Dijous, 28 de Març de 2024

La prohibició de tallar la llum, suspesa

Una jutgessa acorda, a petició de la companyia, suspendre de forma cautelar el protocol de pobresa energètica de la Generalitat

23 de Desembre de 2016, per Mayte Piulachs/ El Punt Avui
  • Protesta contra Endesa, a Girona, en un local de la companyia Joan sabater

    El Punt Avui

Les companyies elèctriques podran tallar la llum a les persones vulnerables sense l'obligació d'avisar els serveis socials de la Generalitat ni dels ajuntaments. Aquesta és la interpretació de la resolució dictada ahir per la titular del jutjat contenciós administratiu número 2 de Barcelona, la magistrada Elsa Puig Muñoz, que accepta, a petició d'Endesa, de suspendre de forma cautelar el protocol per aplicar la Llei 24/2015. Per contra, el conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, va insistir a aclarir ahir que la Llei 24/2015 “no ho permet”, i presentaran recurs contra aquesta resolució perquè és “contradictòria” amb una altra de dictada per un altre jutjat, que no la suspèn, i “crea inseguretat jurídica”.

La magistrada és molt contundent contra el govern català i fa seus tots els arguments del grup elèctric. Endesa hi exposa que aquest protocol no ha estat aprovat per la Generalitat i es fixa l'obligació de les empreses subministradores a mantenir el servei a tota persona que està en risc d'exclusió residencial, quan això “no s'inclou en la Llei 24/2015 i vulnera competències de l'Estat”. En concret, hi afegeix que el Tribunal Constitucional (TC) va declarar inconstitucional aquesta obligació de mantenir el subministrament, que recollia el decret llei 6/2013 del Codi de Consum de Catalunya.

L'article 6 de la llei de pobresa energètica fixa que “quan l'empresa hagi de fer un tall ha de sol·licitar prèviament un informe als serveis socials municipals per determinar si la unitat familiar està en risc d'exclusió”, i si és així, establir un principi de precaució, emmarcat en un “protocol obligat de comunicació” (punt 2) que la magistrada Puig Muñoz acaba de suspendre.

La jutgessa exposa que la Generalitat afirma que l'anomenat protocol obligat per llei “no vincula les empreses i sí les administracions i els serveis socials”. “La interpretació que n'ha fet la demandada (la Generalitat) i alguns ajuntaments demostra –afirma la jutgessa– que, en realitat, el que es pretén és que sigui d'obligat compliment per a les empreses subministradores, i si no ho respecten poden ser sancionades”. Per això la magistrada declara que “aquest protocol presenta més ombres que llums i suposa un trencament del principi constitucional de seguretat jurídica”. També assegura que el protocol obliga les empreses a mantenir aquest servei i que “no poden demanar un informe al consistori pertinent fins passat un any del primer, i per tant mantenint el servei”.

La jutgessa dóna la raó a la Generalitat només per assegurar que “certament” el Tribunal Constitucional no va anul·lar l'article 6 de la Llei 24/2015, i “la suspensió del protocol no suspèn aquest article de la llei, que es manté vigent”, però aclareix: “Aquest article 6 diu el que diu, i la seva literalitat no permet sostenir que estableixi la prohibició de les companyies a tallar el subministrament.”

A més, com defensa Endesa, la magistrada sosté que si es complís aquest protocol suposaria per a les empreses “l'obligació de mantenir el servei sense percebre de l'usuari les tarifes legalment previstes, ni garantides per la Generalitat ni els ajuntaments”. Fins i tot la jutgessa detalla un document aportat per Endesa, de l'acord del ple de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, en què li comunica que la persona afectada pels talls pagarà un màxim 8% dels seus ingressos mensuals de la factura; l'Ajuntament, el 25%, i la resta, fins al 75%, la companyia. “Tot això –assegura la magistrada– comportarà que els altres usuaris, inclosos els de fora de Catalunya, puguin veure incrementades les seves factures per evitar un eventual desequilibri entre ingressos i costos del sistema derivats de l'aplicació del protocol”, tal com al·lega Endesa.

La titular del jutjat contenciós administratiu hi precisa que “sense desconèixer la greu situació en què es troben les persones en risc residencial, les ajudes que poden rebre són les que recull la mateixa Llei 24/2015, així com les que vulgui fixar la Generalitat, que es poden sumar a les estatals”.

El conseller d'Empresa va exposar ahir que el titular del jutjat contenciós número 13 de Barcelona no va acceptar la mesura cautelar de suspendre el protocol, en demanar-li-ho Unesa (Associació Espanyola de la Indústria Elèctrica). La jutgessa del contenciós 2 ventila aquesta discrepància dient que no sap en quins termes va plantejar la mesura aquesta patronal. Finalment, la jutgessa obliga l'Agència Catalana de Consum que publiqui al seu lloc web la suspensió cautelar del protocol.

El conseller Baiget va deixar clar ahir que presentaran recurs contra aquesta resolució, i que els serveis jurídics del departament decidiran si ho fan davant la mateixa magistrada o ja directament a l'Audiència de Barcelona. També va insistir que seguiran fent complir el protocol, i les empreses que no alertin els serveis municipals seran sancionades. Les entitats socials i l'APE també van reiterar ahir que la llei de pobresa energètica està en vigor, malgrat la resolució.

Les companyies volen forçar el govern a desenvolupar un reglament, que també poden denunciar, mentre el govern no s'avingui a aclarir qui ha d'assumir la factura de les persones sense recursos. La Generalitat no es rendeix a assolir convenis i repartir responsabilitats.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Juan Antonio Carricondo Oyonate  23 de Desembre de 2016

Els importa molt la vida?

Sembla evident que volen recaptar menys per no rebaixar els sous d'aquells que estan al cap damunt de les piràmides executives de certes companyies. Un problema social més o una mort no semblen important i de pas foten merder a Catalunya.