El número dos de Junts per Catalunya, Jordi Sànchez, ha afirmat que és una pèrdua de temps i energia debatre una alternativa a investir Carles Puigdemont com a president de Catalunya. Segur que el vicepresident Junqueras ho comparteix, ha dit en una entrevista a 'La Vanguardia' resposta a mà des de la presó de Soto del Real. Sànchez ha afegit però que no és la seva primera opció que Puigdemont presideixi la Generalitat des de Brussel·les i ha reclamat a les institucions estatals que facin un gest de distensió i facilitin el seu retorn a Catalunya en condicions d'ocupar el despatx de Palau. L'independentisme va acceptar participar en unes eleccions convocades il·legítimament per Rajoy, ara els toca a ells, ha apuntat. D'altra banda, ha esperat que la legislatura sigui més distesa i creu que s'ha de treballar per acordar un referèndum amb l'Estat.
Sànchez ha defensat que al candidat de JxCAT, Carles Puigdemont, li correspon ser president per la doble condició de ser el president destituït il·legítimament i ser el candidat de la llista sobiranista més votada, dues condicions que veu inqüestionables. Afegeix que Puigdemont ha de tornar a Catalunya preservant la dignitat del càrrec que representa, la seva personal i la dels consellers que l'acompanyen.
En ser preguntat si es veu ell com a presidenciable, insisteix que el seu únic candidat és Puigdemont i que dedicaran totes les energies i temps disponible per a que pugui prendre possessió del càrrec. Descarta també que ell hagi de renunciar a l'escó per garantir la majoria independentista perquè es mostra convençut que el Tribunal Suprem (TS) no impedirà la presència dels electes que estan a presó per un mesura cautelar ja que seria una ingerència judicial impròpia d'un estat europeu. En tot cas, assegura que mai ha estat un impediment per al sobiranisme i si no hi ha una altra solució, marxarà.
Sobre els resultats del 21-D, diu que la victòria de Cs és més virtual que efectiva i creu que es va produir per la manca d'una candidatura del sobiranisme. Afegeix que la líder de la formació taronja, Inés Arrimadas, ha estat la veu més fresca de l'unionisme però que està lluny de representar la majoria necessària per a governar.
Sànchez posa en valor que mai abans l'independentisme havia superat els dos milions de vots i el qualifica de resultat històric. Tot i això, diu que posa en evidència, com ja va passar el 27-S, que s'han de fer les coses millor i aspirar a més d'un 50%. Per això, creu que la propera legislatura hauria de ser de quatre anys i no veure's reduïda ja que per sumar més de la meitat de l'electorat a favor de l'independentisme fan falta polítiques i temps. També creu que això els donaria força davant d'Europa.
L'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) valora que el 21-D hauria de canviar alguna cosa en la legislatura espanyola i afirma que si el president espanyol, Mariano Rajoy, accepta el resultat de les eleccions, retira el 155 i permet que Puigdemont torni, la governabilitat a l'Estat seria més plàcida i trobaria més fàcilment suports de socis com el PNB.
L'acceptació d'un referèndum acordat és qüestió de temps
Sànchez insisteix durant l'entrevista en el referèndum pactat amb l'Estat i considera que l'acceptació d'aquest per part del govern espanyol és qüestió de temps. Afegeix que mentre això passa s'anirà fent república i assegura que els comuns hi seran. Els comuns ja hi són, el repte és com es concreta el dret a decidir i el seu exercici, diu.
Per al candidat número dos, el pla independentista ha de ser reforçar i consolidar els valors i les estructures del que s'ha identificat com a república, refer tot el que el 155 ha destruït, evidenciar com d'ineficaç és l'Estat espanyol i acompanyar-ho de l'exigència democràtica a l'Estat per acordar un referèndum. Sànchez diu que la política sempre disposa de segones i terceres oportunitats i que si aquest diàleg no es pot tenir amb Rajoy serà amb el següent. Nosaltres com hem demostrat, no defallirem, apunta.
La declaració d'independència
En l'entrevista Sànchez també repassa els esdeveniments d'aquesta tardor al Parlament, com per exemple la declaració d'independència, que recorda que no es publicar al Butlletí del Parlament. Tot estudiant de primer de dret sap que la publicació al diari oficial és condició necessària per a que la declaració, resolució o llei tingui efectes, ha apuntat.
