-
Dos turistes, en bicicleta, a la platja de l'Ardiaca de Cambrils
Reusdigital.cat
L'Agència Catalana de Turisme, juntament amb 12 empreses i institucions catalanes, participen aquest cap de setmana a la fira virtual Fiets en Wandelbeurs Online Experience per promocionar les activitats de senderisme i cicloturisme a Bèlgica i Holanda.
L'objectiu, segons el separtament d'Empresa, "és mantenir visible la destinació i posicionar-la en dos mercats d'interès propers geogràficament". Les noves tendències, segons s'ha apuntat, "mostren que els turistes procedents d'aquest mercat viatjaran en cotxe a destinacions properes buscant activitats a l'aire lliure".
Les Terres de l'Ebre i la Costa Daurada prenen part en l'acció
De fet, i segons les dades registrades dos anys enrere, abans de la pandèmia, més d'un milió de turistes belgues i holandesos van visitar Catalunya, on hi van fer una despesa de 1.200 milions. Concretament, acompanyaran l'Agència Catalana de Turisme com a expositors la Vall d'Aran, les Terres de l’Ebre, la Costa Daurada, Cambrils, Pirineus/Associació càmpings de Lleida, Discover Pyrenees, Bicicletas y Rutas, Hotel&Spa Termes Victoria, Vies Verdes de Girona/Pirinexus, Boutique Bike Hotel Can Basa i Camí de Ronda.
D'altra banda, l'Agència Catalana de Turisme ha aprofitat à la coincidència amb Sant Jordi, celebrat aquest passat divendres, per convidar els participants a sumar-se a la iniciativa 'Celebra Sant Jordi amb Catalunya!', en què a través d'un joc es pot recórrer l'estant virtual de Catalunya i les seves destinacions per trobar els llibres i les roses amagats.
El Benelux, 'un mercat imprescindible'
Habitualment aquesta fira se celebrava de manera anual a les ciutats d’Utrecht (Països Baixos) i Gent (Bèlgica) però aquest any s'ha optat per fer-la en format virtual. Segons s'assenyala des de la Generalitat, el Benelux és un mercat "imprescindible" per a Catalunya. L'any 2019, Catalunya va rebre 758.600 i 375.400 turistes procedents dels Països Baixos i Bèlgica, respectivament.
Aquests visitants van generar una despesa de 747,6 milions d’euros en el cas del mercat holandès i 472,2 milions en el cas del mercat belga.
