats per generar una alternativa. El cantautor i exdiputat de JxSí, Lluís Llach, els ha donat el seu suport, convençut que la crisi postpandèmia "exigeix canvis radicals, que vagin més enllà del sistema".

Fora de l'àmbit extraparlamentari cal destacar Primàries, que s'han definit com un moviment per la independència "sense excuses" i el PNC com a opció catalanista a favor del dret a decidir. Cap de les dues formacions surten reflectides en les enquestes. En canvi, sí que hi surt Vox. Els d'extrema dreta demanen liquidar' TV3', il·legalitzar els partits independentistes i fins i tot, la mateixa Generalitat. La pregunta és, per tant, per què es presenten a les eleccions i als debats televisius? Pel bé de tots, esperem que pocs dels nostres conciutadans apostin pel suïcidi del sistema democràtic de la seva proposta.

Haurem d’esperar fins aquesta nit per resoldre les incògnites, sobretot en la participació i en el desenvolupament de les votacions. Amb els resultats damunt la taula, s’obrirà una nova etapa de negociacions per a les aliances.