-
Selfie de Marc Casanova amb el seu ramat d'Alera
Cedida
Marc Casanova és un pastor de cor. Amb només 24 anys, en fa dos que va marxar de Sant Jaume d'Enveja a Alera, un petit poble de 100 habitants de l'Aragó. "Soc un noi que simplement va continuar el negoci de casa; vaig començar a treballar de pastor al costat dels meus pares", diu. "Quan t'agrada una faena i la gaudeixes com ho faig jo, cada dia en vols més i més", afegeix.
Hi va haver un moment que les 500 ovelles que la família tenia al Delta de l’Ebre li semblaven poc: el negoci se li quedava petit. Així que amb l'ajuda del seu pare va trobar un ramat al poble d'Alera.
El seu ramat es pastura de manera ecològica i tal com explica, "és més complicat, ja que els animals han de menjar a les parcel·les corresponents sense sulfats, les herbes s'han d'abonar perquè creixen amb el propi fem de l'ovella, i no pots anar a netejar un tros del veí, encara que tingue tres metres d'herba".
A banda, cada any té inspeccions del comitè d'agricultura ecològica que li controlen si fa la faena adequadament. "La quantitat de ramat actual que tenim a Casa Mostino en total és de 1.200 caps, 800 ecològiques i 400 en convencional".
A la pregunta de com el van acollir a un poble menut com Alera, el pastor ebrenc diu que "no em podia creure el que m'estava passant, va ser arribar i la gent em va obrir els braços, em van oferir la seua ajuda desinteressadament, la gent d'Alera són molt bona gent. No em sento foraster ni molt menys, em sento com a casa.
"Visc a una casa al poble d'Alera , si trobo a faltar Sant Jaume ... Algunes coses com els costums, o les amistats, però el cert és que jo no miro pel meu benestar, estic bé a tots els llocs, i miro pel benestar dels meus animals, esta es la meua prioritat", raona.
Diu que no se sent sol, perquè la solitud del pastor ja no és com abans: "La solitud del pastor ... Jo porto una vida normal i corrent com la de tothom. A banda, sempre que estàs al camp passa algú i es queda fent la xerrada , o algun amic que porta quatre refrescos o marxem en acabar el torn plegats", explica.
"Soc un fanàtic dels animals, són la meua recompensa", afegeix. "El que em fa continuar endavant és lluitar pel que som , pel nostre estil de vida perquè som pastors i per mantenir un ofici que està en perill d'extinció", rebla.
No és gaire optimista, però, amb el futur de la ramaderia. Falta relleu generacional a parer seu, "és una feina que et té lligat els 365 dies de l'any i la gent", creu, "no la valora, no veuen com els preus dels pinsos i herbes estan disparats i nosaltres donem igualment un producte de qualitat". Tot va lligat a l'estil de vida que una persona tinga, pensa Casanova, perquè potser és més habitual que "la gent opti per altres feines on tenir els caps de setmana lliures.
Hi va haver un moment que les 500 ovelles que la família tenia al Delta de l’Ebre li semblaven poc: el negoci se li quedava petit. Així que amb l'ajuda del seu pare va trobar un ramat al poble d'Alera.
El seu ramat es pastura de manera ecològica i tal com explica, "és més complicat, ja que els animals han de menjar a les parcel·les corresponents sense sulfats, les herbes s'han d'abonar perquè creixen amb el propi fem de l'ovella, i no pots anar a netejar un tros del veí, encara que tingue tres metres d'herba".
Ramat ecològic del Marc Casanova a Alera, a l'Aragó Foto: Cedida
A banda, cada any té inspeccions del comitè d'agricultura ecològica que li controlen si fa la faena adequadament. "La quantitat de ramat actual que tenim a Casa Mostino en total és de 1.200 caps, 800 ecològiques i 400 en convencional".
A la pregunta de com el van acollir a un poble menut com Alera, el pastor ebrenc diu que "no em podia creure el que m'estava passant, va ser arribar i la gent em va obrir els braços, em van oferir la seua ajuda desinteressadament, la gent d'Alera són molt bona gent. No em sento foraster ni molt menys, em sento com a casa.
Troba a faltar Sant Jaume d'Enveja?
"Visc a una casa al poble d'Alera , si trobo a faltar Sant Jaume ... Algunes coses com els costums, o les amistats, però el cert és que jo no miro pel meu benestar, estic bé a tots els llocs, i miro pel benestar dels meus animals, esta es la meua prioritat", raona.
Marc amb una de les seues ovelles del seu ramat Foto: Cedida
Diu que no se sent sol, perquè la solitud del pastor ja no és com abans: "La solitud del pastor ... Jo porto una vida normal i corrent com la de tothom. A banda, sempre que estàs al camp passa algú i es queda fent la xerrada , o algun amic que porta quatre refrescos o marxem en acabar el torn plegats", explica.
"Soc un fanàtic dels animals, són la meua recompensa", afegeix. "El que em fa continuar endavant és lluitar pel que som , pel nostre estil de vida perquè som pastors i per mantenir un ofici que està en perill d'extinció", rebla.
No és gaire optimista, però, amb el futur de la ramaderia. Falta relleu generacional a parer seu, "és una feina que et té lligat els 365 dies de l'any i la gent", creu, "no la valora, no veuen com els preus dels pinsos i herbes estan disparats i nosaltres donem igualment un producte de qualitat". Tot va lligat a l'estil de vida que una persona tinga, pensa Casanova, perquè potser és més habitual que "la gent opti per altres feines on tenir els caps de setmana lliures.
Etiquetes:
