Rosa Lluch: 'Em costa reconèixer el PSOE en algunes polítiques d'esquerres'

Aquest 21 de novembre es compliran 19 anys de l'assassinat del polític socialista Ernest Lluch a mans de la banda terrorista ETA. La seva filla, Rosa Lluch, encapçala amb el pas del temps la proposta d'En Comú Podem al Senat per Barcelona de cara a les eleccions d'aquest diumenge. La professora d'Història Medieval a la Universitat de Barcelona ha exposat a Reusdigital.cat que "hem arribat a una situació de bloqueig total, donant voltes des de fa massa temps a les mateixes qüestions. La nostra proposta (ha dit) implica aconseguir que tots els partits polítics s'asseguin a la mateixa taula i comencem a parlar sense condicions prèvies".

Una proposta que "no implica que els independentistes hagin de renunciar al resultat de l'1-O. Implica que els independentistes vulguin trobar una solució amb els que no ho són, que són també una gran part del país", ha analitzat. En tot cas, Lluch ha deixat clar que "per tal de recuperar la normalitat en el nostre país" i "tornar a centrar l'atenció en les necessitats quotidianes de la gent", no creu en la necessitat de "crear cordons sanitaris contra els nostres mateixos ciutadans".

Hereva de la violència que es va emportar no només al seu pare, sinó també a un dels polítics més reconeguts per la seva capacitat de diàleg, Lluch ha admès que "el cos se'm posa molt malament" quan sent a determinats partits atribuir-se mèrits en exclusiva en el final de la lluita contra ETA. "Va ser un triomf de tota la societat. No hi ha dubte que les forces i cossos de seguretat van fer un paper determinant, però si no hi hagués hagut la pressió social inmmensa des de molts àmbits polítics diferents, la violència no s'hauria acabat. I a mi em fa pena i una certa vergonya que PP, VOX o algú s'atribueixi la fi d'una violència com la que hem patit. És el triomf de molta gent, i de moltes sinergies i renúncies per part de molta gent", ha apuntat.

En aquest sentit, les declaracions del ministre de l'Interior Marlaska han permès fer un exercici de memòria col·lectiva. A la societat catalana, basca i espanyola en el seu conjunt. "El titular no reflectia el que ell realment deia a l'entrevista, i per tant crec que vaig cometre un error no llegint-la completament", ha manifestat. Tot i això, ha reconegut que va pensar que "no tenim per què comparar" la situació viscuda sota la pluja de bales amb les mobilitzacions en favor de la independència, "perquè realment no són comparables". Per aquest motiu ha lamentat que el ministre permetés una "titular prou ambigu com per a ser malinterpretat. I això ho he après ara en política. Jo també he fet alguna declaració que després s'ha interpretat de manera radicalment diferent", ha revelat.

S'ha referit a "quan vaig dir que abans de l'1-O alguns no independentistes ens havíem sentit qüestionats pels independentistes perquè no volíem votar". Una frase que va generar uns efectes "que, em sap greu, però em van acabar donant la raó. És a dir, una reacció visceral, d'insults i desqualificacions va ser sorprenent". De la seva formació com historiadora, i per tant acostumada a la construcció dels relats des d'èpoques pretèrites, Lluch ha considerat que ara "no és el moment de buscar vencedors i vençuts. La humiliació no és mai bona. Imposar un relat que no té en contra el que part de la societat demana, no té sentit. I ho dic en tots els sentits. No podem fer veure que tota Catalunya és independentista com fer veure que no és independentista", ha explicat.

En tot cas "el que és impossible d'amagar" és l'existència d'abusos en les actuacions policials en els darrers dies. "Aquesta és una de les virtuts de les xarxes socials. Hi va haver abusos intolerables, i que et deixen sense sang. Hem vist imatges de l'1-O i d'aquestes darreres setmanes que a mi no m'agradaria haver vist mai en un país democràtic. La policia no està per apallissar els ciutadans", ha exclamat, tot atribuint la responsabilitat "al conseller Buch. Ell és el responsable d'aquest dispositiu, i és ell qui ens ha de donar explicacions. A mi em va saber molt greu que el president de la Generalitat trigués tant de temps en condemnar les violències exercides per alguns manifestants. Al cap de dos segons d'hauria d'haver fet una crida a la calma i a la pau als carrers de Barcelona. En canvi, de seguida va criticar la violència d'alguns abusos policials", ha argumentat.

Lluch ha jugat a comparar generacions de polítics, la de la qual el seu pare en formava part i l'actual. I no s'ha estat de lamentar "l'excés de publicitat" que es viu en l'actualitat. "La famosa trucada del president Torra a Pedro Sánchez" és un exemple d'errors concatenats. El primer, que el president de l'executiu espanyol no es posi al telèfon, però al mateix nivell "també em sembla un error que Torra vagi dient que 'li he trucat i no m'ha volgut contestar'. Escolti'm, doncs truqui'l, però no cal que ho sapiguem. Entre altres coses perquè com a ciutadana ja em sembla preocupant que el president Torra no truqués Sánchez fins aquell dia. Potser hi ha coses que, només per vergonya, no caldria saber", ha criticat.

En l'eix d'esquerres i dretes, fonamental per una persona que es reconeix de "formació marxista", Lluch no ha tingut cap inconvenient en afirmar que "en aquests moments em costa reconèixer al PSOE en algunes polítiques d'esquerres". I considera que els comuns "som un dels nexes d'unió que resten en aquesta societat. Dins dels comuns hi ha gent de moltes diverses sensibilitats, i per tant tenim vies de diàleg directes amb tot l'espectre polític. Sí, podríem fer de pont o de cohesionador".