Un estudi situa Catalunya a la cua de l'estat pel que fa a la despesa en sanitat, educació i serveis socials

Catalunya se situa a la cua de l'estat en despesa de sanitat, educació i serveis socials segons un estudi de l'Associació estatal de directors i gerents en Serveis Socials. L'informe assegura que nou comunitats autònomes han recuperat, i fins i tot superat, la despesa del 2009, el primer de la crisi econòmica. Les altres vuit segueixen per sota de la xifra de fa 10 anys, i la més mal situada és Catalunya on, segons aquesta entitat, l'any 2018 es va invertir un 20% menys que aleshores per pagar els serveis sanitaris, educatius i socials. En total, i segons l'estudi de l'associació, el 2018 les comunitats autònomes van destinar 4.190 milions d'euros menys que el 2009 en aquests tres conceptes. El gruix més important va ser el de Catalunya, 4.124 milions.

A banda de la comparació amb exercicis anteriors, l'estudi també creua la despesa per habitant entre comunitats autònomes. Sumant els tres conceptes, Catalunya ocupa la penúltima posició del rànquing, just per davant de Madrid. Mentre cada català té un pressupost en polítiques públiques educatives, sanitàries i socials de 2.109,47 euros, al País Basc, que encapçala la llista, la xifra arriba als 3.242,78. En educació, tercera per la cua En Educació, Catalunya apareix com a tercera comunitat per la cua en evolució de la despesa en els darrers 10 anys.

Segons l'estudi, l'any passat es va invertir un 12% menys que el 2009, prop de 781 milions d'euros de diferència. Al País Valencià, al capdamunt de la llista, es va invertir un 11,36% més, prop de 501 milions. En despesa per habitant, la inversió pública catalana en educació l'any passat va ser de 753,47 euros, mentre que al País Basc, que lidera el rànquing, la xifra va ser de 1.250,09 euros. En Salut, última Pel que fa a l'evolució de la despesa sanitària, Catalunya apareix al capdavall de la llista. Segons l'estudi, la xifra del 2018 ha estat un 27,5% menor que el 2009, 3.328,2 milions d'euros. De la mateixa manera és última pel que fa a despesa per habitant. L'any 2018 va ser de 1.153,66 euros, mentre que al País Basc, novament al capdamunt, va ser de 1.690,43.

Des del departament de Salut han rebatut aquestes dades subratllant que l'any passat es van invertir 10.400 milions d'euros en la despesa sanitària de Catalunya, la xifra "més alta de la història" i prop d'un 18% més que el 2013. Fonts del departament han acusat de "manca de responsabilitat" l'estat pel fet que manté algunes competències centralitzades mentre delega les obligacions d'exercir-les i finançar-les a les comunitats. Per exemple, afegeixen, l'estat autoritza quins tractaments es duen a terme i quins no, però no inverteix en les comunitats que han de dur-los a terme.

Salut també considera que l'estudi compara sistemes sanitaris no homogenis i comunitats autònomes amb diferents competències. Per exemple, parla que a Catalunya hi ha més depesa en seguretat mentre que, recorden des de Salut, només Catalunya i el País Basc tenen policia autonòmica. En serveis socials, penúltima Finalment, en l'apartat dels serveis socials Catalunya ha gairebé recuperat la inversió de fa deu anys. El 2018 va quedar un 0,73% per sota. Al capdamunt de la llista, el País Valencià va invertir l'any passat un 82% més en aquest concepte que el 2009.

En despesa per habitant Catalunya queda al mig de la taula amb 274 euros. A Navarra, que encapçala el rànquing la xifra és de 511 euros. A les Illes Balears, que la tanca per sota, és de 161.