Un miler de peixos rescatats del riu Siurana han estat alliberats este dimecres al migdia a la llacuna de Riba-roja d'Ebre (Ribera d'Ebre). L'acció es fa per salvar exemplars de madrilla, bagra i barb de tolls que s'estan assecant del curs final del Siurana per la falta de cabal hidrològic i, alhora, reintroduir estes espècies en zones del riu Ebre. Els peixos s'estaran uns dos anys en este àmbit, fins que hagin agafat una mida més gran i ja siguin reproductors. La iniciativa la duu a terme el Grup Natura Freixe juntament amb Forestal Catalana i l'Ajuntament de Riba-roja d'Ebre, que ha recuperat unes llacunes al costat del riu.
Les altes temperatures de l'estiu i el quasi nul cabal del riu Siurana en alguns trams fa que estes espècies en perill d'extinció a la zona estiguin especialment amenaçades. El recompte que han fet els tècnics ha constatat que han rescatat 700 madrilles, un centenar de bagres i 50 barbs de la zona del Masroig (Priorat). "La madrilla al tram final de l'Ebre és escassa i tot el sistema dels afluents serveix com a reservori", ha explicat Santiago Bateman, tècnic de conservació i projectes del Grup Natura Freixe.
La llacuna en la qual s'han alliberat no està connectada amb el riu. Este aspecte és un dels que s'ha tingut en compte a l'hora de seleccionar l'espai, ja que es buscava un indret en el qual els peixos no tinguessin depredadors. Especialment, el silur, que ha fet disminuir els exemplars de moltes espècies. "La idea és que serveixi com un punt temporal perquè segueixin amb el seu cicle de vida, aïllats de les interaccions amb altres espècies i que puguin assolir una mida més gran com a reproductors per tornar-los al tram final de l'Ebre o al Siurana, quan les condicions hidrològiques siguin millors", ha destacat Bateman.
Des del 2019 en esta zona a tocar de l'Ebre han pogut recuperar llacunes. Es van excavar làmines d'aigua que hi ha sota el meandre en una superfície en la qual hi havia crescut canya asiàtica. L'objectiu era eliminar esta espècie exòtica i a la vegada crear un hàbitat transitori aquàtic que servixi com a punt temporal per fer trasllats de peixos. Es tracta d'una iniciativa municipal que ha comptat amb el suport econòmic de la Generalitat. Enguany s'ha excavat una segona llacuna, en la qual s'hi han abocat els peixos, i que ha tingut un cost global de 30.000 euros.
"Com a ajuntament ens omple d'orgull perquè es poden reintroduir tres espècies que aquí ja no hi eren. Amb el pla pilot, a veure si podem repoblar part del riu, a banda de retornar-los al Siurana", ha indicat Lluís Busom, regidor de Medi Ambient del municipi. La principal causa de desaparició d'estes espècies són "els grans depredadors", com el silur, però les preses que hi ha durant el curs del riu tampoc hi han ajudat: "la madrilla i el barb volen aigua corrent i fresca", ha valorat.
A la vegada, el consistori també ha col·locat unes caixes que servixen com a nius de diferents varietats d'aus, com la cigonya, el mussol, o el rat-penat, entre altres. Busom ha exposat que confien que els ocells ajudin a tenir controlades les poblacions de mosquits i altres insectes en un espai que el consistori espera que rebi visitants que vulguin estar en contacte amb la natura.
Les altes temperatures de l'estiu i el quasi nul cabal del riu Siurana en alguns trams fa que estes espècies en perill d'extinció a la zona estiguin especialment amenaçades. El recompte que han fet els tècnics ha constatat que han rescatat 700 madrilles, un centenar de bagres i 50 barbs de la zona del Masroig (Priorat). "La madrilla al tram final de l'Ebre és escassa i tot el sistema dels afluents serveix com a reservori", ha explicat Santiago Bateman, tècnic de conservació i projectes del Grup Natura Freixe.
Moment en que es produeix un alliberament de peixos rescatats del riu Siurana a la llacuna de Riba-roja d'Ebre Foto: Eloi Tost
La llacuna en la qual s'han alliberat no està connectada amb el riu. Este aspecte és un dels que s'ha tingut en compte a l'hora de seleccionar l'espai, ja que es buscava un indret en el qual els peixos no tinguessin depredadors. Especialment, el silur, que ha fet disminuir els exemplars de moltes espècies. "La idea és que serveixi com un punt temporal perquè segueixin amb el seu cicle de vida, aïllats de les interaccions amb altres espècies i que puguin assolir una mida més gran com a reproductors per tornar-los al tram final de l'Ebre o al Siurana, quan les condicions hidrològiques siguin millors", ha destacat Bateman.
Detall d'alguns dels peixos del Siurana rescatats abans de ser alliberats a la llacuna de Riba-roja d'Ebre Foto: Eloi Tost
Des del 2019 en esta zona a tocar de l'Ebre han pogut recuperar llacunes. Es van excavar làmines d'aigua que hi ha sota el meandre en una superfície en la qual hi havia crescut canya asiàtica. L'objectiu era eliminar esta espècie exòtica i a la vegada crear un hàbitat transitori aquàtic que servixi com a punt temporal per fer trasllats de peixos. Es tracta d'una iniciativa municipal que ha comptat amb el suport econòmic de la Generalitat. Enguany s'ha excavat una segona llacuna, en la qual s'hi han abocat els peixos, i que ha tingut un cost global de 30.000 euros.
L'Ajuntament de Riba-roja d'Ebre ha col·locat nius de diferents espècies d'ocells a l'entorn de la llacuna Foto: Eloi Tost
A la vegada, el consistori també ha col·locat unes caixes que servixen com a nius de diferents varietats d'aus, com la cigonya, el mussol, o el rat-penat, entre altres. Busom ha exposat que confien que els ocells ajudin a tenir controlades les poblacions de mosquits i altres insectes en un espai que el consistori espera que rebi visitants que vulguin estar en contacte amb la natura.
Un tècnic del Grup Natura Freixe allibera peixos a la llacuna de Riba-roja d'Ebre Foto: Eloi Tost
Etiquetes:
